ARTISTA POLIFACÈTICA

Hari Nef: molt més que trans

La model, periodista i actriu, que podem veure en la sèrie 'You', reivindica el seu talent artístic per sobre de l'«activisme».

zentauroepp46541540 mas periodico hari nef instagram190116190012

zentauroepp46541540 mas periodico hari nef instagram190116190012

3
Es llegeix en minuts
Noelia Sastre

Les entrevistes amb Hari Nef el 2013 i el 2014, quan començava com a model transgènere, feia ‘performances’ nocturnes, era becària en la plataforma Vfiles o presentava els Duh Fridays, una popular festa al club Up and Down, coincideixen a retratar-la com algú “extraordinàriament intel·ligent, amb una gran personalitat, disposada a saltar-se els límits; divertida, oberta, honesta”. Era una ‘it-girl-party-girl’ de la nova era que va arribar a Nova York el 2011 per estudiar teatre, fer pràctiques i escriure sobre Chelsea Manning a ‘Vice’ o el ‘backstage’ de la setmana de la moda a ‘Dazed’. 

Nef descrivia a les seves columnes l’estrany sentiment que un “noi, llest i poderós trans americà sent quan algú penjava a la web de la Universitat de Colúmbia que soc una desgràcia per als homes del món”. Recordava com passava hores en els anys d’institut escoltant el disc ‘Hard Core’ de la rapera Lil’ Kim “intentant esbrinar com ser sexual, potser fins i tot com ser una dona”. Explicava que veia la moda com una extensió de totes les altres coses. I que les feines es van multiplicar quan va començar la seva transició. “Mai he desfilat com a noi; soc molt més guapa en femení”, deia, citant Kristen McMenamy comla seva model preferida “per les seves pertorbadores fotos”. ¿On et veus d’aquí a uns anys?, li preguntaven. “Vull ser una estrella de cine, escriure un llibre i una sèrie de televisió. No sé si tinc objectius en la moda, perquè pot ser que s’acabi demà o d’aquí a cinc anys”. 

Família jueva

Nascuda a Filadèlfia el 1992, de família jueva, Nef va créixer amb la seva mare a Newton (Massachusetts), on participava en muntatges de teatre des dels 11 anys. Va debutar a la passarel·la novaiorquesa el 2014 i el 2015 es va convertir en la primera model obertament trans a firmar amb IMG Models. Aquell mateix any es va unir a la segona temporada de ‘Transparent’ després que la creadora de la sèrie, Jill Soloway, escrigués un paper per a ella (es coneixien perquè la germana de Soloway va ser monitora de campament de Nef). 

Hari Nef, presentant peces de la col·lecció masculina tardor/hivern 2016 de la marca italiana Gucci durant la Setmana de la Moda Masculina a Milà. / EFE

L’edició britànica d’‘Elle’ la va fer aparèixer a la portada el setembre del 2016 (nova fita com a model trans). Va protagonitzar un anunci de L’Oréal amb Blake Lively i Lara Stone. Ha fet campanyes per a Selfridges, Hugo Boss i Gucci. Va visitar la Casa Blanca d’Obama i el ‘podcast’ de Lena Dunham. El 2018 va estrenar ‘Nación salvaje’ a Sundance (film que va vendre els drets de distribució per més de 10 milions de dòlars) i ‘Mapplethorpe’ (biopic sobre el fotògraf) al festival de Tribeca. Nef també treballa en la sèrie ‘You’ (Netflix). 

Particular lluita

I està, sobretot, en la seva particular lluita. “Espero que algun dia em reconeguin per la meva feina i habilitats artístiques. Entenc que m’ho he de guanyar amb el temps”, va escriure a Twitter fa poc més d’un any. Una declaració amb què pretén treure’s de sobre l’etiqueta d’“activista”, que l’acompanya des de la seva entrevista amb ‘Interview’ el 2015. “Ja no vull parlar més d’identitat. És un atzucac. N’estic avorrida”, va dir a ‘The Guardian’, per a més tard declarar a la revista ‘New York’: “Si alguna vegada m’he definit com a activista, me’n penedeixo. Em vaig veure empesa per una indústria que no podia justificar el meu espai sense dir que jo tenia algun tipus d’agenda política radical, perquè veien la meva participació precisament com això, com un tema polític i radical, cosa que no era certa”. 

“Ja no vull
parlar més
d’identitat. És
un
atzucac. N’estic
avorrida”, ha
declarat a
‘The Guardian’

Notícies relacionades

Nef recolza causes com els drets humans o la planificació familiar. “Però això no és ser activista; és ser bona persona”, insisteix. “Vaig haver de posar un límit, perquè estava afectant seriosament la meva salut mental. Vaig haver de deixar d’anar a actes i fer tantes entrevistes. Des d’aleshores estic millor, ja no em fan preguntes tan personals i no sento la immensa responsabilitat de representar tota una comunitat”, confessa, convençuda que només pot representar-se a si mateixa.

 

Temes:

Sèries Cine