Anar al contingut
Les vuit pel·lícules imprescindibles de Robert Redford

Matt Klitscher

EL COMIAT D'UN CINEASTA CLAU

Les vuit pel·lícules imprescindibles de Robert Redford

'The old man and the gun' és el testament interpretatiu de l'actor, però la seva llegenda va començar fa més de 50 anys amb 'La caça de l'home'

Quim Casas

La caça de l’home (1966)

 

El primer paper realment important de Robert Redford va quedar una mica enfosquit per un ‘cast’ de molta altura (Marlon Brando, Jane Fonda, Angie Dickinson, Robert Duvall, James Fox, la veterana Miriam Hopkins) i per la seqüència en què el xèrif encarnat per Brando rep una pallissa brutal. La imatge més rebel de Redford, amb tot, emergia amb força. A ‘The old man and the gun’ es reprodueixen imatges d’aquest film, dirigit per Arthur Penn.

Dos hombres y un destino (1969)

 

La pel·lícula, dirigida per George Roy Hill, més aviat fantasieja amb la vida dels dos pistolers en lloc de biografiar-los. Encarnats per Paul Newman i Robert Redford, Butch Cassady i Sundance Kid no són tan salvatges com van ser realment aquests bandits. Van liderar una violenta banda, el ‘wild bunch’, i van caure durant un xoc amb l’exèrcit bolivià quan s’havien traslladat a aquest país. El compositor i cantant Burt Bacharah endolceix, i atorga nostàlgia, amb la seva banda sonora.

Jeremiah Johnson (1972)

 

Gran amant de la natura i els paratges sense contaminar, Robert Redford va trobar en la figura de Jeremiah Johnson el personatge modèlic per encarrilar el seu discurs pseudoecologista: és un soldat que, tip de la civilització, s’estableix en solitari com a paranyer a les Muntanyes Rocoses. Guió del virulent John Milius (‘Apocalypse now’) i primera de les sis col·laboracions entre Robert Redford i el director Sydney Pollack.

El cop (1973)

 

Una de les fites més importants en la seva filmografia i segon mà a mà amb Paul Newman. Ambientada als anys 30, a ritme de música de ragtime, narra la gran estafa que preparen dos estafadors de pa sucat amb oli per venjar la mort d’un amic, assassinat per un gàngster. El gir final va causar llavors veritable sorpresa. Ho va guanyar tot en els Oscars (film, direcció, guió), però Redford es va quedar sense estatueta.

El gran Gatsby (1974)

 

Un projecte complicat, condemnat al fracàs, com la posterior adaptació protagonitzada per Leonardo DiCaprio. La gran novel·la de Francis Scott Fitzgerald té un to difícil de traslladar a la pantalla. Redford va complir com el diletant i misteriós Jay Gatsby, no així Mia Farrow en el paper de Daisy. Tampoc el guió de Francis Ford Coppola aconsegueix extreure la bonica complexitat del text original.

Tots els homes del president (1976)

 

Robert Redford encarna Bob Woodward, i Dustin Hoffman, Carl Bernstein, en aquesta lúcida transcripció cinematogràfica de la investigació periodística que va acabar amb la dimissió de Richard Nixon com a president dels Estats Units. No és només un excel·lent film sobre el ‘cas Watergate’. És un model plusquamperfet de la variant genèrica de la conspiranoia, de la qual el director Alan Pakula va ser un mestre.

Memorias de África(1985)

 

Robert Redford, en el paper d’un aventurer romàntic a la manera antiga que, com Jeremiah Johnson, busca el seu espai de llibertat lluny de la civilització, cedeix el protagonisme a Meryl Streep, que encarna l’escriptora danesa Karen Dinesen, més coneguda com a Isak Dinesen. Aventura, drama, amor i panoràmiques de les terres incontaminades de Kenya al ritme de la recordada partitura musical de John Barry.

Cuando todo está perdido (2013)

 

Ja a l’ocàs de la seva carrera com a actor, Robert Redford va acceptar aquest veritable ‘tour de force’. La pel·lícula de J. C. Chandor relata l’odissea individual d’un home que s’enfronta, dins la seva desballestada embarcació, amb les tempestes, el sol, els taurons, la falta d’aliments i la set. Redford i un vaixell malmès i a la deriva en ple oceà Índic. L’actor va demostrar en aquest film que rendia al màxim de les seves possibilitats. 

Temes: Cine