Anar al contingut
Mister Rogers, el bon veí

JOHN BEALE

HOMENATGE A UN PRESENTADOR MÍTIC

Mister Rogers, el bon veí

Un documental i un 'biopic' rescaten un dels herois de la tele infantil dels EUA, el programa estrella del qual va durar 31 anys

Juan Manuel Freire

L’estiu passat, '¿Quieres ser mi vecino?' es convertia en el documental biogràfic més taquiller de la història als EUA, superant els 20 milions de dòlars recaptats. Abans, 'Amy' s’havia quedat en 8,4. La dada es pot explicar per la popularitat de Fred Rogers, personalitat televisiva el programa del qual, 'Mister Rogers neighborhood', es va estendre durant més de 900 emissions i 31 temporades.

Però també es pot explicar, simplement, pel reconfortant que resulta veure una persona bona en pantalla durant una hora i mitja. Quan gairebé totes les ficcions giren entorn del poder, quan el neocapitalisme s’esforça cada dia per minvar la nostra empatia, una cosa així és un bàlsam. Des de dijous, dia 20, aquesta medicina per a l’ànima estarà disponible a Movistar.

La pel·lícula de Morgan Neville ('A 20 passos de la fama') és un homenatge reverencial a algú que es va proposar ajudar els nens des dels mitjans de comunicació. En la seva infància, ell hauria rebut gustós aquesta classe d’ajuda. Segons aprenem a la pel·lícula, aquest nen ric no va ser feliç. Terriblement malaltís, una mica oblidat pels seus pares, assetjat a l’escola pel seu sobrepès, va sobreviure gràcies a la seva imaginació, que acabaria posant al servei dels altres.

Rogers anava per a pastor i va acabar sent ordenat, però abans va voler dignificar la tele infantil. Va començar la seva missió modestament, des del canal WQED de Pittsburgh, amb un programa de pressupost molt baix, 'The children’s corner', estrenat el 1954, en el qual ja van aparèixer personatges clau de la seva carrera com King Friday XIII, X The Owl i Daniel Tiger. Aquest últim és particularment important: era el que pronunciava en veu alta les pors dels nens, les menes d’ansietat que havien tenallat Rogers al seu llit convalescent.

Després de començar els 60 a la tele canadenca, a mitjans de la dècada va tornar als EUA. El 1968 engegaria el seu programa més popular, 'Mister Rogers neighborhood’, barreja de fantasia en baixa fidelitat, teologia amable i afany educatiu. Tota una raresa en el seu temps i més ara mateix. ¿S’imaginen el 2019 un programa que invertís un minut a ensenyar, en silenci, el que dura un minut?

Policia negre

En cada programa va llançar un missatge, i el resum de totes aquestes idees seria: estima el teu veí, sense mirar la raça, la religió ni les creences polítiques. D’aaquí la presència en el programa del policia Clemmons (François Clemmons), un dels primers personatges negres en la història de la tele infantil. En dies d’instal·lacions públiques segregades, els amics posaven els seus peus en remull en una petita piscina inflable.

El que va incomodar una mica Rogers va ser l’orientació sexual de Clemmons. Quan va saber que havia anat a anar un bar gai, li va demanar que no hi anés més i que amagués la seva naturalesa. No era homòfob, segons Clemmons, però tenia por de la reacció dels espectadors conservadors. Sigui com sigui, l’actor recorda avui entre llàgrimes el seu vell amic, o pare substitut, del qual va escoltar per primera vegada les paraules "m’encantes tal com ets".

 

Mort el 2003 per un càncer d’estómac, Rogers està vivint un curiós ‘revival’. La sèrie 'Kidding', protagonitzada per Jim Carrey (el mateix que el va parodiar a 'La vida en color'), presentava una mena de Mister Rogers caigut en la depressió després de la mort d’un fill. I aquest any s’hauria d’estrenar 'A beautiful day in the neighborhood', 'biopic' dirigit per Marielle Heller i protagonitzat per Tom Hanks. Com aquest documental, segurament farà vessar llàgrimes a borbolls.

Tom Hanks, en el paper de Jeff Rogers, en el 'biopic' d'estrena pròxima.