Pozuelo de Alarcón, el gueto dels milionaris

Els veïns d'aquest municipi de la conurbació de Madrid tenen la renda mitjana més rica d'Espanya

zentauroepp45596237 madrid 24 10 2018  cuaderno del domingo  reportaje sobre la 181025175134

zentauroepp45596237 madrid 24 10 2018 cuaderno del domingo reportaje sobre la 181025175134

9
Es llegeix en minuts
Juan Fernández
Juan Fernández

Periodista

ver +

A la urbanització Somosaguas Club, a mig matí el silenci només el trenquen les màquines tallagespa i els operaris que porten les mudances dels últims llogaters. El complex de luxe edificat per la promotora Ikasa a Húmera, barri de Pozuelo de Alarcón limítrof amb Madrid, va obrir les portes al juny i a aquestes hores només queden en venda 15 de les 75 vivendes que acull el recinte. I no és que les regalin, precisament: els seus propietaris han pagat entre un i 2,8 milions d’euros per pisos d’entre 150 i 400 metres quadrats.

"El poble ha sigut dissenyat pel PP per engrandir els votants del PP", diu el líder veïnal José Antonio Rueda

Però quins pisos: des de les terrasses dels àtics, totes amb solàrium i piscina pròpia independent, es divisa la Casa de Campo i l’skyline de Madrid; les vivendes, dotades de sistemes domòtics intel·ligents, mantenen cada habitació a la temperatura que triï el seu llogater amb energia neta obtinguda per geotèrmia i biomassa; els 16.000 metres quadrats comuns de la colònia compten amb piscina, pista de pàdel, hort ecològic, un jardí japonès i una pista de ‘running’ de gairebé un quilòmetre de longitud vigilada per càmeres tèrmiques.

La web de la immobiliària ofereix opcions de finançament, “però gairebé ningú ha demanat hipoteca, aquí se sol pagar al comptat”, aclareix Ricardo Carrión, comercial de la promotora. L’última compra la va fer la setmana passada un empresari madrileny com a regal de noces per al seu fill, qui ben aviat es creuarà al portal amb diversos futbolistes del Reial Madrid i l’Atlètic, uns quants consellers delegats i alts executius de companyies de l’Ibex i algun rostre habitual del paper cuixé.

72.993 euros per declarant

Els llogaters de Somosaguas Club són part de l’equació que explica la raresa fiscal i demoscòpica revelada a mitjans d’octubre per l’Agència Tributària: amb una renda bruta mitjana de 72.993 euros per declarant, Pozuelo de Alarcón no només és el poble més ric d’Espanya, també és el que manté més distància amb el seu immediat seguidor en el rànquing (Matadepera, al Vallès Occidental, els habitants del qual guanyen de mitjana 54.113 euros) i amb la llista completa de municipis més adinerats del país.

Els altres perquès d’aquesta anomalia comptable es diuen La Finca, Monte Alina, Monteclaro, Montepríncipe, Prado Largo, La Cabaña i Álamos de Bularas, noms de les urbanitzacions de luxe i complexos de xalets de grans dimensions que poblen la localitat i la converteixen en la concentració de riquesa més gran de tot Espanya.

L’església de Santa Maria de Canà. / david castro

Colònies d’alt nivell

Palpar l’essència de Pozuelo és tan difícil com constatar la fortuna dels seus habitants. Tret que se’n visiti el nucli antic, estret i anodí com el centre de qualsevol municipi de la comunitat de Madrid, la dispersió geogràfica que presenta el seu planter de colònies d’alt nivell, comunicades per una densa xarxa d’autovies i rotondes esquitxada de zones verdes, dificulta la tasca d’esbrinar quan comença el municipi i acaben Aravaca, Majadahonda, o Boadilla del Monte, pobles i barriades de Madrid amb els quals fa frontera i comparteix fisonomia.

Tampoc l’opulència salta a la vista, llevat que es tingui accés als complexos de luxe més exclusius, tots tancats sobre si mateixos i dotats de vigilància privada per protegir la intimitat d’algunes de les figures més destacades del món de l’esport, la comunicació, l’empresa i la política del país. 

Pozuelo no és Puerto Banús ni els seus carrers una desfilada de rics a la recerca de joieries. Aquí la discreció forma part del codi de comportament i per tenir una cosa semblant a una experiència elitista s’ha de visitar els diumenges al matí l’església de Santa Maria de Canà, erigida a l’avinguda d’Europa al costat de l’autovia M-503, l’eix que vertebra el municipi. A l’hora de la missa major, al costat del campanar de maó vist, als voltants del temple s’hi amunteguen els Jaguar, Porsche i Maserati com si es tractés d’una fira de cotxes de luxe. A pocs metres, els Lamborghini saluden darrere dels vidres del concessionari que la marca italiana té ubicat a la localitat.

Un Lamborghini, a la distribuïdora de la marca italiana a Pozuelo. / DAVID CASTRO

“És el miler aproximat de famílies que habita les urbanitzacions més exclusives el que dispara la mitjana de renda de tot el municipi. Si Cristiano Ronaldo, veí de La Finca fins aquest estiu, declara ingressos per valor de 25 milions d’euros, per a l’estadística fa milionaris 25 habitants de Pozuelo, però la realitat del poble és ben diferent”, assenyala José Antonio Rueda, president de l’associació Vecinos por Pozuelo.

Ni tots els habitants de la localitat viatgen en esportius d’últim model ni viuen en fortins glamurosos. De fet, el gruix principal de la població el formen famílies de professionals de classe mitjana-alta que viuen en parcel·les d’adossats o en urbanitzacions de tres altures i sense barrera a la porta. No obstant, l’elit milionària compon l’expressió més depurada d’un model urbanístic i de societat, que sí que comparteix tot Pozuelo, definit pel culte a la propietat privada com a salvaguarda de la millor qualitat de vida.

Famosos i adinerats

“Es resumeix en: flors i policies”, explica gràficament Rueda per explicar els atractius que han fet de Pozuelo la meca del benestar residencial per a les famílies més acabalades de la Comunitat de Madrid. Aquí hi troben seguretat, l’aire net que aporten els boscos de pins que envolten el municipi i una oferta inigualable d’escoles privades del màxim nivell.

José Antonio Rueda, president de l’associació Vecinos por Pozuelo. / david castro

Cada matí, a l’entrada de centres escolars com l’Everest, el British Council o l’American School, és possible trobar-hi famosos i adinerats com ara Borja Thyssen, Lluís Alfons de Borbó, Fernando Torres, Lydia Bosch, Cayetana Guillén Cuervo i Fernando Fernández Tapias portant els seus fills perquè es formin en l’ambient més exclusiu de Madrid.

La fórmula la comparteixen Majadahonda, Boadilla del Monte, Las Rozas i Torrelodones, els altres pobles que componen la corona rica del nord-oest madrileny, però Pozuelo té per sobre d'aquests l’avantatge de més proximitat geogràfica a la capital. Tot i que el tren tarda 19 minuts a arribar a l’estació d’Atocha i l’autobús es planta a l’intercanviador de Moncloa en mitja hora, aquí el mitjà de transport per excel·lència, i gairebé la raó de ser de la localitat, és el cotxe.

Pozuelo de garatge

“S’ha imposat un model: el ‘pozuelero’ de garatge. Arrenca el seu utilitari al matí per baixar a Madrid i torna a la nit sense fer més vida al poble que visitar el cap de setmana algun dels centres comercials pròxims”, descriu Javier Castellano. Ell n’és un exemple: nascut fa 49 anys a la localitat, treballa com a director de comunicació de la immobiliària Gilmar al centre de Madrid, on es desplaça amb moto diàriament.

Parc empresarial La Finca, al costat del recinte residencial. / david castro

El desenvolupament urbanístic i empresarial experimentat per la localitat els últims anys fa que el viatge fins a Madrid sigui cada vegada menys necessari. El parc empresarial de La Finca, situat al costat del recinte residencial, acull les seus de companyies capdavanteres com ara Microsoft, Accenture i Orange, entre d’altres. A la sortida de la feina, els seus alts executius poden travessar el carrer i relaxar-se a l’exclusiu centre esportiu Reebok Sport Club, menjar al cèlebre restaurant Zalacaín, situat a l’altre costat de l’envà, o fer compres al centre comercial Zielo, ubicat a cinc minuts amb cotxe.

Bombolla de benestar

Al final, Pozuelo ha aconseguit crear una bombolla de benestar perquè la gent resideixi i treballi envoltada de les millors condicions de vida”, apunta Eduardo Piedimonte, president de l’Associació d’Empresaris de Pozuelo de Alarcón. Nascut a l’Argentina però resident a Pozuelo des de fa una dècada, l’empresari mai oblidarà l’anècdota que li va explicar fa poc un veí amic seu sobre la seva filla adolescent: “La van portar un dia a Madrid i es va quedar impactada al veure un captaire al carrer. En 15 anys, la noia no havia sortit de la bombolla de Pozuelo”.

Una adolescent es va quedar impactada quan un dia la van portar a Madrid i va veure un captaire

La consolidació d’aquest model de vida inspirat en l’‘American way of life’ no és aliè als 35 anys que fa que el PP està al capdavant de l’ajuntament i els 24 que ha estat governant la Comunitat de Madrid. “El poble ha sigut dissenyat pel PP per agradar als votants del PP”, resumeix José Antonio Rueda. Vist així, ningú podrà negar-los l’èxit aconseguit: el partit de José María Aznar, veí de la urbanització de Pozuelo de Monte Alina, compta les seves participacions en les eleccions municipals per aclaparadores victòries. 

González, Rivera, Sánchez...

Ni tan sols haver vist encausats per corrupció Jesús Sepúlveda, exmarit d’Ana Mato i alcalde de la localitat entre el 2003 i el 2009, i el seu substitut Gonzalo Aguado, primer edil entre el 2009 i el 2011, va persuadir els veïns de continuar donant-li la majoria absoluta al PP, que el 2015 va aconseguir aconseguir 14 dels 25 seients que componen la corporació municipal. Sent un bastió popular, a Pozuelo hi resideixen (i hi voten) figures tan variades com Felipe González, Albert Rivera, els Bosé, l’exministre Catalá, l’exjutge Garzón i Pedro Sánchez, que vivia aquí abans de traslladar-se a la Moncloa.

El roure de Sepúlveda

La ‘trama Gürtel’ va obtenir bones comissions de les arques municipals els anys del ‘boom’ immobiliari, però el poble sembla haver girat full d’aquell temps de malbaratament. Fins fa poc, ho recordava el roure que Sepúlveda va comprar a Bèlgica el 2006 amb 104.000 euros de diners públics per lluir-lo a més glòria de la seva figura al parc de les Cárcavas. L’arbre mai va aconseguir agafar-se al terreny, va acabar podrint-se i l’any passat va ser retirat per no fer més mal als ulls.

Notícies relacionades

Els diners ho tapen tot, especialment en un municipi fet a la mesura de la guardiola que ha vist créixer la seva renda per càpita un 20% des del 2013. Els últims anys també ha augmentat la seva població, però els veïns no poden evitar sentir desconfiança cap als nous rics arribats a la localitat. És com si hi hagués dos Pozuelos. “Només s’ha de veure com són les festes patronals d’ara, sense gent ni ànima, i com eren fa 20 anys, que no hi cabia una agulla al centre del poble”, afirma Javier Castellano.

Pablo G. Perpinyà, habitant de Pozuelo de 28 anys i actual regidor per Som Pozuelo, la marca local de Podem, proposa un experiment que considera revelador: “Estic segur que si ens colem en les urbanitzacions de luxe i preguntem a la gent on som, la majoria no sap que el seu poble es diu Pozuelo”.