L'altre Pozuelo
zentauroepp45596224 madrid 23 10 2018 cuaderno del domingo reportaje sobre la 181025185303
Al centre de Pozuelo de Alarcón, d’esquena a l’ajuntament, un carrer estret i en pendent condueix a un laberint que tira per terra les expectatives de qui visiti el poble més ric d’Espanya buscant glamur. Benvinguts al barri de Los Elementos, anomenat així de forma oficiosa pel nom dels tres carrers que el componen –Aire, Aigua i Foc– i l’estampa dels quals sembla retallada del suburbi més abandonat del país.
Un grup de construccions d’al·luvió formada per cases baixes i blocs de tres altures compon un dens tramat urbanístic de vies estretes on s’amunteguen els utilitaris de gamma baixa aparcats sobre les voreres mentre la roba s’eixuga als estenedors que hi ha enganxats a les finestres i les façanes. Podria passar pel plató dels primers capítols de la sèrie 'Cuéntame', si no fos per les antenes parabòliques que delaten la modernitat i els seus llogaters immigrants.
Un bladar dels Urquijo
En realitat, el barri és d’aquella època. "Jo em vaig mudar aquí a finals dels anys 50 i encara estaven acabant les últimes cases", recorda José Antonio Piñeiro, de 84 anys i testimoni directe de l’evolució viscuda per Pozuelo de modest municipi industrial de l’extraradi madrileny dotat de fàbriques de pells i ceràmica a mitjans del segle passat –"Jo vaig treballar en una, vaig fer els maons amb què es va edificar el poble", assegura orgullós Piñeiro–, a l’actual conglomerat d’urbanitzacions de luxe. "Quin camp de blat hi havia on van fer l’avinguda d’Europa, era dels marquesos Urquijo, que van guanyar un bon pessic amb la venda", diu sobre la via que va impulsar el primer gran desenvolupament urbanístic de la localitat a finals dels anys 80, en temps de l’alcalde José Martín-Crespo.
"Aquest barri és un compte pendent de l’ajuntament; a ells només els preocupa que a les jardineres de les urbanitzacions d’elit no faltin flors"
Després arribarien les autovies i la resta de complexos d’alt 'standing', i Pozuelo es va quedar embadalit amb la prosperitat i es va oblidar de la zona interior. De fet, pels carrers de Los Elementos no sembla haver passat l’obra pública en dècades. "I no ho ha fet. Aquest barri és un compte pendent de l’ajuntament, però a ells només els preocupa que a les jardineres de les urbanitzacions d’elit no faltin flors", es lamenta Pablo G. Perpinyà, regidor de Somos Pozuelo i veí, en règim de lloguer, d’un petit pis a Los Elementos.
Carreró sense sortida
Una de les queixes que més sovint li traslladen té a veure amb la mobilitat. Com si la seva exhibició causés vergonya i el poble volgués girar-li l’esquena, el barri només disposa d’un únic accés. És un atzucac. Curiosa paradoxa la de Pozuelo: als seus carrers més exquisits hi ha prohibida l’entrada, tret que s’arribi amb invitació, però del seu barri més humil no hi ha manera de sortir-ne.
Lluny de les colònies de luxe i les butxaques acabalades, però al mateix Pozuelo, la principal preocupació a peu de carrer té a veure amb la vivenda. No amb el nombre de banys o metres quadrats hàbils que ha de tenir una casa, sinó amb el preu dels lloguers. Arran del 'boom’ residencial que han impulsat les urbanitzacions més desitjades, el valor del terra s’ha disparat a tota la localitat, inclòs el nucli antic.
Barri de Los Elementos, a Pozuelo. /
1.500 de lloguer
Maleïda la gràcia que els fa als veïns de Pozuelo de tota la vida saber que la llista de carrers del seu poble té la via més cara per llogar de tot Espanya, l’avinguda dels Lagos, situada a La Finca, on arrendar una casa costa de mitjana 13.700 euros. De retruc, els preus del lloguer han pujat a tot el municipi i ara mateix és impossible arrendar un pis a l’avinguda d’Europa per menys de 1.500 euros al mes.
"Viure al poble més ric d’Espanya està sent una condemna per a les famílies de classe mitjana que van venir als anys 80"
"Si no tens la sort de pertànyer a la classe alta, et veus obligat a marxar. Viure al poble més ric d’Espanya està sent una condemna per als fills de les famílies de classe mitjana que es van mudar aquí als anys 80 buscant tranquil·litat. La majoria dels meus amics de la meva generació se han hagut de marxar", diu Perpinyà.
En la competició dels rànquings, ell es queda amb el publicat per la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (FEDEA) sobre distribució de la riquesa, que assenyala Pozuelo de Alarcón com el segon amb més diferència de renda entre els seus habitants de tot Espanya. Paradoxes dels diners: el municipi més ric amaga també la desigualtat més gran.
