Anar al contingut
Raúl Gómez: «Encomanar somriures és el motor de la meva vida»

ELISENDA PONS

Raúl Gómez: «Encomanar somriures és el motor de la meva vida»

L'actor i presentador del programa 'Maraton man' plasma en un llibre la seva visió de la vida com una meravellosa carrera

Manuel de Luna

“He après que, encara que la vida et reparteixi unes cartes molt fotudes, no s’ha de deixar de lluitar i somriure, que la vida... mola”. En aquesta frase de pur optimisme es condensen les 270 pàgines de ‘La vida mola’ (Plaza y Janés), un llibre en el qual l’actor i presentador Raúl Gómez narra les seves sorprenents i fins i tot fascinants vivències corrent maratons per tot el món a través del programa de Movistar+ ‘Maraton man’.

Però ‘La vida mola’ és molt més que un llibre per a ‘runners’, és una guia per disfrutar al màxim de la vida de la mà de Rául Gómez, una màquina de produir endorfines de felicitat. “La marató és una metàfora de la vida i la vida mola”, insisteix l’actor i presentador català, que va començar a la tele de la mà de Jordi González al programa ‘TNT’, es va donar a conèixer com un dels reporters de negre de ‘Caiga quien caiga’ i, als 36 anys, s’ha consagrat com el trempat i vitalista ‘Maraton man’.

–Aquest llibre neix a partir de les seves experiències en televisió...
–Al final de cada temporada de ‘Maraton man’ m’oferien escriure un llibre sobre el viscut, i sempre deia que no tenia prou ‘background’. Però l’any passat em vaig adonar que havia arribat el moment, que la motxilla ja estava plena d’experiències, de persones, llocs i carreres increïbles en 40 països... I en aquest llibre ho he abocat absolutament tot, no fos cas que aquest sigui el primer i últim.

Raúl Gómez, al passeig de Gràcia de Barcelona /ELISENDA PONS

–...Però és molt més que una descripció de maratons i maratonians.
–Sí. “Em venia de gust parlar sobre la vida mola, explicar bé què significa” Necessitava explicar-ho... És veritat que de vegades la vida et colpeja ben fort, t’enfonsa... però malgrat tot penso que la vida està plena de coses molt boniques i divertides i que cal assaborir-la. I també tenia ganes de despullar-me, que la gent em conegui una mica més del que apareix a la tele.

“La mort del meu germà em va ensenyar que s’ha de relativitzar tot i viure al màxim el moment”

–Així que la vida és com una marató.
–És com jo ho veig. De fet, em va costar bastant com plantejar el llibre, però a partir de la meva visió que la marató és una metàfora de la vida, en la qual hi ha reptes per superar, en la qual t’has de sacrificar per aconseguir-los, que no sempre surten bé... I així, el meu punt de partida ha sigut la marató de Nova York que vaig córrer el 2015, que per a mi va ser molt especial, i faig un paral·lelisme amb la meva vida.

–En aquest paral·lelisme apareix el famós mur contra el qual s’estavellen molts maratonians. Tothom ha tingut un mur, que és aquell moment que creus que ja no pots seguir endavant, que no hi podràs, que abandones.

–I vostè ha tingut un mur brutal.
–El meu mur particular va ser quan vaig perdre el meu únic germà als 18 anys, el 2001. És el moment més dur de la meva vida. Era tres anys més gran que jo i el vaig perdre en un accident de trànsit. I en aquell moment terrible em vaig adonar que no et pots quedar enfonsat. I vaig descobrir que fer somriure la meva família era increïble, i explico al llibre que un dels motius pels quals jo faig televisió perquè quan apareixia en pantalla la meva família somreia i pensava en altres coses.

–El riure com a teràpia...
–Contagiar somriures és el motor de la meva vida. I espero que qui acabi aquest llibre pensi sí, la vida pot ser molt dura, però és que és molt bonica. Alguns se n’aniran, però sempre queda algú perquè val la pena continuar somrient. El meu germà no tornarà, però intentaré que la gent que és al voltant estigui fantàsticament bé. El meu leitmotiv és ser una font de positivisme.

–Sembla que aquest mur va tenir un punt positiu.
–Allò del meu germà em va ensenyar que cal relativitzar-ho tot i viure al màxim el moment, que se’n pot anar en un instant. Per això, fer el que més m’agrada: córrer, explicar històries i viatjar. I si puc encomanar una miqueta del meu optimisme pel món, doncs soc feliç.

–¿És un llibre d’autoajuda?– 'La vida mola' és molt més que les vivències d’un 'runner'.–Em
costa definir el llibre perquè és un còctel de vivències i emocions. La gent m’escriu a les xarxes dient que els ha sorprès. Pensaven que seria una història de ‘Maraton man’, però resulta que és una altra cosa, que els emociona, fa riure, que motiva... Com diu Dani Rovira a la introducció, ‘La vida mola’ és un manual per ser una mica més feliç.

Sí, i no era la meva intenció. Tenia clar que volia explicar tot el que a mi m’havia ajudat, moments bons i dolents del que he trobat pel món. Parlo de persones i coses que a mi m’han ajudat en la vida. Potser per això i sense pretendre-ho s’ha convertit en un llibre que pot ser un bonic manual per intentar veure la vida des d’una banda una mica més positiva. El secret és que està escrit des del cor.

"Sense pretendre-ho, el meu llibre s’ha convertit en un manual per intentar veure la vida des d’un costat una mica més positiu"

–¿A qui li recomanaria el llibre?
–Un maratonià el pot disfrutar perquè hi ha molt ‘running’, però una persona que no corri també el disfrutarà perquè és un llibre ple de vida. Narra històries de persones absolutament al·lucinants, bondadoses solidàries valentes amb empenta... I no hi són tots el que he conegut. Estic convençut que totes les persones que llegeixin aquest llibre se sentiran identificades en algun moment perquè crec que passo per tots els estadis de la vida, i sempre amb les ulleres de l’optimisme.

–‘La vida mola’ inclou un bloc central amb 35 fotografies de la seva vida privada i les seves aventures a ‘Maraton man’. ¿És un bon resum del llibre?
–Segurament ho és, sí, perquè com ja li vaig dir volia que la gent que em segueix conegui realment qui és Raúl Gómez. Les fotos són la frontera que marquen els dos blocs en què es divideix el llibre. El primer sobre la meva vida, i el segon sobre les vivències, brutals,  fascinants, que he viscut amb ‘Maraton man’... Però al llibre hi ha molt més.

–¿De què més parla?
Doncs hi ha una part en la qual explico les coses que són realment importants: la vellesa, perquè els somnis no tenen data de caducitat i sempre és un bon moment per fer alguna cosa, com córrer, i ho he pogut viure amb octogenaris... També parlo del seny, que està sobrevalorat, que cal treure’s la por de fracassar, parlo de les dones que tant m’han donat, també d’aquests superherois sense capa, persones solidàries i de gran cor que hi ha per tot el món, i de la meva família, per descomptat.

–Dedica un capítol a les raons per les quals la gent un dia es posa a córrer.
Allà on vaig ho pregunto. M’intriga que tot el planeta corri. I el que he descobert és que hi ha tants motius com corredors. Però al final, tots coincideixen que corren perquè se senten millor, els fa feliç complir reptes o superar objectius perquè és sentir-se guanyador. I a més avui dia, córrer és una manera de socialitzar, de sentir-te part d’un grup, de viatjar amb amics... ¡La cervesa i la dutxa estan molt més bé després de córrer! També és veritat que hi ha països en els quals, els que corren, ho fan per pura supervivència, per poder menjar: Etiòpia, Kenya, Jamaica...

‘La vida mola’ es tanca amb una emotiva carta a la Julieta, la seva futura filla.
Sí, i va ser el primer text que vaig escriure. ¡D’aquí a unes setmanes seré pare i la coneixeré! Aquesta carta és un resum de tot el que considero que és important a la vida. La millor de les meves maratons està per caure... Em posarà la vida al revés i ja ho desitjo. Dormiré poc, ja ho sé. Però anhelo conèixer aquesta sensació. Tot i que també espero continuar corrent, i quan creixi m’agradaria creuar alguna meta amb ella amb el carro i, tant de bo algun dia, la pugui acompanyar en una carrera, i si és una marató, molt millor. Quan acabem de gravar la cinquena temporada de ‘Maraton man’, faré un bon descans per anar madurant altres projectes que tinc al cap. ¡I per estar amb Julieta, és clar!

–Vostè també és actor. Entre aquests nous projectes que prepara, ¿hi ha el d’actuar?
–Tant de bo algun dia tingui l’oportunitat de fer un paperet a una sèrie, o a una pel·li... Això seria increïble, i és una de les coses que em falten per fer. Però si no surt, doncs faré teatre a casa amb la meva filla.

–Però, ara per ara, a continuar corrent...
Sí. Ara estem ja acabant de gravar la cinquena temporada de ‘Maraton man’. El pròxim repte és anar a Grècia per córrer l’autèntica marató d’Atenes, i la faré jo solet... ¡Vull ser el Filípides del segle XXI! 

Temes: Movistar+