10 matrimonis que fan sèries

Marit, dona i pares de projectes televisius: els matrimonis creatius són possibles. Una de les millors proves és la parella formada per Amy Sherman-Palladino i Daniel Palladino (a la foto que encapçala aquest article), guionistes/productors de 'Las chicas Gilmore' i 'La meravillosa Sra. Maisel', la segona temporada de la qual arriba el 5 de desembre a Prime Video. Però hi ha molts més exemples.

Lucille Ball & Desi Arnaz

Quan CBS va voler traslladar el programa radiofònic 'My favorite husband' a la tele, la còmica Lucille Ball es va entossudir que fos el seu veritable marit, Desi Arnaz, i no Richard Denning, l’encarregat d’interpretar aquest marit favorit. El resultat va ser una sèrie amb un altre nom, 'Te quiero, Lucy' (1951-1957), que ells no van escriure, però que prenia inspiració dels veritables Lucille i Desi (músic en la vida real, director d’orquestra en la sèrie).

La parella volia lluir el millor possible, així que va lluitar perquè es rodés en cine, una cosa sense precedents en una telecomèdia. Van acceptar una retallada de sou i es van convertir en productors a través de la seva companyia, Desilu, després marca d’‘Els intocables’ i, ja amb Ball com a única propietària, les mateixes 'Star Trek' i 'Missió: impossible'.

Gerry & Sylvia Anderson

Gerry Anderson i la seva segona esposa, Sylvia, van ser titans de la televisió infantil britànica dels 60. Les seves sèries de ciència-ficció i aventures amb marionetes han adquirit caràcter icònic, en particular 'Los guardianes del espacio', gran exemple d’una tècnica desenvolupada per ells mateixos, la Supermarionation, que permetia sincronitzar electrònicament les boques dels ninots amb el diàleg de la sèrie.

Les aventures de l’Equip Internacional van causar sensació, però només se’n van rodar dues temporades. Després arribarien sèries com 'El capitán Escarlata' i, ja amb persones, 'Ovni' i 'Espacio: 1999', la primera temporada de la qual es va rodar amb el matrimoni immers en una profunda crisi. Pionera figura femenina en una indústria d’homes, Anderson es va fer escriptora i va treballar per a HBO durant els 80.

Frank & Doris Hursley

Van començar escrivint per a la ràdio durant la segona guerra mundial i es van passar després als serials, com per exemple el ‘western’ 'El pistolero de San Francisco'. Però van destacar, sobretot, en l’àmbit del culebró: seu és el més llarg mai creat, 'Hospital General’, que va arrencar el 1963 i allà segueix (ja ha superat els 14.000 episodis; potser és una mica tard per intentar veure’l complet).

Curiosament, els primers episodis de la sèrie van ser escrits per una parella també casada, Theodore i Mathilde Ferro. I quan els Hursley es van cansar de la seva pròpia criatura, van cedir la direcció de guions a un altre matrimoni: la seva pròpia filla i el seu gendre, Bridget i Jerome Dobson, també guionistes de la no poc longeva 'Guiding light’ (més de 18.000 episodis) i creadors de la mítica 'Santa Barbara'.

Mary Tyler Moore & Grant Tinker

Tal com recorda Joy Press en el seu assaig 'Dueñas del show', el Moviment d’Alliberament de la Dona "es va infiltrar en el ‘mainstream’ nord-americà al llarg dels 70, però el seu impacte en el ‘prime time’ va ser mínim". Una de les poques sèries amb dona soltera i treballadora al capdavant va ser 'La chica de la tele', protagonitzada per Mary Tyler Moore, que va fundar MTM Enterprises amb Grant Tinker per fer la sèrie. (Després, MTM ens portaria també clàssics com ara 'Ràdio Cincinnati' i 'Canción triste de Hill Street').

L’executiu/productor Tinker, el seu marit entre 1962 i 1981, va reclutar els grans James L. Brooks i Allan Burns per cocrear i produir. Però ja ho deia el seu títol original ('The Mary Tyler Moore Show'): aquesta sèrie seminal era, sobretot, el xou de Tyler Moore, càlida i carismàtica en el seu paper de productora d’un telenotícies.

Neal Marlens & Carol Black

Aquest duo de guionistes i productors va marcar la tele dels 80 amb la telecomèdia 'Los problemas crecen’ i, després, la més dramàtica 'Aquellos maravillosos años’, un repàs de la tumultuosa història dels Estats Units durant els últims seixanta, primers setanta, des del punt de vista del col·legial de classe mitjana Kevin Arnold (Fred Savage), la seva adorable família i els seus no menys inoblidables millors amics.

Aquest relat iniciàtic estava molt arrelat en la cultura nord-americana i era, alhora, molt universal: captava a la perfecció el que significa créixer, fer amics, enamorar-se, o haver d’afrontar la vida adulta. La sèrie va acabar, de forma una mica abrupta, en aquesta última cruïlla. Marlens & Black van tenir encara un altre èxit, 'Ellen', ‘sitcom’ pionera en la representació gai a televisió.

Diane English & Joel Shukovsky

Diane English va conèixer Joel Shukovsky a la cadena pública novaiorquesa WNET, on ella treballava en l’apartat de guions i ell era dissenyador gràfic. Després de firmar English amb èxit una adaptació del clàssic de Le Guin 'La rueda celeste', Shukovsky li va proposar muntar una productora conjunta a Los Angeles. El primer projecte de Shukovsky English Entertainment va ser una petita sèrie anomenada 'Murphy Brown'.

Però no van tenir la mateixa sort amb totes les seves criatures. Pocs recorden ja 'El trébol azul', amb Susan Dey i Jay Thomas com a parella d’egos poderosos, i encara menys 'Living in captivity', comèdia multiracial en la qual va madurar Matthew Weiner, gairebé dues dècades abans de crear 'Mad men'. Des del 2012, English i Shukovsky van per camins separats en tots els sentits.

Amy Sherman-Palladino & Daniel Palladino

Amy Sherman anava per a ballarina, però va rebutjar un paper a 'Cats' per unir-se a l’equip de guionistes de 'Roseanne'. El seu futur marit, Daniel, també va escriure guions per a l’emblemàtica ‘sitcom’, però només després de la marxa d’Amy.

La primera sèrie en què van treballar junts va ser 'Las chicas Gilmore', la història d’una mare soltera, Lorelai (Lauren Graham), i la seva filla adolescent, Rory (Alexis Bledel), que, tot i que discuteixen una mica, són les millors amigues del món. Comèdia amable i drama relatiu, 'Las chicas Gilmore' va tardar temps a ser presa seriosament; la foscor té millor reputació.

Menys ha tardat a passar al cànon 'La maravillosa Sra. Maisel': amb la seva primera temporada, aquest drama alegre (més que comèdia hilarant) sobre una mestressa de casa ficada a comediant va aconseguir premis i crits de joia crítics.

Robert & Michelle King

Durant el primer tram de la seva carrera, Robert King va escriure molta sèrie B d’acció bastant oblidada i un dels fracassos més grans que es recorden: ‘L’illa dels caps tallats’. La seva sort només va començar a canviar quan va fer tàndem amb la seva dona Michelle.

Pot ser que la sèrie judicial 'Proyecto: Justicia' no fos un gran èxit (només va durar una temporada), però va ser el pas previ a 'The good wife', intel·ligent revisió de les sèries d’advocats que els va valer l’aplaudiment popular (va durar set temporades) i dels crítics, que la van assenyalar com una revolució elegant en la ficció de cadena generalista.

Fracassada la sàtira política 'BrainDead', tornarien a l’univers que els va donar fama amb 'The good fight', ‘spin-off’ sobre l’estimat personatge de Diane Lockhart, l’aguerrida advocada de Chicago que encarna Christine Baranski.

Jonathan Nolan & Lisa Joy

Es pot acusar 'Westworld' d’excés de càlcul, de ser poc més que un complex mecanisme dissenyat per enlluernar però rarament dir alguna cosa sobre els nostres sentiments. I, no obstant, darrere d’aquest puzle distòpic sobre els perills de la intel·ligència artificial trobem una parella enamorada: Jonathan Nolan, germà petit de Christopher Nolan (que ha ajudat en els guions de gairebé tots els seus films), i la seva dona, Lisa Joy, que va conèixer en l’estrena de 'Memento'.

A través del jove Nolan, Joy cultiva el pesar més o menys monolític, però en el seu currículum apareixen sèries amb un humor encantador com ara 'Último aviso’ i 'Criando malvas’. ¿Devia ser ella qui va suggerir convertir el director narratiu Lee Sizemore en contrapunt còmic durant la segona temporada?

Anna & Jörg Winger

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Amb la fascinant sèrie d’espionatge 'Deutschland 83' (busquin la seva segona temporada com 'Deutschland 86'), Anna i Jörg Winger s’han convertit en líders de la renovació de la ficció televisiva alemanya. En aquesta sèrie, aquest equip marit-dona explica un tram de guerra freda des del punt de vista d’un espia de l’Alemanya de l’Est. La seva principal arma: un infal·lible sentit del ritme. "Això és tele, una pel·lícula, així que has d’evitar que la gent canviï de cadena o s’aixequi a prendre alguna cosa, o s’adormi", explicava Jörg fa uns anys a aquest diari.

"Com a equip, tenim el benefici de molta experiència i el benefici de poca experiència", va dir Anna en una altra entrevista. El seu marit, molt bregat com a productor, aporta el coneixement del terreny, i ella convida a prendre riscos. Tots dos estimen la política. I s’estimen.