Eduardo Casanova, una icona 'genderless'

Sovint, en les presentacions d’alta costura es veuen desfilar dissenys xocants, fruit de la creativitat desbordant dels autors, que deixen mentre passen una línia de boques obertes i una pregunta callada flotant en l’aire: "¿I això qui s’ho posa?". Eduardo Casanova (Madrid, 1991) ha vingut al món per respondre a aquest interrogant (entre altres transcendentals missions encomanades). 

A l’actor, guionista i director sol freqüentar saraus i 'photocalles' abillat amb aquesta mena de peces que exigeixen tenir una personalitat molt forta, o molt poc a perdre, per vestir-les. El seu 'look' 'aparteu-vos-que-aquí-estic-jo' més recent ha sigut el vestit safari de butxaques gegants i pantalons de campana dissenyat per Palomo Spain amb el qual es va presentar la setmana passada a l’estrena de 'Dolor y gloria', la nova pel·lícula de Pedro Almodóvar, on va ser motiu de comentaris, però en el passat ja es va deixar fotografiar vestit de torero blau elèctric amb botins de xarol, embotit en un vestit nacrat inspirat en el segle de les llums i a bord d’uns talons de pam.

No hi ha proposta ni accessori que l’espantin per agosarats, si bé s’ha cansat de repetir que el seu fort no és ser-hi per ser-hi, sinó que manté amb l’embolcall un compromís moral dotat de missatge. A l’última catifa vermella dels premis Goya ja va haver de tallar una reportera de la tele que insistia a convidar-lo a definir el seu 'look': "La moda és un art i l’art mai s’ha d’explicar, així que no t’explicaré res més”.

Còmode als marges

Un d’aquests missatges té a veure amb el seu demostrat interès per tot el que passa en els marges de la normalitat, paraula que no suporta. Des que va transcendir que ell era alguna cosa més que l’esbojarrat intèrpret que donava vida a Fidel, el púber gai de la sèrie 'Aída' (2005-2014), Casanova no ha deixat de reivindicar-se com un investigador dels plecs de la condició humana i un apòstol dels diferents.

Però no ho va fer amb posats ni deixant el seu cos per narrar històries alienes, sinó construint el seu propi discurs amb curtmetratges incòmodes com a 'Ansiedad’ –relat de la relació d’una diva amb fòbia social i un mitòman obsessiu–, o 'Eat my shit' –història d’una dona que va néixer amb un anus a la boca– i, sobretot, amb la seva pel·lícula 'Pieles’, en la qual indaga en l’interior d’un grup de persones que tenen l’exterior deforme.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Per a algú que no acostuma fer puntades sense fil, sortir de casa vestit amb faldilla, com sovint ha fet per posar-se davant dels flaixos, no és una decisió estètica sinó una declaració de principis que ha acabat convertint-lo en una icona 'genderless'. No en va, no deixa de repetir que ell no creu en els gèneres i que la seva feina no es compadeix amb les etiquetes que imposa el cànon establert. 

Aquests dies, Casanova escriu el guió de 'La Piedad', que serà el seu pròxim llargmetratge, i prepara la presentació del seu primer llibre, en el qual retrata personatges que mai sortirien a la portada d’una revista de tendències. El seu títol revela la que avui continua sent una de les seves obsessions favorites: 'Márgenes'. Acostumat a ser ocupat el centre de la pista, ell només té ulls per allò que passa als racons.