EL PERSONATGE DE LA SETMANA

Jorge Javier Vázquez: exclusives des de la infermeria

zentauroepp47531928 mas  periodico  ilustracion de tassies  ilustraci n sobre  j190329145219

zentauroepp47531928 mas periodico ilustracion de tassies ilustraci n sobre j190329145219

4
Es llegeix en minuts
Ramón de España
Ramón de España

Periodista

ver +

No fa falta ni citar el seu cognom. Tu dius “Jorge Javier”, a seques, i tothom sap de qui parles. Hi ajuda, això sí, disposar de dos noms que es claven puntades de peu mútuament –res a veure amb José María o Juan Carlos, el seu està més a prop del Borja Mari de la pel·lícula de Cavestany i Lavigne–, motiu pel qual se’t queden gravats, tot i que no vulguis.

Rei indiscutible de la televisió porqueria, aquest exreposador del Caprabo (Badalona, 1970) ens acaba de donar un ensurt –i se l’ha donat a si mateix– amb un ictus que al principi va confondre amb un atac d’ansietat, cosa comprensible si tenim en compte com es guanya la vida.

Canvi de testament

Fora de perill, el primer que ha fet el nostre home és, explicar en una entrevista amb ‘Lecturas’, que haalterat el seu testament per tornar a incloure-hi el seu exnòvio Paco, a qui havia desheretat convenientment després de la ruptura i que ara, pel que sembla, torna a colar-se a l’enquadrament de la seva existència. Però no voldria estar dins la pell dels metges que s’entossudeixen que descansi i es prengui les coses amb calma, ja que estem davant un ‘workaholic’ de manual que no concep la vida lluny dels seus estimats platós.

Mou els fils del plató i assisteix al xou amb un mig somriure com els que posen els dolents de les pel·lícules de James Bond

Jorge Javier és un personatge singular en general i del món del xafardeig en particular. A diferència de la majoria dels subjectes amb qui ha de compartir la seva experiència laboral,l’home té estudis, ha llegit prou i no és gens ximple. Podria haver iniciat una carrera literària o periodística més o menys seriosa si el tafaner que portava dins i que lluitava per sortir no l’hagués acabat dominant, obligant-lo a passar-se al costat fosc de la força.

Aquest tafaner interior és el responsable que aquestfan de Gil de Biedmas’hagi acabat convertint en el mestre de marionetes que és en l’actualitat i a qui veiem per la tele movent els fils dels seus titelles, atiant-los perquè es barallin entre ells i assistint a l’espectacle amb el mig somriure que fan els dolents de les pel·lícules de James Bond quan manifesten el seu desig de ser els amos del món. Jorge Javier, sense cap dubte, és el màster del seu propi univers. I ho ha aconseguit a base d’afany, tenacitat i intel·ligència, tant emocional com l’habitual.

Comentaris dissolvents

Fill d’una família obrera de Badalona, el nostre home es va traslladar a Madrid amb una mà davant i una altra darrere, perquè de seguida es va adonar que Barcelona no donava per gaire en els assumptes que l’interessaven i que l’‘star-system’ de la porqueria nacional era a la capital d’Espanya.

A poc a poc, es va anar obrint camí, com a serf (aparent) d’Ana Rosai on li deixaven ficar el nas per deixar anar els seus comentaris dissolvents. Amb ‘Aquí hay tomate’ ja es va veure que tenia fusta de líder. I des que es va posar al capdavant de ‘Sálvame’, la seva carrera va ser imparable i el seu compte bancari va començar a créixer de manera exponencial: Paolo Vasile es va adonar que havia trobat una mina, un pou de petroli, una font inesgotable de conflictes rendibles, un enredaire extraordinari que havia posat el seu talent i la seva cultura al servei del planeta Berlusconi, i el va recompensar convenientment.

Inventor de la ‘corrala’ televisiva

A Jorge Javier li devem també la posada en pràctica de la teoria que tothom pot ser una estrella. Tothom té dret als 15 minuts de fama de què parlavaAndy Warhol, i depèn de cadascú el que faci amb aquest quart d’hora. Si el tafaner de torn surt espavilat, aviat ocuparà una cadira a ‘Sálvame’ (vegeu-se el cas del verinósKiko Hernández); i si és un talòs espectacular que només crea problemes, doncs que el bombin (pensem en la no menys verinosa, però molt més irritant,Aida Nízar).

És millor que algú com ell estigui al càrrec de la moguda; només ens faltaria que al capdavant d’una banda de tarambana hi hagués un ximple abismàtic

Jorge Javier va tenir en el seu moment la millor idea sorgida fins aleshores de l’inframon de les ‘celebrities’ d’estar per casa: substituir famosos i famosets (estalviant diners) per les seves titelles (Kiko Matamorosi la parenta,Lydia Lozano,María Patiñoi la seva vena al coll sempre a punt d’esclatar, e tutti quanti).

Notícies relacionades

Va saber veure que Espanya no necessitava els famosos, que amb una ‘corrala’ de veïnotes cridaneres ja anava ben sobrada. I Jorge Javier ens va donar aquesta i altres ‘corralas’, entre ‘Sálvame’, ‘Gran Hermano’, ‘Supervivientes’ i qualsevol bunyol en què fes falta un ‘ringleader’ descarat i implacable.

Llàstima de noi, podria dir algú que lamentés el pas de Jorge Javier al costat fosc. No obstant, jo crec que és millor que algú com ell estigui a càrrec del galliner, estirant els fils, creant discòrdia i lluitant per l’audiència. Només ens faltaria que al capdavant d’una colla de tarambanes hi hagués un ximple abismàtic.