Ángel Viñas: "Això que Franco era un patriota és una enganyifa"

L'historiador destapa en un llibre la conspiració dels monàrquics contra la República

zentauroepp47688726 madrid  09 04 2019  mas domingo   ngel vi as  escritor del l190410165755

zentauroepp47688726 madrid 09 04 2019 mas domingo ngel vi as escritor del l190410165755 / JOSE LUIS ROCA

7
Es llegeix en minuts
Núria Navarro
Núria Navarro

Periodista

ver +

A la vora de l’aniversari de la Segona República i a dues setmanes d’unes eleccions generals en les quals les dretes onegen arguments dels anys 30, l’historiador Ángel Viñas (Madrid, 1944) publica ‘¿Quién quiso la guerra civil?’ (Crítica), un llibre que demostra que els monàrquics alfonsins, els carlins i Juan March van declarar la 'guerra' a la democràcia des del minut zero del 14 d’abril del 1931. (Després, Franco, aprofitant l’onada, els va deixar amb un pam de nas: no va restaurar la monarquia autoritària amb caires feixistes que tramaven, i es va apuntar el gol per a la posteritat).

–¿Una conspiració en tota regla?–Se

sabia que els conspiradors havien combatut la República amb publicitat, a través d’òrgans com 'La Nación' o 'Acción Española' o de discursos com els de Calvo Sotelo. D’altres havien apuntat l’existència de contactes amb els feixistes italians –ho va admetre, per exemple, l’aristòcrata i militar Juan Antonio Ansaldo en les seves memòries, publicades a principis dels 50–, però sense donar-los més importància. Jo, després de l’estudi dels papers italians, demostro que el cop va ser instigat pels monàrquics i que Mussolini es va comprometre a entregar avions als conspiradors.

–Rebaixa els 'mèrits’ de Franco en la cuina del cop. –

Franco va ser un impostor. En l’apogeu del seu poder, al 1943, va donar instruccions al Servei Històric Militar, que depenia de l’Estat Major de l’Exèrcit, per aparèixer com l’ordidor de la conspiració. Però els mites del franquisme són falsos.

–¿Tan fàcil és blanquejar la memòria col·lectiva?– Era

un dictador. Es va autoconvertir en font de llei i amb el temps la gent va anar oblidant. Franco va ser un general important enviat a les Canàries, on se li va assignar la missió de revoltar la guarnició de Gran Canària i de posar-se al capdavant de l’Exèrcit de l’Àfrica. En aquell moment, aspirava a ser l’alt comissari d’Espanya al Marroc.

"Hitler no havia sentit parlar de Franco en la seva vida. Va ser la historiografia comunista la que es va inventar que era un sicari del Führer"

–Hitler no tenia ni idea de qui era el militar gallec, diu. 

–Quan Franco va arribar a Tetuan, va ordenar a Luis Ordaz que s’apoderés de l’avió del servei postal de Lufthansa, que era a les Canàries, i, 'manu militari', se l’emportessin al Marroc. Els nazis que eren allà van insinuar la possibilitat de contacte, però és només una aventura. Hitler no havia sentit a parlar de Franco en la seva vida. Això va ser una invenció de la historiografia comunista, que el va intentar presentar com una mena de sicari del Führer. És més, vaig trobar un paper del febrer del 1936 amb les directrius del servei secret alemany en els quals no hi ha la més petita referència a Espanya.

-Mussolini, en canvi, sí que hi estava implicat

.–El seu primer enviament d’avions a Franco, contractat per Pedro Sainz Rodríguez [un dels impulsors del Bloque Nacional], va ser l’1 de juliol del 36. El ‘Duce’ pensava que ajudava una petita sublevació, i es va muntar una guerra. No s’havia imaginat això.

"Hi ha una tendència a presentar la República com l’avantsala de la guerra civil. I és una construcció ideològica del franquisme"

–La República tampoc, afirma.–No.

Durant el primer any de govern, va aconseguir dissipar els temors de la dreta. I no és que ho digui jo, ho va dir l’ambaixador britànic George Grahame, testimoni dels primers quatre anys de vida de la República, que era conservador i monàrquic. Hi ha una tendència a presentar la República com l’avantsala de la guerra civil, per "haver sumit" el país en una onada de salvatgisme, assassinats, vagues i manifestacions tumultuàries. I això és una construcció ideològica del franquisme per justificar la sublevació: "S’havia de fer" perquè el règim "atemptava" contra la unitat de la pàtria, l’Església catòlica i els valors immortals.

–¿A Azaña no li va funcionar el servei d’intel·ligència?–No,

o no m’explico la indolència. A França s’havien detectat els manejos monàrquics durant els anys 31, 32 i 33; hi havia molts agents monàrquics infiltrats i els pamflets de la Unió Militar Espanyola no podien ser més clars. ¿L’agitació a les casernes no va arribar a orelles del ministre de la Guerra? ¿Eren a la lluna? Jo fins i tot reprodueixo un comunicat del general [Carlos] Masquelet en el qual, per aturar "alguns rumors", diu que l’Exèrcit és disciplinat i que està al servei de la República. O el tenien mal informat, o era idiota.  

–¿I Franco era un home llest?–Era

un home fred i calculador. Tenia idees molt primàries, tot i que clares. Tardava a parir, però quan prenia la decisió, era ràpid. I anteposava els seus propis interessos a qualssevol altres. Això que Franco era un patriota és una pura enganyifa. També que era un gran estrateg. Tenia una educació pobra i potser per la seva experiència com a cap de l’Estat Major Central, va començar a pensar políticament.

–Aquests dies tornem a sentir la idea de la 'destrucció de la unitat de la pàtria'. ¿Què li sembla?–L’

extrema dreta no va florir per atzar fa sis mesos, hi ha sigut durant els últims 40 anys. Una porció important de periodistes i de polítics de quarta fila mai va deixar de dir-ho. Això d’avui és una herència del franquisme –fins i tot amb reminiscències feixistes– que no ha fet més que emergir a la superfície.

"En la Constitució
no hi cap l’acceptació
del suposat
dret a l’autodeterminació"

–Només que ara els rendeix dir-ho. Almenys els ha rendit a

Andalusia.–Penso que és per tres raons. 1/ La mala gestió dels governs espanyols de les seqüeles de la crisi econòmica del 2008 , que ha impactat en grans sectors socials –també ha passat a França, el Regne Unit i Itàlia, però no a Portugal ni a Grècia, que va patir més que Espanya i noto una certa recuperació. 2/ Les xarxes socials, que alteren el discurs polític (¿qui diables hauria pensat que un personatge com Trump arribaria a la Casa Blanca?). I 3/ El tema català, que desborda Catalunya i afecta tot Espanya.

–El 'tema català', segons vostè, ¿en quin

sentit?–Quan es desperta un nacionalisme que revesteix caràcters tan absurds com el català, és inevitable que desperti indignació primer i després ràbia en certs sectors. Passa com en un divorci: qui no vol divorciar-se, no entén el que sí que ho vol. 

–¿Per què la unitat d’Espanya és una categoria tan mobilitzadora?–No

és la unitat, és que dins de la Constitució hi cap una reorganització de l’estructura territorial de l’Estat i del repartiment del poder. El que no hi ha és l’acceptació del suposat dret a l’autodeterminació. Això no ho reconeix cap constitució del món.

–¿No tenir un precedent invalida un projecte?–Miri,

la República proclamava a la Constitució la "diversitat regional" dins de l’"estat integral". Als anys 30 va ser una democràcia que va admetre l’estatut de Catalunya, l’estatut basc i el gallec, que estava en tràmit. I la del 78, també. Espanya és avui un dels estats més descentralitzats d’Europa i, si em permet, probablement del món.

"Hi ha intents de subvertir els principis fonamentals de la Unió Europea"

–Total, que era el moment ideal per a l’emergència de Vox

.–L’extrema dreta, en gran part, estava ficada en el PP. ¿On, si no?

–¿La formació de Santiago Abascal li provoca riure o por?–Em

provoca molt riure, de moment. No obstant, connecta necessàriament amb el règim de Franco, que va tenir trets feixistoides de principi a fi.

–¿Imagina avui una conspiració com la dels anys

30?–Hi ha intents de subvertir els principis fonamentals de la Unió Europea (UE), el destí de la qual em preocupa essencialment perquè és l’escut protector de les democràcies. Un dels membres et pot sortir granota, però si la UE és soscavada, es convertirà en un niu de granotes. Steve Bannon, exestrateg de Trump, va teixint complicitats, i si l’extrema dreta irromp amb força el 26 de maig, les coses poden canviar. 

–Desmentir la dreta i la ultradreta no surt gratis. ¿Ningú li ha retret per WhatsApp?–El

meu llibre no és ni de dretes ni d’esquerres, està basat en documents que no invento. Després, jo tinc les meves idees, perquè els historiadors no som musclos. No tinc problema a dir que no m’agrada el franquisme ni el culte que encara es rendeix a Franco.

Notícies relacionades

–Sort que viu a Bèlgica.

–Però n’estic al corrent. El que està clar és que per a mi no és el mateix una democràcia imperfecta –com ho era la de la República– que una dictadura militar i sanguinària com la que va castigar Espanya.