Homes amb faldilla, ¿per què no?

«Homes amb faldilla» no és només una de les tendències més recurrents a les pàgines de moda després de les desfilades masculines de cada temporada. ‘Homes amb faldilla’ va ser també el títol de l’exposició amb la que el Museu Victoria & Albert de Londres va inaugurar el mil·lenni, és la realitat de milions d’asiàtics que continuen portant-la i és, sobretot, l’afany de dissenyadors occidentals per superar la frontera del gènere i de passada fer espectacle a la passarel·la, més enllà de l’adorat ‘kilt’. 

L’edició britànica de ‘GQ’ ha batejat com a ‘mirt’ (‘man skirt’) la microtendència més repetida per a la tardor-hivern que ve en la setmana de la moda londinenca, celebrada fa uns dies. Des de vestits de nit i talons a Art School fins al tartan d’Iceberg, les minifaldilles dels seixanta de Charles Jeffrey (a la foto de l’esquerra) i el luxós cuir prisat de Louis Vuitton, molts col·loquen brodats i mitges a les musculades cames dels models. D’altres prenen nota dels escocesos, que fan segles que perfeccionen l’art de fer masculines les faldilles, i aposten pel més simple acompanyant-les amb un jersei de llana i botes militars. 

H&M i Zara

Però més enllà de les passarel·les, de marques com ara H&M o Zara (amb faldilla-pareo creuada en la seva col·lecció masculina del 2018), de pioners com ara Jean Paul Gaultier, Vivienne Westwood i Francis Montesinos. De recurrents com Marc Jacobs, amb un armari ple, o Louis Vuitton, que va triar Jaden Smith per lluir una peça de la col·lecció femenina a la campanya del 2016. De convençuts activistes com Palomo Spain (proposta a la foto del mig), que repeteix sempre que pot «el gènere està sobrevalorat». Més enllà de tots ells hi ha el carrer, i de vegades al carrer passen coses tan curioses com la rebel·lió de la faldilla masculina durant el calorós estiu del 2017. 

Aquell juny, el dissenyador Thom Browne va desplegar en la seva desfilada de París els encants d’un tros de roba lligat a la cintura, i els homes en van prendre nota. Un jove anglès va anunciar als seus caps des del seu compte de Twitter que aniria a la feina amb pantalons curts. Li van dir que no i va tornar a casa seva per posar-se un vestit encara més fresc. L’endemà, conductors d’autobusos de Nantes (França) als quals havien prohibit anar de curt als seus vehicles sense aire condicionat, es van presentar a treballar amb faldilla. I els nens d’una escola d’Exeter (Anglaterra) van aparèixer amb les faldilles de quadres de les seves companyes. Les protestes van fer efecte a la premsa i les xarxes socials, i aquests rebels acalorats van aconseguir el seu objectiu: pantalons curts a l’escola o a la feina quan els graus pugen, demostrant que ells també pateixen les regles de les empreses i les institucions que els prohibeixen lluir cama.

Reivindicació

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Amb un objectiu pedagògic i reivindicatiu el comissari Andrew Bolton va muntar l’exposició del Victoria & Albert que després es va veure al Metropolitan de Nova York. Ho va fer després d’haver-se creuat al metro amb un noi amb faldilla i veure les reaccions i els insults de la gent. Ho va fer per explicar que fins al segle XIV els homes i les dones vestien igual, que fins el XIX no es van popularitzar els pantalons tal com els coneixem i que des dels 60 diversos dissenyadors proven de reintroduir la faldilla a l’armari masculí, convencent alguns homes (hippies, punks, nous romàntics).

«L’home intenta passar el més desapercebut possible en comptes de fer-se notar, però si porta faldilla pot enfrontar-se a la humiliació i els insults. Em sembla terrible, perquè qui decideix posar-se-la hi té tot el dret», deia Bolton a ‘The Guardian’. «Portar faldilla no significa que no siguis masculí. La masculinitat no ve de la roba, sinó de l’interior. Homes i dones poden posar-se les mateixes peces i continuar sent ells mateixos. És divertit», va declarar Gaultier a ‘The New York Times’ després de la seva desfilada a París el 1984. Amb aquest mateix propòsit –diversió, irreverència– va encunyar RuPaul la seva famosa frase: «Tots naixem nus, i la resta és ‘drag’».