Anar al contingut
Maradona, el crac que va topar de cara contra el cel

DANIEL LUNA

Maradona, el crac que va topar de cara contra el cel

El britànic Asif Kapadia estrena un documental que repassa l'erràtica carrera del jugador

Nando Salvà

Diego Armando Maradona no només va arribar a ser el millor futbolista de la història; també va ser el primer de tots ells en cobrar quantitats obscenes de diners, i en experimentar a temps complet la vida al candeler i els nivells extraordinaris tant d’amor com d’odi. La seva és una vida de pel·lícula i, de fet, la pel·lícula sobre la seva vida arriba ara als cines. Dirigit pel britànic Asif Kapadia, el documental ‘Diego Maradona’ se centra en els set anys (1984-91) que l’astre argentí va passar jugant al Nàpols, que representen l’etapa més llarga i fecunda de la seva carrera: durant aquesta va portar un equip fins aleshores mediocre a la consecució de dos Scudetti, i mentrestant va guanyar el Mundial del 1986 amb la seva selecció. Va escalar els cims més alts, però alhora va iniciar un trànsit per l’infern que, etapa a etapa, s’ha prolongat fins avui.

ASCENS A COPS 

Maradona va començar a prendre cocaïna molt abans, durant la seva etapa al FC Barcelona (1982-84). “Una ratlla”, recorda ell mateix en la pel·lícula, “i em vaig sentir com Superman”. La seva afició a la festa el va mantenir enfrontat a la direcció del club, i la seva mala sort durant les lesions li va impedir brillar sobre el camp. El seu últim partit de blaugrana, la final de la Copa del Rei de 1984 –en què l’equip va ser derrotat per l’Athletic de Bilbao–, va acabar en batalla campal; l’argentí va acabar deixant el camp amb la samarreta feta miques, després de repartir diverses puntades de peu voladores i noquejar algú d’un cop de genoll. Durant el vol a Itàlia, va dir als reporters que a Nàpols esperava “trobar la pau”. Maradona és la primera persona de la història que va viatjar a Nàpols –una ciutat on llavors hi havia un assassinat al dia– a la recerca de pau.

El jugador, al seu pas pel Barça, en un partit contra l’Atlètic de Madrid, el 1983.  / Ricard Fadrique

DIGUES-ME AMB QUI VAS

Tot just arribar a Nàpols, el futbolista es va veure llançat al centre del caos; la fama el va privar del més mínim espai per respirar. Va trobar refugi en les profunditats de la vida nocturna, on va entrar en contacte amb un dels caps de la Camorra, Carmine Giuliano. “Qualsevol problema que tinguis també és el meu problema”, li va dir aquest, i es va convertir en el seu principal proveïdor de drogues. Només un any després d’arribar, l’addicció de Maradona a la cocaïna era tan greu que, pel que sembla, fins i tot la va consumir al bany del papa Joan Pau II durant l’audiència privada que el Pontífex va concedir al seu equip el 1985. 

La seva altra addicció eren les dones. Segons va afirmar el seu xofer de l’època, Pietro Pugliese, a Itàlia Maradona va dormir amb més de 8.000 dones; el 1986 una d’elles va donar a llum un fill seu, i el va presentar al món per televisió. Entre els teleespectadors hi era la Claudia, la nòvia de l’astre, llavors embarassada.

Amb el seu primer mànager, Jorge Cyterszpiler, amb qui va trencar el 1985. 

COP DE GRÀCIA

El seu idil·li amb l’afició napolitana va acabar quan va deixar de guanyar o, millor, quan va guanyar per a l’equip rival. Diego va marcar per a l’Argentina el penal amb què Itàlia va ser eliminada del seu propi mundial el 1990, i ho va fer a l’estadi del Nàpols. A partir d’aquell moment, Maradona va perdre la protecció que fins aleshores li havien proporcionat la premsa, els jutges i els qui pagaven el seu sou; les seves indiscrecions, doncs, van sortir en bloc a la llum. A començaments de 1991, el seu nom va copar els titulars per la seva suposada vinculació amb una xarxa de tràfic de drogues de la Camorra. Finalment només va ser condemnat per possessió de cocaïna; la seva pena va ser suspesa. Mesos després, va donar positiu en un test antidopatge després d’un partit, i va ser apartat del futbol durant 15 mesos. Quan el 1984 va arribar a la ciutat, 85.000 persones el van rebre a l’aeroport. Set anys després, a l’anar-se’n, s’havia quedat sol. 

LA CAIGUDA QUE NO S’ATURA

Mesos després, van donar la volta al món les imatges de la seva detenció a la seva casa de Buenos Aires per possessió de drogues, en les quals apareixia òbviament alienat. Va arribar al Sevilla F. C. el 1992, gras i lent, i va durar només una temporada a la capital sevillana. De tornada a l’Argentina, va ser contractat pel Newell’s Old Boys i immediatament acomiadat per faltar a massa entrenaments (els periodistes que es van apostar a la porta de casa seva per obtenir declaracions van ser rebuts a trets).

En el Mundial dels EUA del 1994, abans de ser expulsat per donar positiu en un control antidopatge.

El 1994 va ser expulsat del Mundial dels Estats Units després de donar positiu per efedrina, i de nou suspès durant 15 mesos. Va provar de reconvertir-se en entrenador al capdavant del Racing de Avellaneda, però el club va prescindir d’ell després de comprovar que les drogues i l’alcohol ocupaven tot el seu temps. Malgrat això, Boca Juniors, l’equip que l’havia convertit en estrella, el va contractar de nou com a jugador, però va durar poc: en el primer partit de lliga de 1997, va tornar a donar positiu per cocaïna. La seva carrera s’havia acabat.

El 2000, va ser ingressat en un hospital de l’Uruguai amb greus problemes de cor, i d’allà es va traslladar l’Havana per passar el que seria el primer de diversos períodes a Cuba per curar la seva addicció. El 2004, més insuficiències cardíaques i pulmonars el van portar a punt de morir, i un any després es va sotmetre a una operació de reducció d’estómac a Cartagena (Colòmbia); llavors, el seu cos de 167 centímetres d’altura pesava 121 quilos.

Amb la seva nòvia Rocío Oliva, a Moscou, en la final del Mundial de Rússia.  / Kirill Kudryavtsev (afp)

Des d’aleshores fins ara, no han cessat ni els seus problemes de salut –fa només unes setmanes va deixar el seu lloc com a entrenador d’un equip de la segona divisió mexicana, els Dorados de Sinaloa, per operar-se de l’espatlla i els genolls– ni els seus escàndols: l’any passat va ser caçat successives vegades en públic en evident estat d’embriaguesa –la més notòria, a la grada durant un partit del Mundial de Rússia–, i aquest mateix any ha reconegut la paternitat de tres nens nascuts a Cuba. 

DESTINACIÓ SEGELLADA

Hi ha qui afirma que per explicar la trajectòria de Maradona n’hi ha prou amb retrocedir al dia del seu naixement a Vila Fiorito, un lloc míser on va aprendre que les regles estan per trencar-les. O, almenys, al dia en què va quedar clar que aquell xaval era un geni amb la pilota, i per tant una mina d’or que explotar i explotar fins a l’última llavor. Des d’aleshores, durant dècades, a Maradona se li va repetir una vegada i una altra que era una cosa semblant a Déu, i que per tant estava per sobre del bé i del mal. El seu gran error va ser creure-s’ho. 

Temes: Maradona