Jho Low o com polir-se una fortuna (robada) a Hollywood

Van dir les cròniques roses que no s’havia vist a Las Vegas una festa com aquella del 2012 en dècades. En limusines van arribar banquers de Wall Street, prínceps del Pròxim Orient i el catàleg de celebritats: Leonardo DiCaprio, Robert de Niro, Bradley Cooper, Kanye West, Kim Kardashian, Michael Phelps... Del pastís gegant va emergir Britney Spears per cantar l’aniversari a un asiàtic rodanxó d’uns trenta anys.

Els superlatius abunden quan hi ha Jho Low pel mig: la festa més luxosa de Los Angeles, de Nova York, de Saint Tropez... El 2013 va contractar un Boeing 747 i va portar una quarantena d’amics i models a Austràlia per a una setmana de bogeria. Pocs minuts després de la mitjanit d’Any Nou els va embarcar en direcció a Las Vegas per celebrar-ho per segona vegada. No hi ha mans més generoses que les que dilapiden diners aliens.

El Gran Gatsby malaisi va ser un nouvingut entre milionaris. El seu pare, propietari d’una fàbrica de roba de reputació tèrbola, havia estalviat prou per enviar-lo a la prestigiosa escola Harrow de Londres al costat dels hereus de les fortunes més grans del món.

Un episodi juvenil defineix Jho: va decorar amb les fotos de la seva família el iot que havia llogat perquè els seus companys convidats a Malàisia pensessin que era seu. I l’amistat amb Riza Aziz va canviar la seva vida: és el fillastre de Najib Razak, el que seria després primer ministre de Malàisia. Razak li encomanaria el 2009 la gestió del fons nacional 1MDB que havia de convertir Kuala Lumpur en un hub financer asiàtic i estimular l’economia malàisia. Els milions van acabar escampats en unes quantes butxaques i el país asiàtic s’esforça a recuperar-ne les engrunes.

1,8 milions en 10 minuts

És poc arriscat assegurar que d’aquest fons van sortir el superiot de 225 milions d’euros, el jet privat de 30 milions, el seu apartament de luxe a Nova York amb vista a Central Park, les obres de Basquiat, Monet, Picasso i Van Gogh, els 1,8 milions d’euros que va perdre en 10 minuts en un casino, el finançament de l’oscaritzada ‘El lobo de Wall Street’ a través de la seva companyia Jynwel Capital o les desenes de regals que van apuntalar la seva amistat amb les celebritats. El Departament de Justícia nord-americana calcula que va desfalcar 4.000 milions d’euros entre el 2009 i el 2015 a través d’un entramat de societats fantasmes. Els seus negocis van arribar al segell musical EMI, hotels a Beverly Hills, petrolieres saudites i mansions a Nova York, per fer la llista curta.

Deien de Jho que era un tipus afable i detallista, amb una seguretat sobrenatural en si mateix. Aviat va comprendre que els milionaris compartien la fascinació per les estrelles de Hollywood i es va llançar a un festeig desenfrenat: tant conversava amb DiCaprio com compartia iot amb Paris Hilton durant una setmana al Mediterrani. Tots els que corrien a les seves festes en reneguen avui. De Niro va engegar a dida un periodista que li va preguntar per Jho. El cas remarca una veritat incòmoda a Hollywood: també les estrelles es venen, només necessiten un preu més alt.  

Ni música ni xampany

Les primeres investigacions el 2015 van precipitar la seva fugida. Ja no sona la música ni corre el xampany. Indonèsia va confiscar el seu iot i aquesta setmana l’ha malvenut. Singapur va recuperar el seu avió privat. Els seus vells amics s’afanyen a tornar els regals. Dicaprio ha entregat el picasso de 2,7 milions d’euros, el basquiat de vuit milions i l’Oscar que havia guanyat Marlon Brando. La model australiana Miranda Kerr ha renunciat a les joies valorades en set milions d’euros que va rebre durant el seu breu festeig. No es va poder fer res per les 23 ampolles de xampany Cristal que va enviar a la taula del club de Manhattan on Lindsay Lohan celebrava el seu aniversari. La productora d’’El lobo de Wall Street’ ha pagat als federals 54 milions d’euros dels seus beneficis.

Jho és avui una celebritat pop al seu país, a qui se’l caricaturitza com a Pare Noel. Són famoses unes bosses amb la seva cara galtuda i la llegenda ‘Gastant com si ho hagués robat’. Ha robat a tort i a dret, sí, però també ha freqüentat amistats amb les quals els malaisis només poden somiar.

Exprimer ministre, al judici

El fons 1MDB és el lladronici del segle. Aquesta setmana s’ha assegut a la banqueta l’exprimer ministre Najib Razak, i ho farà ben aviat la seva dona, Rosmah Mansor. Tots dos s’enfronten a un panorama judicial desolador. La fiscalia afirma que gairebé 625 milions d’euros del fons van ser desviats als seus comptes bancaris.

La seva condemna, que es dona per descomptada, culminarà un procés que va començar quan el fons va deixar de pagar els bancs el 2015. Els Estats Units van investigar el blanqueig de diners d’una trama amb ramificacions per tot el món i Najib, acorralat per les denúncies, va organitzar un judici afaitat quan encara ocupava el poder que el va absoldre. La seva fortuna, va al·legar, provenia d’una donació d’un príncep saudita que no va identificar.

La seva derrota en les eleccions de l’any passat i el seu relleu per Mahathir Mohamad va segellar la seva sort. L’admirable nonagenari, que ja havia sigut primer ministre als anys 80, s’ha entossudit a castigar un desfalc històric.

Serà difícil que el matrimoni justifiqui aquests 245 milions d’euros trobats a la seva mansió entre diners i béns amb un sou oficial de 64.000 euros. S’intuïa l’acaparament, però va sorprendre la seva magnitud. Van ser necessaris tres dies, sis màquines i 22 funcionaris per comptar els diners en metàl·lic. A la seva dona li van ser requisades 12.000 peces de joieria. Les seves 567 bosses han rellevat a les sabates d’Imelda Marcos com a símbol de la corrupció a Àsia i al país encara es recorda la caravana de camions que va ser necessària per buidar les seves mansions.

Jho continua buscat per la justícia malàisia i d’uns altres cinc països que investiguen el blanqueig de diners. Diverses informacions el situen a la costa oriental xinesa, probablement Macau o Hong Kong. Avui continua entossudit a netejar el seu nom. Repeteix que aquella orgia malgastadora va sortir de la seva butxaca, intenta aturar la publicació de llibres sobre el seu cas i ha ofert la seva ajuda a Malàisia per trobar els seus diners extraviats tot i que refusa personar-se davant de la justícia perquè, diu, no tindria un procés just. Des de la seva web es defineix com un “inversor, empresari i filantrop global” i vaticina que el món el reivindicarà quan presenti les evidències rellevants.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

La festa s’ha acabat.