Paulo Londra: el traper que no parla ni de drogues, ni d'armes ni de festes salvatges

Ni els Fabulosos Cadillacs, ni Mercedes Sosa ni Andrés Calamaro són els artistes argentins més escoltats a Spotify. El principat de l’‘streaming’ l’ocupa ara un noi de 20 anys anomenatPaulo Londraque fa una cosa així com trap naïf i que s’ha convertit a ritme de metralleta en un fenomen entre els nanos de menys de 14 anys.

El seu fet diferencial: així com alguns dels seus col·legues de rimes van pel món com si estiguessin a punt de treure les pistoles i demostrant, a la seva manera, què en queda del turbocapitalisme quan li treus el gust burgès,Londra no parla ni de drogues, ni d’armes, ni de celebrar festes amb prostitutes. Encara més, en alguna ocasió ha arribat a dir que sí, que se sent com un raper beat, però que no vol aixecar catedrals al mite carcerari. “Vull que els xavals que m’escolten siguin feliços d’una forma sana”.

  

  

Segurament pensaran que els col·legues de Londra –que solen basar la seva autenticitat en una esmena a la totalitat d’aquests ‘pijos’ “que mai han trepitjat el carrer ni han ensumat el que es podreix a les voreres”, escriuen Max Besora i Borja Bagunyà a ‘Trapologia’– han de girar els ulls en blanc cada vegada que el noi deixa anar alguna de les seves consignes parroquials, com “tinc responsabilitat” o “no vull que ningú digui ‘aquest va créixer escoltant Paulo i mira on és: a la presó’”. No obstant, el noi ha rebut l’aval de l’estrella del ram J Balvin i treballa amb Big Ligas, els productors de temes com 'Ahora me llama' de Karol G i el mandarí Bad Bunny. Amb tot just 14 cançons pujades a internet, ja compta amb temes virals com 'Nena maldición', que va pels 600 milions de visualitzacions a Youtube.

Del parc a Youtube

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Es pot dir que, fins fa només un any, els experiments de Londra amb el trap i l’autotune es quedaven entre les parets de la seva habitació. De pare catòlic i mare evangelista, a aquest artista nascut a Córdoba se li va girar el cap, explica, veient la pel·lícula ‘8 millas’ d’Eminem. “Em vaig quedar sorprès per com un blanc es va fer respectar en aquella cultura, jo volia ser com ell, el tinc aquí dalt, a Eminem”. Amb 15 anys ja participava en batalles de rap als parcs de la seva ciutat –la primera va ser a la plaça de la Independència– i va saltar a la fama quan va concursar en la ‘champions’ del ‘free style’ El Quinto Escalón, en què es va enfrontar a Duki, col·lega, aquest, sí, de la colla dels col·lecciono-dents-trencades-cicatrius-fractures-en centres-de-rehabilitació. “A Buenos Aires tots són molt agressius i és perfecte –diu–, però jo anava a El Quinto Escalón i volia fer la meva revolució: no necessito insultar-te per deixar-te sense paraules”.

Des d’aleshores ha penjat 14 cançons, ha fet duets amb Becky G –‘Cuando te besé’, amb gairebé 400 milions de visualitzacions– i Piso 21 –‘Te amo’, ‘526 millones’– i en la seva última cançó, ‘Forever alone’, de fa 15 dies, es col·loca en un moble semblant a un divan: és “reservat”, “dormilega” i, segons acostuma a explicar, no té parella i viu amb els seus pares (“mentre no els toqui els ous, em quedaré aquí”). I mentre el comptador viral continua sumant, ell alimenta la llegenda de sant del trap: ha rebutjat l’oferta amb sis zeros d’una multinacional. No, ell no va per la vorera més bèstia de la vida.