Godzilla i altres bèsties esfereïdores
L'estrena de la tercera entrega del monstre japonès dona peu a revisar 10 monstres del cine
zentauroepp48717594 mas periodico pelicula godzilla rey de los monstruos190620183823 /
Els monstres, admetem-ho, ens fascinen. Ho fan des que el cervell humà es va desenvolupar prou com per ser capaç d’imaginar-los. Els hem dissenyat amb les formes més diverses –insectoides, parasitaris, mitològics, peluts–, i els hem utilitzat com a metàfores, del comunisme, la destrucció mediambiental, el canvi climàtic o els excessos de l’experimentació científica. O, per descomptat, de les bombes atòmiques que van ser llançades sobre el Japó el 1945 i van acabar amb un quart de milió de vides. I la més famosa criatura nascuda d’aquesta por nuclear, la monstruïtzació més pura del bolet radioactiu, es diu Godzilla.
De la més cèlebre de les bèsties 'kaiju' –en idioma nipó, criatures misterioses–, dinosaure gegant de majestuosa cua, s’han fet fins ara ni més ni menys que tres dotzenes de pel·lícules. Al llarg de les 32 produïdes al seu país d’origen, la bestiola va passar de ser el terror de la població japonesa a revelar-se com una cosa semblant a un antiheroi, defensor de la humanitat davant ‘kaijus’ rivals com Anzilla, Ebirah, Varan, Baragon, Spigas i Wenda.
Pel que respecta a la seva entrada a Hollywood, no la va fer amb bon peu: Godzilla (1998) el va convertir en un mer rèptil destructor, mancat de trets personals o connotacions al·legòriques. Més senyals de vida, això sí, va donar gràcies al 'reboot' 'Godzilla' (2014), primera entrega d’un univers cinematogràfic protagonitzat per monstres mítics que va ser batejat com a 'MonsterVerse' i expandit el 2017 gràcies a 'Kong: La isla calavera'.
Ara acaba d’arribar als cines el tercer episodi de la saga, 'Godzilla: rey de los monstruos’, que sembla haver seguit una màxima pròpia del cine de superherois: com més personatges, millor. El seu argument, en efecte, inclou no una sinó quatre bèsties abissals: a la titular se li sumen el pterosauri Rodan, la mastodòntica arna Mothra i el drac de tres caps King Ghidorah.
Ningú confondria la nova pel·lícula amb un documental, però la seva visió del que passaria si els ‘kaijus’ envaïssin el planeta és fins i tot realista si es compara amb els nivells de ridiculesa que les aparicions nipones de Godzilla van arribar a assolir tant per la seva tosquedat visual –tant ell com els seus enemics eren encarnats per senyors ficats en vestits de goma– com, sobretot, per les seves trames impossibles.
Arguments delirants
'El fill de Godzilla' (1967), per exemple, exlicava la història de com la bestiola radioactiva adoptava un nadó i li ensenyava a ser un monstre com déu mana. A 'Godzilla contra el monstre de l'espai' (1965), uns extraterrestres procedents del Planeta X sol·liciten als terrícoles que els deixin Godzilla i Rodan a canvi d’una cura per al càncer. I el punt de partida de 'King Kong contra Godzilla' (1962) és una companyia farmacèutica preocupada pel rendiment del programa de televisió que patrocina; per augmentar els índexs d’audiència, els seus responsables decideixen segrestar el mític primat de la seva illa i obligar-lo a lluitar contra Godzilla; i per transportar-lo no se’ls ocorre millor idea que drogar-lo i lligar-lo a un munt de globus.
Si res es torça, el goril·la i el dinosaure tornaran a enfrontar-se a 'Godzilla vs. Kong' (2020), però és poc probable que les circumstàncies del seu duel siguin tan creatives. En qualsevol cas, el nou enfrontament servirà per confirmar no només el bon estat de forma de la bèstia que va sorgir del desastre nuclear, sinó també la bona reputació que els monstres tenen actualment a Hollywood.
Deu clàssics a revisar
És el moment perfecte, doncs, per recordar-ne alguns dels més importants. Al cap i a la fi, algú podria decidir reviure’ls en qualsevol moment:
El monstre de Frankenstein de Boris Karloff. /
EL MONSTRE DE FRANKENSTEIN
El protagonista de 'Frankenstein' (1931) és un ésser creat a partir de parts de cadàvers morts. Malgrat això, és una bèstia amb la qual a estones resulta inevitable simpatitzar –al cap i a la fi, ell només vol que l’estimin–, almenys fins que té la idea de llançar una nena indefensa a un llac.
Kinkg Kong, als anys 30. /
KING KONG
A 'King Kong' (1933) no és tant un monstre com una criatura eixelebrada del seu hàbitat natural que, a la seva manera, prova de fer el correcte, i que reflecteix la frustració que comporten l’amor no correspost i els desitjos primaris, la lluita per sobreviure i el potencial mesquí de la tecnologia.
L’E.T. fàl·lic d’'Alien’. /
XENOMORF
En l’escena més memorable d’d’'Alien' (1979), a un pobre home li surt del tòrax un petit E.T. fàl·lic que emet un gemec i després fuig. El reventapits no tarda a convertir-se en una mala bèstia que dins del seu enorme cap en té una altra, més petita i plena d’ullals. Un fàstic.
Imatge d’'Un hombre lobo americano en Londres’. /
L’HOME LLOP
Els licantrops tenen un llarg historial cinematogràfic i, si bé el que Lon Chaney va encarnar a 'L’home llop' (1941) és un clàssic, el que el director John Landis va imaginar –i l’artista Rick Baker va dissenyar– per a 'Un hombre lobo americano en Londres’ (1981) és el que segueix present en els nostres malsons.
L’horrible paràsit de 'La cosa'. /
LA COSA
El més esfereïdor del paràsit de 'La cosa' (1982) no és la seva aparença, ja que, tècnicament, la canvia diverses vegades. Tot i que el cert és que aquesta mateixa és la raó de la seva eficàcia: pot ser qui –o el que– vulgui, des d’aranyes amb tentacles fins a monstruositats indescriptiblement grotesques.
Rancor apareix a la VI entrega d’'Star Wars'. /
RANCOR
De totes les criatures alienígenes imaginades per George Lucas a 'Star Wars', sens dubte aquesta és la més aterridora –llevat que tinguem en compte Jar Jar Binks, aberrant per motius molt diferents; quan Luke és llançat a la fossa de la bèstia, 'El retorn del Jedi' es converteix breument en una pel·lícula de terror.
El científic Brundle muta en la Mosca. /
LA BRUNDLEMOSCA
És inevitable sentir pena per l’ésser mig humà mig insecte en el qual el científic Seth Brundle es transforma en 'La mosca' (1986). Si el tipus es va convertir en un dels monstres més repulsius de la història –capaç de vomitar unes farinetes més corrosives que l’àcid sulfúric– és només a causa de la mala sort.
Yautja, l’extraterrestre rastafari de 'Depredador'. /
YAUTJA O DEPREDADOR
Extraterrestre amb aspecte de rastafari que utilitza el seu armament làser i la seva capacitat per camuflar-se a fi d’acumular trofeus humans. En la seva primera aparició, 'Depredador' (1987), va ser derrotat per Arnold Schwarzenegger, però això no ha impedit que ell i altres com ell hagin aparegut en sis seqüeles.
El pàl·lid monstre d’Álex de la Iglesia. /
L’HOME PÀL·LID
Notícies relacionadesLa criatura més icònica d’'El laberinto del fauno' (2006) és una devoradora de nens sense ulls que ataca tot aquell prou incaut com per intentar robar-li el seu abundant menjar. Quan la jove Ofelia agafa un parell de grans de raïm, la mala bèstia revela els globus oculars que té a les mans i va contra ella.
Gwoemul fa de les seves al riu Han. /
GWOEMUL
Bèstia granelluda bípeda i bastant fastigosa que emergeix del riu Han quan un empleat d’un dipòsit de cadàvers de l’exèrcit nord-americà hi bolca 200 litres de metanal, és només un dels monstres que apareixen a 'The Host' (2006); l’altre és la histèria provocada per la inepta burocràcia coreana.
