Billy Porter va conquistar els Oscars amb un vestit

L’última gala dels Oscars no passarà a la posteritat per l’atreviment del jurat de l’Acadèmia, que va acabar optant pel previsible, com si s’entossudís a demostrar que és l’obstinat guardià de les suposades essències del cine. La gosadia va fer acte de presència, paradoxalment, a l’alfombra vermella, aparador de focs fatus i últimes tendències. En plena desfilada de grans noms, el protagonisme el va acaparar Billy Porter, un actor més conegut per la seva feina a Broadway que a Hollywood. Porter es va presentar amb un espaterrant vestit negre del dissenyador Christian Siriano que és una bufetada als cànons tradicionals del gènere en la moda. De tors cap amunt, un esmòquing clàssic sobre una camisa blanca amb màniga de pagoda. De tors cap avall, un vestit de cua i vellut més propi d’un engolat ball victorià. 

No era la primera vegada que Billy Porter jugava a desafiar les convencions amb el seu abillament, una dinàmica en què no està sol, perquè algunes marques han començat a vendre roba del que s’ha dit gènere binari o fluid. Un joc que trenca amb els estàndards clàssics del que es considera masculí i femení. Fa només unes setmanes, Porter va acudir als Globus d’Or amb un vestit de jaqueta color cendra i una capa d’un rosa llampant, mentre que a la gala dels premis AFI (Institut del Cine Americà) es va vestir amb una jaqueta daurada i un vestit amb faldilla fins als peus molt groc. La seva intenció als Oscars era obrir un debat. I ho va aconseguir amb escreix. Els mitjans el van aplaudir massivament, mentre que a les xarxes socials s’armava el cacau habitual. 

Negre i gai

“Quan ets negre i gai la masculinitat d’un està en qüestió», va escriure després a ‘Vogue’, al·ludint als dos principals trets de la seva identitat. “Tinc coses a dir a través de la meva roba. El meu objectiu és ser una peça errant d’art polític cada vegada que em presento en societat. Busco desafiar les expectatives. ¿Què és la masculinitat? ¿Què significa?”, va dir l’actor i cantant, de 49 anys. “La indústria es fa passar per inclusiva, però els actors tenen por de jugar, perquè si es mostren com una cosa que no encaixa en l’‘statu quo’, corren el risc de ser percebuts com a femenins i, al final, quedar-se sense aquest personatge masculí, el paper de superheroi”. 

Porter no és un nouvingut. Ha fet carrera al teatre, la música, el cine i la televisió. És un dels protagonistes de ‘Pose’, l’aclamada sèrie de FX (a Espanya emesa per HBO) que es capbussa en l’escena ‘ballroom’ novaiorquesa dels anys vuitanta, que va servir d’espai d’expressió per a la comunitat transsexual i gai, principalment d’origen afroamericà i llatí, mentre la cultura dominant catapultava els ‘yuppies’ i la cultura del ‘pelotazo’ encarnada per magnats com Donald Trump. També va treballar recentment en l’última temporada d’‘American horror story’. 

 

Cabaretera

Però la seva ha sigut fonamentalment una carrera construïda a cop de musical a Broadway. ‘Miss Saigon’, ‘Grease’, ‘Jesucrist Superstar’ i ‘Shuffle along’ són només algunes de les obres en què ha treballat. El reconeixement en forma de grans premis li va arribar el 2013 per la seva interpretació d’una cabaretera a ‘Kinky boots’, el musical inspirat en la comèdia britànica del mateix nom que explica la història d’un fabricant de sabates a punt de fer fallida que aconsegueix salvar el negoci especialitzant-se en calçat per a ‘drag queens’. Porter va guanyar un Tony al millor actor i un Grammy compartit per la seva aportació com a vocalista a l’àlbum de ‘Kinky boots’, un doblet de què pocs artistes poden presumir. En solitari ha gravat també diversos discos.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Va néixer a Pittsburgh (Ohio), la capital de l’acer de l’Oest Mitjà, on va estudiar teatre a la universitat, abans de mudar-se a Nova York amb 19 anys. “Jo era un d’aquests nois negres que miren d’esbrinar com poden estimar-se els uns als altres en un món on ningú els vol”, va explicar la revista ‘Vulture’. Aparentment, la mudança el va ajudar a escapar-se dels mals carrers, i al teatre hi va trobar l’espai per projectar sense embuts la seva identitat. “Jo vaig tenir molta sort, perquè podia cantar. Tenia talent, i això em va ajudar a tirar endavant”. 

Tal com van descobrir abans d’altres, no és fàcil ser negre i gai a Amèrica. I Billy Porter tendeix a citar un d’ells, l’escriptor James Baldwin, per explicar la capa que s’ha arrogat com a agent provocador i llenguallarg pregoner de les inequitats que pateixen la comunitat LGBT, particularment els transgènere. “El treball de l’artista és pertorbar la pau”. Porter està casat amb l’empresari de 35 anys Adam Smith.