Les 10 cares de Meryl Streep

L'actriu arriba als 70 amb tres Oscars, vuit Globus d'Or i tres Emmy

zentauroepp33513597 us actress meryl streep poses on arrival for the premiere of190612112015

zentauroepp33513597 us actress meryl streep poses on arrival for the premiere of190612112015 / JUSTIN TALLIS

3
Es llegeix en minuts
Quim Casas

Meryl Streep complirà 70 anys el 22 de juny. Vuitanta-quatre títols de televisió (de ‘Raíces’ a la recentíssima segona temporada de 'Big little lies') i cine, més tres premis Oscars, vuit Globus d’Or i tres Emmy, entre altres guardons, contemplen la seva trajectòria. Aquí teniu una desena de moments inesborrables de la seva carrera cinematogràfica.

‘KRAMER CONTRA KRAMER' Robert Benton, 1979

‘KRAMER CONTRA KRAMER' 


Tot i que és protagonista amb lletres majúscules, va guanyar amb aquest film l’Oscar a la millor actriu secundària, la qual cosa no és gaire igualitari tenint en compte que el seu company, Dustin Hoffman, va triomfar en la categoria d’actor principal. Segons els paràmetres més conservadors, Streep encarna una dona egoista que abandona el seu marit i fill petit. El mateix any va estrenar 'El caçador' i 'Manhattan'.

'LA DONA DEL TINENT FRANCÈS’ Karel Reisz, 1981

'LA DONA DEL TINENT FRANCÈS’


Film d’absolut 'look' britànic que va consagrar l’actriu: la seva parella és Jeremy Irons, dirigeix Karel Reisz –antic estendard del Free Cinema–, la cuidada fotografia és de Freddie Francis i el guió el firma Harold Pinter. Però no és un títol de 'qualité', sinó un drama assossegadament romàntic sobre una dona anglesa abandonada pel seu amant francès i sumida en el buit emocional.

'LA DECISIÓ DE LA SOPHIE'Alan J. Pakula, 1982

'LA DECISIÓ DE LA SOPHIE'


Un director habituat als relats de conspiranoia com Alan J. Pakula ('Klute', ‘Tots els homes del president’) va variar d’estil i intensitat amb aquesta adaptació de la novel·la de William StyronStreep interpreta una dona polonesa i catòlica instal·lada a Brooklyn després de sobreviure a l’infern del camp d’extermini d’Auschwitz. L’Oscar a la millor interpretació femenina de l’any va ser per a ella.

'MEMORIAS DE ÁFRICA' Sydney Pollack, 1985

'MEMORIAS DE ÁFRICA'


Sydney Pollack va filmar els dos rostres en voga del Hollywood dels 80, Streep i Robert Redford, en aquesta excursió íntima per paratges africans de la mà d’Isak Dinesen, pseudònim de l’escriptora danesa Karen Bllixen. El film se centra en les relacions de la Karen amb el nou món que representa Kenya i, sobretot, amb l’aventurer ben plantat a qui dona vida Redford.

'ELS PONTS DE MADISON' Clint Eastwood, 1995

'ELS PONTS DE MADISON' 


En la línia de l’anterior film, tot i que amb paisatges del comtat d’Iowa en comptes de Kenya. Sensible història amorosa que uneix una grangera casada i amb dos fills amb un itinerant fotògraf del 'National Geographic'. La intensa relació dura a penes uns dies i no té el final feliç clàssic. Clint Eastwood (llavors 65 anys) i Streep (45 durant el rodatge) li van donar un tomb al melodrama romàntic.

‘LES HORES’ Stephen Daldry, 2002

‘LES HORES’


Protagonisme equitativament compartit. Nicole Kidman és Virginia Woolf en els temps incerts en què escrivia 'Mrs. Dalloway'. Als anys 50, Julianne Moore interpreta una mestressa de casa insatisfeta que desitja canviar de vida després de llegir la novel·la de Woolf. En l’actualitat, Streep és la viva representació de Dalloway. Totes tres van compartir el premi d’interpretació a Berlín.

'EL DIABLE ES VESTEIX DE PRADA' David Frankel, 2006

'EL DIABLE ES VESTEIX DE PRADA' 


Caracteritzada per personatges romàntics, més decidits o més fràgils, l’actriu ha demostrat també talent per a la comèdia. En aquest film 'fashion' i cínic sobre el món de la moda novaiorquesa, dona vida a una executiva egòlatra, antipàtica i estirada, personatge inspirat en la directora de la revista 'Vogue'. Una càndida i descurada Anne Hathaway li dona convenient rèplica.

'¡MAMMA MIA! LA PEL·LÍCULA'Phyllida Lloyd, 2008

'¡MAMMA MIA! LA PEL·LÍCULA'


Convençuda que pot amb qualsevol registre, inclòs el musical, es va enfrontar aquí amb el famós espectacle del grup ABBA. És la ‘hippy’ i rebel que ha portat una existència poc convencional en una illa grega. La seva filla desitja saber qui és el seu pare. Apareixen tres candidats: Pierce Brosnan, Colin Firth i Stellan Skarsgard. A 'Mamma mia: Una y otra vez', Streep recupera breument el seu paper.

'LA DAMA DE FERRO' Phyllida Lloyd, 2011

'LA DAMA DE FERRO' 


Retrobament amb la directora de '¡Mamma mia!', tot i que amb un tema i en un to oposats. Es tracta d’un biopic de Margaret Thatcher que intenta en tot moment oferir els clarobscurs de la que va ser primera ministra britànica pel Partit Conservador, des dels seus inicis en la política fins a la seva dimissió el 1990. Streep va obtenir el seu segon Oscar com a millor actriu principal.

 

 

‘ELS ARXIUS DEL PENTÀGON’ Steven Spielberg, 2017

Notícies relacionades

‘ELS ARXIUS DEL PENTÀGON’


Evocació d’un moment crucial en la història dels EUA i per a la llibertat de premsa, quan ‘The New York Times’ i ‘The Washington Post’ van treure a la llum el 1971 els documents classificats del govern sobre la guerra del Vietnam. Streep és Katharine Graham, presidenta i editora del ‘Post’ des del 1963 fins a la seva mort el 2001. Spielberg la converteix en el gran model de les llibertats nord-americanes.

Temes:

Meryl Streep