El 'top ten' de les pel·lícules de Scorsese

Entre 'Mean streets' i 'Shutter island', recorrem la filmografia del director a través d'una desena de títols destacats

zentauroepp45317526 mas periodico pelicula taxi driver181009172608

zentauroepp45317526 mas periodico pelicula taxi driver181009172608

3
Es llegeix en minuts
Quim Casas

Mean streets

1973 

Potser és la primera pel·lícula de Martin Scorsese en què ja s’endevinen les seves idees visuals, temàtiques i musicals més poderoses. Els dos actors fetitxe del director en l’època, Harvey Keitel i Robert De Niro, interpreten dos mafiosos de pa sucat amb oli. El primer intenta escalar posicions en el crim organitzat novaiorquès i té un exagerat sentiment de protecció cap al segon, violent i caòtic.

Alícia ja no viu aquí

1974 

No se la considera al mateix nivell d’altres pel·lícules del director als 70, però és un dels seus treballs més intensos, en aquest cas d’una tensió més soterrada. Ellen Burstyn va guanyar l’Oscar a la millor actriu per la seva interpretació d’una mestressa de casa que fa un viatge de coneixement i transformació personal després de la mort del seu marit. La secunden Kris Kristofferson i Harvey Keitel.

Taxi driver

1976 

L’obra definitiva tant de Scorsese com del nou cine nord-americà dels 70 junt amb el ‘El padrí’ de Coppola. Polèmica en la seva ambigüitat, virulenta en el seu esclat de violència final, cultivada pel sentiment de culpa calvinista i l’expiació, és també l’estudi de la inadaptació d’algú que ha lluitat al Vietnam. Era el guió preferit de Paul Schrader. També el súmmum actoral de De Niro.

El último vals

1978 

L’amistat que l’unia a Robbie Robertson, líder del grup The Band i posterior autor de la banda sonora de ‘El color del diner’, el portaria a filmar, amb una elegància mai vista abans en una pel·lícula concert, l’actuació de comiat del grup que durant tants anys va acompanyar Bob Dylan. Aquest últim, Van Morrison, Joni Mitchell, Dr. John, Ron Wood Neil Young són algunes de les estrelles convidades.

Toro salvatge

1980 

Un dels millors films de boxa mai rodats. De Niro es va engreixar d’allò més per encarnar el púgil Jake La Motta i mai va recuperar el seu pes anterior. Una història d’ascens i caiguda filmada en un excel·lent blanc i negre semidocumental. Robert De Niro va aconseguir l’Oscar, però Scorsese no en la seva primera nominació com a director. Ha sigut nominat com a director en set ocasions més i només l’ha guanyat per ‘Infiltrats’.

Quina nit!

1985 

A Scorsese li va arribar un guió escrit per Joe Minion com a pràctica universitària i puntuat amb un excel·lent pel seu professor, el director serbi Dusan Makavejev ('Sweet movie’). El va rodar amb pocs diners. Barreja de drama i comèdia negra, narra les tribulacions d’un ‘yuppie’ durant una nit a les entranyes de Nova York. Brilla Rosanna Arquette el mateix any de ‘Buscant la Susan desesperadament.’

Un dels nostres

1990 

Compulsiva reactualització del cine de gàngsters. Tan espasmòdica com harmoniosa en els moviments de càmera, gairebé coreografies sense música com l’enorme i llarg tràveling que segueix l’aprenent de gàngster italoirlandès interpretat per Ray Liotta entrant en el club nocturn. De Niro havia estat absent del cine de Scorsese després d’‘El rey de la comedia’ i Joe Pesci es matricula com a enorme secundari.

Gangs of New York

2002 

Primer dels seus cinc films amb Leonardo DiCaprio (van fer després ‘L’aviador’, ‘Infiltrats’, ‘Shutter Island’ i ‘El lobo de Wall Street’). Narra els orígens del crim organitzat al Nova York del 1863, una ciutat en construcció atapeïda d’immigrants i governada per bandes. Daniel Day-Lewis encarna un dels líders, anomenat el Carnisser i recordat pel seu ull de vidre que es toca amb el ganivet.

No direction home: Bob Dylan

2005 

És un modèlic retrat de Bob Dylan de gairebé quatre hores de durada, fonamentat en una entrevista amb el cantant i amb altres músics, amics i col·laboradors, que passa revista als moments més decisius de la seva obra i vida personal. Però Scorsese utilitza a la vegada l’abundant material d’arxiu de què disposa per narrar una història encara més ambiciosa de la cultura musical dels Estats Units.

Shutter Island 

Notícies relacionades

2010 

Excel·lent adaptació de la novel·la de Dennis Lehane, autor portat al cine set anys abans per Clint Eastwood a ‘Mystic river’. Té l’atmosfera del cine negre dels anys 50 i la pertorbació d’un intens drama psicològic sobre la realitat, la irrealitat i la bogeria. L’acció passa en una illa davant el port de Boston en què hi ha una sinistra penitenciaria per a criminals pertorbats.