ESTRENA A MOVISTAR+

Hal Ashby, un director indòmit

Un documental explora la figura de l'autor de 'Harold i Maude', 'Bienvenido Mr. Chance' i altres clàssics dels 70

zentauroepp46923815 mas  periodico documental hal190214113226

zentauroepp46923815 mas periodico documental hal190214113226

5
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

En cas que l’Acadèmia de Hollywood hagués tingut la mala idea de no televisar l’Oscar al millor muntatge el 1968, els espectadors s’haurien perdut un dels millors i més senzills discursos de la història. Al recollir el premi pel seu treball a ‘En la calor de la nit’, Hal Ashby va dir, simplement: “Per repetir les paraules d’un estimat amic meu quan va recollir el seu Oscar l’any passat, només espero que puguem utilitzar els nostres talents i creativitat per aconseguir la pau i l’amor. Gràcies”.

Així era Ashby, un home que creia en la pau i l’amor, en els amics; en l’empatia, en definitiva. Ho va demostrar al llarg d’una carrera estel·lar (sobretot als anys 70) com a director que va incloure clàssics com ara ‘Harold i Maude’, ‘El último deber’, ‘Shampoo’, ‘Bienvenido Mr. Chance’ i ‘Tornar a casa’, alguns d’ells realistes, d’altres surrealistes, tots marcats per l’esperit generós del seu autor. També pel seu ritme pacient, bastant hipnòtic, o alguns dels millors usos de cançons pop que s’hagin vist en la història del cine. Pel·lícules perceptives sobre amor i amistat, classe i raça, guerra i pau, sovint amb un subtil sentit de l’humor tan imitat com inimitable.

Entre els directors d’aquell ‘New Hollywood’ que va aconseguir renovar la sensibilitat del cine nord-americà, Ashby no és dels més famosos, ni dels que va tenir una carrera més llarga; durant els 80, la seva carrera va perdre força, en part pels rumors sobre les seves addiccions. Fins fa poc hi havia documentals sobre Scorsese, De Palma, Allen..., però no sobre ell. La també muntadora Amy Scott va voler corregir la injustícia amb 'Hal, director de culto', una pel·lícula feta "per a ell", ens diu per correu electrònic, que des de dijous, dia 21, podrem veure a Movistar CineDoc&Roll (23.00 h).

Paral·lelismes inèdits

Com tothom, vaig descobrir Harold i Maude durant el meu primer any d’universitat”, ens explica Scott. “Els meus companys se sorprenien que estigués estudiant cine i no hagués vist aquesta pel·lícula. La vam llogar (en un videoclub a la manera antiga) i la vaig veure potser deu vegades durant el cap de setmana”.

Ashby es va convertir per a Scott en aquest savi familiar favorit que t’obre el camí cap al cine, la música i totes les coses bones de la vida. Quan va pensar, com el mateix Ashby, a saltar del muntatge a la direcció, no va haver d’elucubrar gaire sobre la possible temàtica.

La biografia del director escrita per Nick Dawson, Hal Ashby: ‘Life of a Hollywood rebel’, li va servir com a base (“semblava que amb la biografia ja estava feta la pel·lícula”), però finalment ‘Hal, director de culto’ va ser molt diferent del llibre. Scott va aconseguir establir paral·lelismes inèdits entre l’home i l’obra: “A les seves pel·lícules, el protagonista sempre és un home blanc, sovint desconnectat de la societat, a la recerca d’alguna cosa”, explica. “Em semblava molt evident que aquesta havia de ser la línia central que havíem d’explorar, però vaig estar un temps extraient els moments clau de les seves pel·lícules i poder construir una tesi sòlida”.

Ashby no escrivia els guions de les seves pel·lícules, però és fàcil entreveure’l en molts dels seus personatges protagonistes; o més ben dit, Scott ho ha fet fàcil. Com el Woody Guthrie del libèrrim biopic ‘Esta tierra es mi tierra’, es va escapar d’una ciutat mig gris (en el seu cas, Ogden, Utah) per buscar els seus somnis a Califòrnia, encara que això signifiqués deixar enrere una família acabada d’iniciar. A Harold i Maude, sembla voler treure importància, amb els divertits simulacres de suïcidis de Harold, al veritable suïcidi del seu pare, granger mormó, quan Hal tenia tan sols 12 anys. Entre el perruquer seductor encarnat per Warren Beatty a ‘Shampoo’ i el mateix Hal no hi ha tanta distància: en total, es va casar cinc vegades.

Fins i tot les seves pel·lícules menors, és a dir, totes les que va rodar durant els 80 (salvarem la reivindicable pel·lícula de concert dels Stones ‘Let’s spend the night together’), admeten aquesta interessant lectura íntima. La poc vista ‘Lookin’to get out’, de 1982, és un clar intent d’Ashby de demanar perdó a la seva filla Leigh McManus per no haver sigut bon pare; a la pel·lícula, aquesta nena és Angelina Jolie en la seva primera aparició en el cine. Al documental de Scott, McManus afirma, encara visiblement adolorida, però ja reconciliada amb el record: “La pau i l’amor eren difícils de trobar en la seva vida”.

Legió d’admiradors

Els molts col·laboradors d’Ashby que parlen a la pel·lícula ho fan, no obstant, amb calidesa i afecte. Tots el troben a faltar. Sobretot el seu mentor, Norman Jewison, a qui gairebé li queien les llàgrimes durant totes les seves aparicions, però també el músic Cat Stevens/Yusuf Islam (autor de les cançons de 'Harold i Maude'); Jon Voight i Jane Fonda (companys a 'Tornar a casa'), i fins i tot gent amb qui va batallar durant el rodatge, com el director de fotografia Haskell Wexler. “Em va sorprendre molt la quantitat de temps i la generositat que em van oferir aquests col·laboradors, sobretot sent jo una directora desconeguda”, diu la directora del documental. “Parla bé de Hal Ashby, l’home, que tots voldrien asseure’s tranquil·lament i parlar del seu amic”.

Notícies relacionades

També hi participen molts directors influïts per la seva obra. Per desgràcia, no Wes Anderson, que deu molt al talent d’Ashby per a la comèdia melancòlica i va parlar dels seus films dels 70 com "alguns dels millors mai fets". Sí que hi són Alexander Payne (‘Entre copes’), l’ultrafan Judd Apatow (‘Embolic compromès’) i Adam McKay (‘El vicio del poder’). “McKay ha transcendit la comèdia i ara està fent crítiques socials, i sabia que tindria molt a dir sobre ‘Bienvenido Mr. Chance’”, recordem, una sàtira de la cultura de la celebritat completament avançada al seu temps.

Ashby ens va deixar massa aviat, amb només 59 anys i moltes pel·lícules per fer. Un càncer de pàncrees se’l va emportar el 27 de desembre de 1988, dos anys després d’haver sigut acomiadat del drama criminal ‘Vuit milions de maneres de morir’. Diu l’actriu Rosanna Arquette al final del documental: “No el van respectar, i això el va matar”.