Anar al contingut
Quan Tolkien vivia a la Terra Mitjana

DE LA REALITAT A LA FICCIÓ

Quan Tolkien vivia a la Terra Mitjana

Una pel·lícula indaga en les influències literàries i vitals que va rebre l'autor d''El senyor dels anells' en la seva joventut

Nando Salvà

Conjecturar sobre quines són les influències que va poder rebre un artista sol ser una tasca complicada, però ho és molt més encara quan la seva obra és un projecte vital que proposa una mitologia completa estesa al llarg d’èpoques i de territoris com Númenor, Beleriand i Valinor, i habitada per nombroses races –els ainur, els dúneadain, els ents–, que parlen llengües com l’adunaic, el rohírric i el khuzdul. Malgrat això –o precisament per això– és legítim intentar-ho. La construcció de l’univers conegut com a Endor o més comunament com a Terra Mitjana va convertir JRR Tolkien en un dels escriptors més importants del segle XX, i va situar els seus llibres ‘El Silmaríl·lion’, ‘El Hòbbit’ i ‘El senyor dels anells’ entre els pilars de la cultura pop. El biopic ‘Tolkien’ –estrena aquí, el 14 de juny– repassa la primera part de la vida de l’escriptor per identificar les experiències que van inspirar les seves ficcions. 

 

T. C. B. S.

De família anglesa, John Ronald Reuel Tolkien va néixer al territori colonial avui conegut com a Sud-àfrica; el seu pare hi havia sigut destinat com a executiu d’un banc britànic. Quan tenia 3 anys, la seva mare se’ls va emportar, a ell i el seu germà petit, a un llarg viatge per Anglaterra; el patriarca tenia previst unir-s’hi; però va morir de febre reumàtica. Sense cap font d’ingressos, la família va acabar vivint amb els avis materns a Birmingham, un lloc tan depressiu que, es diu, amb el temps es va convertir en el model a partir del qual es va dissenyar el tenebrós país de Mordor, on Sauron va forjar l’anell.

L’escriptor,
orfe de
pare, tenia
12 anys quan
va morir la seva mare,
i un cura
va assumir la seva
tutela i la del
seu germà

Tolkien tenia 12 anys quan va morir la seva mare, i un sacerdot local va assumir tant la seva tutela com la del seu germà, i es va assegurar que rebessin una bona educació. És a la King Edward’s School on el futur escriptor va conèixer els joves –Rob Gilson, Geoffrey Bache Smith i Christopher Wiseman– amb qui va formar el col·lectiu que posteriorment serviria de principal model per a la Germandat de l’Anell: El Club de Te i Societat Barroviana (T. C. B. S.), que aspirava a canviar el món a través de l’art. Els quatre nois es van inspirar mútuament fins al 1916, quan la primera guerra mundial va canviar dràsticament les seves vides.

La batalla del Somme

Va ser una de les més llargues i sagnants del segle XX, i Tolkien deixa clars els vincles entre el que el seu protagonista va experimentar al camp de batalla i els esdeveniments que posteriorment va ubicar a la Terra Mitjana. La pel·lícula retrata un home profundament afectat per la brutícia i la misèria al front, i per malalties com la febre de les trinxeres; l’imagina tenint al·lucinacions en les quals apareixen dracs i monstres flamejants i figures encaputxades que munten a cavall a través dels cadàvers. El veritable Tolkien, és cert, mai va esmentar haver tingut aquestes visions, però sí que hi ha proves que mentre es recuperava a l’hospital va prendre notes sobre la seva experiència que després van inspirar relats com ‘La guerra de l’anell’ i ‘La caiguda de Gondolin’. Així mateix, es dona per fet que l’estrany comportament de Frodo Bolsón al final d’‘El retorn del rei’ era reflex d’una cosa que Tolkien havia contemplat entre els seus companys soldats, i que avui anomenem trastorn d’estrès posttraumàtic.

Edith

Tot i que no és una influència tan òbvia com aquestes vivències bèl·liques, pocs dubten que per escriure el conte ‘La història de Beren i Lúthien’ –la versió final del qual apareix a ‘El Silmaríl·ion’–, Tolkien es va inspirar en la seva pròpia relació amb la seva dona Edith. La parella es va conèixer el 1908, quan ell tenia només 16 anys –ella era tres anys més gran–; tots dos eren orfes necessitats d’afecte. Just igual que els personatges d’aquell relat –un humà i una elfina immortal–, J. R. R. i Edith eren oposats: ella era protestant, i ell catòlic; ell no tenia interès en la passió d’ella pel piano, i ella no entenia la d’ell pels llibres i els idiomes.

La seva dona, a
qui va conèixer
sent només un
adolescent,
va ser una gran
font
d’inspiració per a
la seva obra

Així mateix, el seu amor va haver de superar un gran obstacle: el tutor de Tolkien desaprovava la relació i li va prohibir veure Edith fins a complir els 21, i en conseqüència la jove es va mudar i va acabar comprometent-se amb un altre home. Malgrat això, es van acabar casant i vivint junts fins a la mort d’ella el 1972, un any abans que la d’ell. La peripècia de Beren i Lúthien apareix també a ‘El senyor dels anells’, quan Aragorn la relata a Frodo i la compara amb la seva pròpia història d’amor amb Arwen.

C. S. Lewis

Posteriorment al període rememorat a la pel·lícula, Tolkien va tenir oportunitat de compartir la seva gran afició a la mitologia nòrdica amb C. S. Lewis, autor de la saga ‘Les cròniques de Nàrnia’, quan tots dos van coincidir com a professors de lingüística a la Universitat d’Oxford als anys 30. Tots dos, així mateix, van començar a reunir-se regularment amb altres escriptors i acadèmics en un pub local, i amb el temps aquestes trobades van propiciar la formació d’una associació anomenada Els Inklings –una altra germandat–. Lewis va ser la primera persona que va llegir les versions embrionàries dels textos fundacionals de la Terra Mitjana i, amb el temps, Tolkien va assegurar tenir un deute insaldable amb el seu col·lega per haver-lo convençut que la literatura podia ser per a ell alguna cosa més que un simple ‘hobby’. 

Tolkien, als 19 anys.

Catolicisme

Tampoc apareix explícita en ‘Tolkien’, però es considera que la devota espiritualitat catòlica de l’escriptor va ser un referent essencial de les seves ficcions. Tant ell com Lewis consideraven que la narrativa fantàstica era un vehicle idoni per fer que la veritat cristiana superés les reticències dels lectors reticents. I no es pot negar que els herois de Tolkien són exponents de la moral catòlica, i de valors com el sentit del deure i la importància de resistir-se a la temptació. A ‘El Hòbbit’, l’odissea de Bilbo Saquet per trobar i matar el drac Smaug és un viatge de sacrifici personal messiànic basat en l’amor als altres; i alguns veuen l’antagonisme entre Gandalf i Saruman a ‘El senyor dels anells’ com un reflex de la lluita entre Jesucrist i Satanàs. 

Tolkien i Lewis
odiaven
Walt Disney,
uns estudis
que ara produeixen la
pel·lícula que
ara arriba
als cines

Tolkien i Lewis coincidien en una cosa més: tots dos odiaven l’obra de Walt Disney. L’arquitecte de la Terra Mitjana creia que pel·lícules com ‘Blancaneus i els set nans’ només servien per infantilitzar i banalitzar els contes de fades, i així ho va expressar el 1947, en el seu assaig ‘Sobre els contes de fades’. Aquesta dada tampoc apareix al biopic que ara arriba a la cartellera, que va ser produït pels estudis Fox, però que –després dels recents canvis ocorreguts al paisatge empresarial de Hollywood– ara és propietat de The Walt Disney Company. No és difícil imaginar Tolkien regirant-se a la tomba.

Temes: Llibres Cine