PERFIL
Christian Gálvez: amb L de Leonardo
La presència del presentador en l'organització d'una exposició sobre Da Vinci ha desencadenat la polèmica. Els historiadors de l'art no volen veure'l ni en pintura
zentauroepp46231579 mas periodico ilustracion de tassies original de ilustra181212192406
L’amor a Leonardo Da Vinci –superior, fins i tot, al que li professa Dan Brown, que s’ha lucrat a costa seva– ha jugat una mala passada a Christian Gálvez Montero (Móstoles, 1980), l’home que des del 2007 presenta a Telecinco el concurs 'Pasapalabra'. L’exposició a Madrid de la Biblioteca Nacional 'Els rostres del geni’, nascuda d’una idea seva per acostar el mestre a la gent, l’ha llançat als peus dels cavalls. O, més ben dit, dels historiadors de l’art, que l’acusen d’un ser un intrús i un frívol que mai hauria d’haver posat les mans sobre Leonardo.
Fins i tot la comissària principal de la mostra, Elisa Ruiz, que Gálvez considerava erròniament la seva protectora davant del món acadèmic, s’ha desentès d’ell i ha vingut a dir que és un ignorant amb qui prefereix no tenir res a veure. La participació de Gálvez sembla limitar-se a objectius didàctics i comercials: gràcies a ell, l’assistència a les exposicions de la Biblioteca Nacional s’ha incrementat en un 40%, i fa l’efecte que els profans surten de la mostra molt satisfets.
El 'cas Krens'
Aquesta situació no és nova en el món de l’art. Quan el Guggenheim de Nova York va posar de director Thomas Krens, un home amb fama de pesseter, molts puristes van posar el crit el cel. I allà el van deixar quan l’astut Krens va muntar l’exposició dedicada a Giorgio Armani o la consagrada a les motocicletes Harley Davidson..., que van resultar ser de les més visitades en tota la història del museu. La relació de l’art amb els diners és el que té. Per uns, Krens és l’anticrist; per d’altres, algú que ha sabut captar l’atenció (i els 'monises') del públic quan més falta feia.
S’ha de reconèixer
que l’home és
un fanàtic de
l’artista del
Renaixement,
personatge al qual
ha dedicat
diversos llibres
En el cas de Gálvez, ¿qui té raó? ¿Els saberuts acadèmics o el voluntariós convidat que ningú esperava? S’ha de reconèixer que l’home és un fanàtic sincer de Leonardo, personatge al qual ha dedicat alguns llibres: els assajos 'Tienes talento. Descubre cómo sacar lo mejor de ti mismo de la mano de Leonardo Da Vinci' (2013) i 'Leonardo Da Vinci, cara a cara' (2017) o la novel·la històrica 'Matar a Leonardo Da Vinci' (2014). Assegura que l’ha estudiat a fons i s’indigna quan se'l qualifica d’intrús i se li recorda allò de “¿què sap el gat de fer culleres?”.
Les qualitats de Christian Gálvez es mouen pel terreny audiovisual. Com que està seguint el camí del gran Jordi Hurtado –a la gent li sembla que fa mig segle que presenta 'Saber y ganar', tot i que en realitat són uns quants anys menys–, tothom l’identifica com el presentador de 'Pasapalabra'. Però l’home té una història. Va començar com a actor als 15 anys amb un paperet a la telecomèdia d’Emilio Aragón 'Médico de familia'. Va tenir després aparicions a 'La casa de los líos’ –a més glòria del seu protagonista, Arturo Fernández, ídol de totes les ‘chatinas’ espanyoles de la tercera edat– i 'Al salir de clase' – sèrie dirigida, com el seu nom indica, al públic juvenil. Entre el 2005 i el 2007, el nostre home va exercir de reporter al 'Caiga quien caiga' que dirigia Manel Fuentes. I sí, els últims 11 anys els ha passat en el programa de les parauletes que comencen per una determinada lletreta.
Cara de bon noi
Casat amb la gimnasta Almudena Cid i premiat el 2011 amb una Antena d’Or, Gálvez té a favor seu no ser un subjecte carregós, a diferència d’alguns dels seus col·legues (no diré noms). Té cara de bon noi, és amable i comprensiu amb els concursants, per talossos que siguin o perquè són tan llestos que poden acabar arruïnant la productora, i si te'l trobes fent zàping, no canvies ràpidament de canal per perdre'l de vista. Els seus somnis d’actor semblen haver quedat enrere, però no seria estrany que això de fer 11 anys que està a 'Pasapalabra' li resultés de vegades un mica rutinari i pesat. D’aquí que es busqui activitats paral·leles amb què entretenir-se una mica i demostrar a la població que és alguna cosa més que un bust parlant.
Notícies relacionadesGálvez ha fet broma sobre l’exposició dient que prova de “posar texans a Leonard”», cosa que tirar enrere, no ho nego. Tot i que no a tothom: la prova és aquesta pujada del 40% en la venda d’entrades. La polèmica segueix el seu curs i un entén les dues parts enfrontades: els erudits que se senten humiliats per un intrús i víctimes de la seva competència deslleial, i el (suposat) intrús que aprecia de veritat l’objecte del seu estudi i l’acosta al gran públic des de la seva posició de famoset. En qualsevol cas, els diners no van malament a ningú. Ni a vostès, ni a mi ni a la Biblioteca Nacional.
