Anar al contingut
Com la xarxa ens ha canviat la vida

Marcio Jose Sanchez

FACEBOOK COMPLEIX 15 ANYS

Com la xarxa ens ha canviat la vida

Genís Roca

L’editor Tim O'Reilly va ser el primer, el 2004, en fer servir l’ara desgastat terme Web 2.0 per mirar d’explicar un fenomen que aleshores era tot just incipient: l’aparició de plataformes que permetien als usuaris compartir fotos, textos, vídeos i enllaços. Conceptes com comunitat, col·laboració o participació estaven cridats a esdevenir massius. Per uns un desastre, doncs s’esmicolava el concepte clàssic de control dels continguts elevats a públics, i per altres una meravella, perquè per fi augmentava fins l’infinit la capacitat de compartir, barrejar, combinar i explorar. Les lleis de propietat intel·lectual i drets d’autor varen començar a tremolar i no han deixat de fer-ho.

L’avui omnipresent Facebook es va fundar el 4 de febrer de 2004 i era quelcom petit limitat només a universitaris. La posada en marxa de YouTube és posterior, febrer de 2005. Twitter es va fundar el març del 2006. I estrelles actuals com Whatsapp o Instagram es van fundar el 2009 i el 2010 respectivament. Dels actuals grans jugadors socials, Facebook va ser un dels primers en prendre forma.

És necessari que recuperem els usos socials d’internet com a espai de creació, activitat i, si és necessari, de lluita

En quinze anys hem progressat adequadament.  Hem après, a cops de bastó, que allò que fas a les xarxes és públic i deixa rastre. Ja no queda cap burru que digui a la feina que està malalt i tot seguit posi a Facebook una foto al Camp Nou cantant un gol.

Hem normalitzat l’ús de les xarxes per gestionar diferent, i en molts casos millor, les nostres relacions personals i professionals. Parlar gairebé cada dia amb la filla que està a l’estranger fent un Erasmus, veure al whatsapp les primeres passes del teu net, avisar que arribes deu minuts tard, recordar-li a algú que l’estimes molt, descobrir que algú ha canviat de feina, o de parella. Hem de continuar millorant els usos i els excessos, però és innegable que ja no sabríem estar-ne sense.

També els negocis han estat profundament modificats. El turisme és un exemple aclaparador: ja ningú tria hotel només mirant un catàleg i quantes estrelles té. Tots el triem consultant als nous portals digitals quines han estat les opinions i valoracions dels usuaris que ja hi han estat. Per no parlar de les plataformes que ofereixen pisos i habitacions de particulars. El turisme, un dels sectors més importants al nostre PIB, ha estat reintermediat en temps rècord. Totes les empreses s’han vist obligades a redissenyar els seus processos de pre-venda i atenció al client, refer els procediments de gestió de crisi, reconsiderar com es defineixen els atributs de marca, re-organitzar els departaments de marketing, adaptar els estudis de mercat, la detecció de tendències... i tot per aquesta capacitat ciutadana d’aflorar la seva opinió a la xarxa. Per no parlar de la política, que per saber què està passant sembla més eficient estar atent a Twitter que no pas al DOGC o el BOE.

Les dades i el control

Quinze anys després ocupem l’espai digital amb normalitat i no pensem deixar de fer-ho, i cada cop som més conscients d’estar generant un enorme flux de dades que els estats i les empreses estan aprenent a fer servir ves a saber per què. El paper que poden haver tingut aquestes dades per inocular mentides i convèncer per exemple alguns votants que la seva millor opció era Trump, ens han obert els ulls de cap on podria anar el món. Tot genera dades de qui som i què fem: les targetes de crèdit, els telèfons, els cotxes, les cases, la roba...

Les xarxes socials ja no són vistes com espais de creació i col·laboració, sinó com màquines entrenades a processar molta, massa informació sobre qualsevol de nosaltres. Han deixat de ser punts de reunió per passar a ser algoritmes temibles. Aquesta deriva, extrema per exemple a la Xina, és ja massa evident a la nostra societat. Cal que recuperem els usos socials de Internet com a espai de creació, coordinació, activitat i si cal lluita. Està a les nostres mans que no es converteixi en un espai de control. És la nostra tasca per a aquests propers quinze anys. 

* Empresari i professor universitari.