CREATIVA A L'OMBRA

Virginie Viard: l'ull màgic de Lagerfeld

La col·laboradora més estreta del 'kàiser' es va fer visible a la Setmana de la Moda de París. En absència del mític dissenyador, ella va ser la cara de Chanel.

zentauroepp46659411 french fashion studio director virginie viard  left  poses w190201110756

zentauroepp46659411 french fashion studio director virginie viard left poses w190201110756 / Christophe Ena

3
Es llegeix en minuts
Eva Cantón
Eva Cantón

Periodista

ver +

Virginie Viard (a la foto, a l’esquerra) fa més de 30 anys que està entre bastidors a Chanel. Acostumada a estar en un segon pla, la directora de l’estudi de creació de la mítica firma de moda francesa va abandonar aquest espai invisible al finalitzar l’última desfilada de la casa, que recreava un jardí mediterrani sota la imponent cúpula de ferro i vidre del Grand Palais de París. Per primera vegada ho va fer sola. Va sortir a saludar sense Karl Lagerfeld. L’absència del director artístic de Chanel, de 85 anys, en la presentació de la col·lecció inspirada en el segle XVIII, va obrir la porta a totes les hipòtesis sobre la seva successió i va posar el focus en Viard, de qui el ‘kàiser’ ha dit que és “la seva mà dreta i la seva mà esquerra”. 

Karl Lagerfeld, el mes d’octubre passat. / STEPHANE MAHE (REUTERS)

La carrera de Viard va arrencar a començaments dels 80 al costat de Dominique Borg, cèlebre modista de cine i teatre d’origen rus i amant de l’estil barroc, que va realitzar el vestuari de pel·lícules com ‘La pasión de Camille Claudel’, ‘Tres colors: blau’ o ‘La reina Margot’. 

El 1984, la jove Viard va viure des de King’s Road el Londres febril del punk i des d’aleshores conserva aquest estil una mica irreverent, a mig camí entre l’uniforme rock&roll i els encaixos romàntics d’estil ‘vintage’.

Burgesa de províncies

Va créixer en l’ambient burgès de províncies –la seva mare era una cirurgiana, filla de comerciants de seda lionesos i el seu pare, metge, excampió d’esquí i pertanyia a una família de constructors de telefèrics– i va ser un amic dels seus pares, gran camarlenc del príncep Rainier, qui li va obrir el 1987 les portes del carrer Cambon per fer unes pràctiques. 

Els que la
coneixen diuen
que sembla
que ella sigui
dins del
cap de l’
alemany, que
sap el que
bull en el seu
interior

El primer dia es va trobar amb Karl Lagerfeld i Inès de la Fressange, quan el taller era encara petit i Viard, més pròxima a l’estètica de Jean-Paul Gautier, veia el Chanel d’aquells anys massa rosa. El ‘kàiser’ se la va emportar a Chloé durant els cinc anys que va estar al capdavant de la direcció artística de la firma, però el 1999 els dos van tornar a Chanel, on cap es concep sense l’altre. 

Es va entendre bé amb Lagerfeld des del principi. “La seva manera de treballar és divertida, el seu caràcter, també. Un no s’avorreix amb ell. Tampoc és pretenciós i això és el que més m’agrada, és conscienciós, treballador, però no l’hi puja al cap. Li encanta la moda, no se’n cansa”, deia el 2014 a la revista suïssa ‘Le Temps’.

Sincronitzats

Els qui la coneixen, diuen que és com si Viard fos dins del cap de l’alemany, que sap millor que ningú el que bull a l’interior del creatiu de Chanel i que, gràcies a una complicitat teixida durant tres dècades, gairebé no necessiten parlar per entendre’s, com si estiguessin sincronitzats per sentir el mateix en el mateix moment. 

Ella és la que tradueix els somnis del ‘kàiser’ i s’assegura que la seva visió arriba des de les brodadores fins als caps de taller. És la passarel·la entre els esbossos i les més de 200 persones que treballen per a Chanel. Qui supervisa les vuit col·leccions anuals i escull entre les 400 mostres de teixits d’una sola desfilada.

Notícies relacionades

“Virginie afegeix una tercera dimensió, fa que les coses siguin reals. Jo soc com un dissenyador gràfic, ella té l’ull màgic” va dir el ‘kàiser’ a ‘Libération’ d’aquesta dona que evoca Marianne Faithfull o Patti Smith, és addicta als botins, les samarretes estampades i els ‘slim’ negres, que tenyeix per donar-los una nova vida.

Fan de Stella McCartney, Nicolas Ghesquière i Martin Margiela, una vegada va dir que la roba influeix poc en la feminitat, que és una actitud, una manera d’estar. “Una barreja d’elegància i dolçor, un estat subtil i intangible, com un perfum”.

Temes:

Moda