Aquests són els efectes del #MeToo

zentauroepp42445547 barcelona 08 03 2018  sociedad   manifestaci n del 8m dia mu180928145843

zentauroepp42445547 barcelona 08 03 2018 sociedad manifestaci n del 8m dia mu180928145843 / FERRAN NADEU

5
Es llegeix en minuts
Núria Marrón

És complex posar coordenades al sotrac provocat pel #MeToo, redoblat pel 8-M i el procés de 'La manada', quan encara hi estem immersos, però aquí teniu un intent d’'auditoria' local del fenomen: del mercat laboral a l’entreteniment i de les universitats a la ficció i la moda.

Només 13 denúncies per assetjament sexual davant d’Inspecció de Treball

Malgrat que s’estima que un terç de l’assetjament sexual es produeix a la feina (i que en el 66,8% dels casos l’agressor és un superior, segons l’enquesta sobre violència masclista que la Generalitat va publicar al juliol), des de començaments d’any amb prou feines s’han presentat13 denúncies davant Inspecció de Treball a Catalunya, sis menys que a l’exercici anterior. No està gens clar si el descens d’aquesta xifra –tradicionalment considerada la punta de l’iceberg del fenomen, a causa del temor de les víctimes a denunciar per no ser cregudes– es deu a un fet puntual o a l’efecte exemplaritzant de casos com el de Harvey Weinstein, que han desterrat elmissatge del final de la impunitat. Sigui com sigui,els protocols antiassetjament en les empreses, així com els plans d’igualtat, obligatoris a partir dels 250 empleats,no estan sotmesos a control,tal com va reconèixer poc abans de deixar la Moncloa el Govern del PP en seu parlamentària. A pregunta d’aquest diari, l’actual Executiu assegura que “tindrà en compte” aquest aspecte en la futura llei d’igualtat d’homes i dones en l’àmbit laboral.

Expedients oberts a totes les universitats

“A les universitats, també es produeixen diferents formes de desigualtat”, assegura Tània Verge, directora de la Unitat d’Igualtat de la Universitat Pompeu Fabra, per a qui, en aquesta qüestió, “les alumnes van per davant”. Els protocols contra l’assetjament –en tots els centres hi ha expedients oberts–”són millorables i sempre s’han d’anar revisant”, apunta l’especialista, qui afegeix que 2la magnitud de la tragèdia que han destapat el #MeToo i 'La manada' s’ha traduït en un augment d’homes aliats i de dones que fins al moment no s’havien identificat obertament amb el feminisme”. Tot i així, a la universitat queda un llarg camí per recórrer en matèria d’igualtat, assegura Verge. Algunes de les assignatures pendents són la incorporació de la perspectiva de gènere en els currículums, els biaixos que limiten la carrera acadèmica de les dones, i el seu accés als òrgans de govern. Un dels titulars que va llançar el 8-M passat és que només quatre universitats públiques espanyoles tenen al capdavant una rectora.

De la crisi del Lliure a #SerActriuÉs

L’actriuAndrea Rosva desencadenar un particular #MeToo en l’escena catalana quan, l’estiu passat, va acusarLluís Pasqual, llavors director del Teatre Lliure, de tracte vexatori en un escrit a les xarxes socials. La denúncia pública, amplificada pel col·lectiu Dones i Cultura, va acabar provocant una crisi a la institució que es va concloure, fa poques setmanes, amb la dimissió del dramaturg. Després de la picabaralla a les xarxes i els “comentaris condescendents” de “com les actrius han d’enfocar la seva feina”, la també intèrpretJúlia Barcelóva llançar el hashtag #SerActriuÉs, que ha acabat llançant una fotografia de la cosificació, les exigències estètiques i l’assetjament que creua el món de l’espectacle.

L’últim informe de l’Associació de Dones Cineastes i Mitjans Audiovisuals arrela de xifres concretes el 'hashtag' gremial. Els homes ocupen més del 70% dels càrrecs de responsabilitat (el 88% en direcció), mentre que les dones tenen la seva plaça en vestuari (86%) i perruqueria (72%). Les directores amb prou feines arriben al 9% en ficció, la pitjor xifra d’aquesta dècada, recull l’informe.

Un sotrac de llarg abast en la ficció i la moda

¿Estan acusant la moda i la ficció, dues plataformes que sovint han naturalitzat i espectacularitzat les violències, l’efecte del #MeToo? “Que Condé Nast posi en qüestióBruce WeberiMario Testinono deixa de tenir el seu pes –assegura la crítica cultural Begoña Gómez Urzaiz–. Emet el senyal que algunes coses ja no són acceptables i toca allà on fa més mal: si et comportes així, no hi ha portades de ‘Vogue’ per a tu”. Per a la periodista, ja serà una victòria –”petita i si es vol cínica però també útil”– que el #MeToo serveixi perquè hi hagi més persones que quan es llança segons quina imatge o missatge, diguin: ‘Uii, això no, que ens crucificaran’”.

Gómez Urzaiz també augura que, d’ara endavant,veurem molts Weinsteins i molts (moltes) anti-Weinsteins” en el cine, les sèries i la literatura.Només entorn del mateix productor ja hi ha tres projectes de pel·lícula en marxa. “És un tema que no pot ignorar-se, i això que sempre ha estat allà. En el periodisme, per exemple, emociona però sobretot emprenya com veiem ara amb altres ulls històries com les de Monica Lewinsky o Anita Hill”.

 

Només 137 jutjats reben formació obligatòria

El Consell General del Poder Judicial va comunicar la setmana passada que oferirà la possibilitat de rebre cursos sobre violència masclista als jutges dels 335 jutjats amb competències en aquesta matèria. Fins ara només els que dirigeixen jutjats especialitzats –un total de 137– estaven obligats a fercursos de 50 hores de durada.  

El CGPJ complia així amb una de les mesures incloses en el Pacte d’Estat contra la Violència Masclista, sense esperar que entri en vigor la llei que el PSOE va presentar tot just arribar a la Moncloa i que preveu ampliar la formació i la sensibilització en igualtat dels encarregats de dictar sentències. El problema amb aquest tipus de formacions, assegura l’advocada Carla Vall, és que fins al moment han tingut sempre un caràcter jurídic i no “transversal”. “És necessari que en els tribunals, per exemple, se sàpiguen llegir correctament les reaccions emocionals i psicològiques de les víctimes –diu Vall–. L’estrès posttraumàtic pot provocar llacunes en la memòria i, en el moment de l’agressió, quedar paralitzat pot formar part del xoc”. 

Canvis legislatius: objectiu, les violències sexuals

Onze mesos després que el Congrés oficiés el Pacte d’Estat contra la Violència Masclista, el Govern va aprovar a l’agost un decret-llei que va permetre posar en marxa les primeres mesures legislatives de pes i urgents. Entre les quals, que les víctimes del maltractament no hagin d’interposar una denúncia per rebre ajuda, que els ajuntaments recuperin les competències en aquesta lluita i que els fills dels maltractadors no necessitin autorització paterna per rebre atenció psicològica. 

No obstant, un dels projectes més ambiciosos de l’Executiu passa per incloure les agressions sexuals entre els delictes de violència de gènere, d’acord amb el Conveni d’Istanbul,perquè siguin enteses no com a fets aïllats, sinó com a fruit del masclisme estructural. El Govern també estudia canviar la tipificació del consentiment, perquè aquest hagi de ser explícit, i acabar amb la diferència penal entre abusos i agressions sexuals, ja que entén que tenir accés sexual a algú contra el seu consentiment sempre implica un grau de violència.

Notícies relacionades