David Chase, 'auteur' de televisió

El creador de 'Los Soprano' es va convertir en una de les grans ments del mitjà gairebé sense voler: ell només volia ser cineasta

zentauroepp42446627 file   in this march 3  2006 file photo  david chase  creato190102195051

zentauroepp42446627 file in this march 3 2006 file photo david chase creato190102195051 / Diane Bondareff

2
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

David Chase no suportava la televisió. L’odiava i, de fet, potser encara ho fa. Sens dubte que no la suportava quan, a mitjans dels 90, el productor Brad Grey ('El show de Larry Sanders') li va dir: "¿Saps? Creiem que tens una gran sèrie dins teu". Grey no anava desencaminat, però el jove Chase no va pensar en la tele com un destí, sinó com un mal necessari en el seu trajecte cap a la cadira de cineasta.

Els seus pares no van veure amb bons ulls les seves aspiracions. Des de petit, aquest fill únic va patir el caràcter agre del seu pare Henry i l’irremeiablement dramàtic de la seva mare Maria, famosa inspiració per al personatge de Livia Soprano, mare de Tony. Quan els va comentar que volia deixar la universitat per anar a l’escola de cine, no van hi va haver crits de joia.

Chase es va acabar matriculant en el programa de cine de Stanford, on es va graduar el 1971. Arribar a escriure pel·lícules no seria fàcil. Ho feia, però no venia els guions. Mentrestant, escrivia per a sèries com 'Los atrevidos’, 'El mago' i 'Kolchak', i aprenia pel camí el difícil art de la trama.

Fins a quatre anys va estar en 'Els casos de Rockford', la famosa sèrie amb James Garner com a irònic detectiu privat. Al primer capítol que va escriure, segon de la tercera temporada, és fàcil detectar la seva marca. Es troba en els detalls marginals apreciats per Brett Martin al seu llibre 'Hombres fuera de serie': "les referències al rock and roll, els errors lèxics, l’afortunada coincidència de Rockford aparareixent arrossegant els peus, com Tony, i anant a la platja vestit amb un barnús".

Notícies relacionades

Abans que arribessin 'Los Soprano', Chase ja havia guanyat un Emmy, pel guió del telefilm 'Off the Minnesota Strip', sobre una adolescent que fuig de casa seva a Minnesota i es fa prostituta a Manhattan. També abans de la seva sèrie mítica, va produir durant dos anys 'Doctor en Alaska'. Molts ja s’haurien retirat tranquil·lament a aquestes altures; més encara després d’una sèrie com ‘Los Soprano'. Però ell continuava intranquil. ¿On estava la seva pel·lícula?

Va ser el 2012 quan, finalment, va estrenar la seva ‘opera prima’: 'Not fade away', per a la qual, com a 'Los Soprano', va prendre força notes de la seva pròpia vida. Chase observava els intents d’un adolescent italoamericà (John Magaro) per fer-se un camí en el rock i, una mica després, el cine, empès pels vents de la contracultura. Tot i que no ho sap gaire gent, amb 13 o 14 anys Chase havia sigut bateria i vocalista principal d’un grup que no va arribar a tocar fora del garatge.