Anar al contingut
María Pedraza: l'incendi adolescent d''Élite'

EL PERSONATGE DE LA SETMANA

María Pedraza: l'incendi adolescent d''Élite'

Núria Marrón

Des que fa una setmana es va estrenar la sèrie de Netflix ‘Élite’, la seva actriu protagonista, María Pedraza (Madrid, 1996), ha de tenir la sensació d’haver pujat en una muntanya russa accionada per un firaire passat d’amfetamines que fa setmanes –si no mesos– que no dorm.

El cas és que la Marina, el personatge que interpreta en aquesta ficció produïda per Zeta Audiovisual i estrenada en 190 països, és el gran parallamps en el qual descarreguen el gruix de tempestes d’aquest thriller addictiu i ple de sexe i drogues, que barreja els drames d’institut amb un intens, a estones excessiu, ordre del dia dels temps. Del classisme a la diversitat sexual i de les elits depredadores a la xenofòbia, la sèrie –celebrada com el gran artefacte generacional dels nascuts més enllà dels dosmil– està acabant de propulsar Pedraza a aquest no-lloc de la celebritat en el qual a) les publicacions d’estil filosofen sobre si estem davant l’adveniment de la pròxima gran ‘it-girl’; b) la facció del cor passa revista a la seva vida; c) les marques i revistes de moda la festegen; d) la indústria la converteix al pròxim os a mossegar, i d) la seva audiència a Instagram és capaç de sumar desenes de milers de nous seguidors només en un dia.

Ballarina de dansa clàssica

«No tinc por de la fama i sé perfectament que sense públic no hi ha ni xous, ni pel·lícules, ni res», deia la ciclònica intèrpret l’any passat en la presentació de la seva primera pel·lícula, 'Amar', d’Esteban Crespo, segurament conscient que forma part d’aquesta generació d’actrius en les quals les xarxes poden ser la catifa vermella cap a un paper. De fet, es podria dir que el 'fenomen Pedraza' va néixer a Instagram, aparador en el qual ja tenia un bon grapat de seguidors i amb la qual es va topar Crespo quan buscava la protagonista de la seva ‘opera prima’. A ella –admet– li va sorprendre l’oferta del director, sobretot perquè fins aquell moment la seva única experiència en interpretació se circumscrivia a la dansa clàssica, disciplina que havia estudiat dels 6 als 18 anys, al Conservatori Professional de Dansa Mariemma. «Per a mi, és el descobriment del cine espanyol en 10 anys: aprèn ràpid, sap fluir i va a fons», va proclamar el director.

 Així doncs, en un gir de guió, Pedraza –la família de la qual és aliena al món de la cultura i té una germana que estudia per ser policia– va fer les primeres classes d’interpretació després d’acabar la seva primera pel·lícula i, animada, diu, per la seva parella, un fisioterapeuta que havia conegut quan es recuperava d’una lesió amb el ball. «En el que faig ara he descobert una cosa que em torna a aquestes mateixes sensacions que tenia quan ballava set hores al dia. Mentre girava o em movia per la sala amb les meves sabatilles de punta, sentia que volava», assegura.

La rampa de sortida de ‘La casa de papel’

Després de la primera pel·lícula van arribar la sèrie digital i interactiva 'Si fueras tú' i el que ja tots coneixen: el seu paper de filla de l’ambaixador nord-americà a 'La casa de papel', una explosió mundial que la va posar a la rampa de sortida cap al càsting d’'Élite', juntament amb els seus companys de repartiment Miguel Herrán i Jaime Lorente.

De moment, la producció amb la que Ramón Salazar ('Tres metros sobre el cielo’) i Dani de la Orden ('El mejor verano de mi vida') es proposaven atrapar la generació que ha crescut allunyada del televisor –nínxol en el qual també se situen sèries com la més naturalista ‘Skam’– dona signes d’encert total. El cap de setmana passat, va ser la ficció més vista a tot el món, en part també per haver trencat el mur generacional al convertir-se en un plaer culpable de qui fa anys, si no dècades, que van deixar l’institut i que es reivindiquen en el ‘hashtag': #YoTambiénVeoÉlite. ¿La fórmula? Un còctel en el qual ressonen un grapat de sèries, que espectacularitza els anys salvatges i en el que un assassinat –explicat a la manera anticipada de 'Big little lies' i 'Por trece razones’– serveix per endinsar-se en una escola d’elit en la qual els alumnes, fills de milionaris corruptes i marquesos disfuncionals, creixen amb el convenciment que el món és la seva escopidora.

Conversa adolescent

Així, Las Encinas, l’exclusiu centre ubicat a la Sierra madrilenya, hi bullen les traïcions, les primeres vegades, les drogues, les relacions homosexuals, l'assetjament, les xarxes socials, el desencaixament juvenil, la visceralitat acabada de descobrir... També es fa espai al VIH, ja que la protagonista, la Marina –pija, rica, rebel privilegiada i vèrtex d’un triangle amorós amb dos germans d’una família desestructurada–, és portadora del virus sense drames ni més vergonya que la que senten els seus propis pares.

L’actriu, entronitzada ja com el rostre inflamable de la generació Z, surt airosa d’aquest personatge en col·lapse i addicte als abismes que, tot i que excessiu i exagerat, també serveix per obrir una conversa interessant i sense prejudicis sobre el desig i les frustracions adolescents, i els privilegis i precarietats en les quals s’ancoren les relacions de poder. S’ensuma una segona temporada, però, de moment, Pedraza la veurem sense uniforme escolar, interpretant l’advocada de ‘Toy boy’, la nova sèrie de ‘strippers’ d’Antena 3.