ARTISTA AMB SOLERA
Jeremy Irons: els 70 de l'actor més 'british'
L'intèrpret compleix set dècades afegint-se al repertori de la sèrie basada en 'Watchmen'
zentauroepp44982195 new york ny may 30 editors note image has been conve180912182136 /
A 'Ferida', drama triangular dirigit per Louis Malle el 1992, Jeremy Irons interpreta un madur parlamentari que s’enamora de la promesa del seu fill, encarnada per Juliette Binoche. L’atracció és reciproca, fet que desencadena una relació clandestina entre la noia i el seu futur sogre, així com un desenllaç tràgic pel que fa al fill.
El protagonista de ‘Ferida’ és un dels molts personatges complexos que Irons ha emprès al llarg de la seva dilatada carrera amb una envejable contenció i serenitat. L’actor, que el pròxim dimecres complirà 70 anys, s’ha distingit sempre per aquest toc tan 'british' fins i tot en els papers més físicament o moralment violents.
En els seus inicis, destacava com a galant romàntic. Així és a 'Retorn a Brideshead' i 'La dona del tinent francès’
L’interpretat a 'Ferida' és un dels més importants, com els dos realitzats a les ordres de David Cronenberg –els dos ginecòlegs bessons d’'Inseparables’ (1988) i el diplomàtic francès enamorat d’una diva operística xinesa de 'M. Butterfly' (1993)– o el de l’escriptor Franz Kafka, a qui va donar vida a 'Kafka, la verdad oculta’ (1991), film de Steven Soderbergh en què un Kafka de ficció s’enfronta a una intriga criminal i un grup subversiu. També l’aristòcrata de 'El misteri Von Bülow' (1990), acusat de provocar el coma de la seva dona. Va ser la seva primera nominació a l’Oscar i el va guanyar. Però no ha tornat a ser nominat mai més.
Composicions espinoses
En els seus inicis, Irons s'exhibia com a galant sensible, romàntic i atractiu. Així és a 'Retorn a Brideshead' (1981), sublimació de les elegants sèries de la televisió britànica (a la qual ha tornat en els últims temps amb papers en 'Els Borgia' i 'The hollow crown'), o 'La dona del tinent francès’ (1981). Però ja llavors va demostrar tenir fusta per a composicions més espinoses o ambigües. La seva interpretació a 'Treball landestí’ (1982), de Jerzy Skolimowscki, és notòria: encarna un obrer polonès que repara un pis de Londres, sense visat, mentre al seu país es declara l’estat d’excepció. En aquells anys de primer fulgor, va treballar en tres muntatges de la Royal Shakespeare Company i va interpretar als escenaris 'My fair lady'. De la seva generació era, sens dubte, l’actor britànic en alça.
Enrere quedaven els dies durs de qualificacions pèssimes a l’institut, el desig de ser veterinari, l’aprenentatge al teatre i el casament amb Julie Hallam, una companya d’estudis; es van casar a començaments del 1969 i es van divorciar el desembre d’aquell mateix any. Poc després va conèixer Sinéad Cusack, actriu irlandesa, filla de l’actor Cyril Cusack, amb qui va contreure matrimoni el 1978. No ha sigut tampoc una vida en comú fàcil, tot i que segueixen junts i tenen dos fills, Samuel i Max, de 39 i 32 anys, respectivament, tots dos també actors. Tot i que el primogènit, al final ha orientat la seva carrera cap a la fotografia.
Infidelitats
El divorci no ha sigut mai una opció per a l’actor. Fa 10 anys declarava: “No puc imaginar-me trencar un matrimoni llevat que sigui a causa d’una situació intolerable. El vincle amb l’altra persona es fa més fort cada vegada que superes una dificultat”. Els seus pares es van divorciar quan ell tenia 15 anys. El 2001 van esclatar rumors de ruptura quan es va fer pública una foto d’Irons besant-se amb l’actriu francesa Patricia Kaas. Més que frenar el cop, va aprofitar per remarcar que complicat que era la vida en parella: “Soc una persona molt difícil. La meva dona també ho és. Viure junts és difícil”. Potser per això no han compaginat molt amor i feina. Només han aparegut junts a 'El país de l’aigua' (1992), de Stephen Gyllenhaal, i 'Bellesa robada’ (1996), de Bernardo Bertolucci.
El seu matrimoni de 40 anys amb l’actriu Sinéad Cusack, amb qui té dos fills, ha patit alts i baixos
Irons ha alternat les pel·lícules personals, aquelles que es volen fer, amb les que donen diners, les que es fan i punt. Entre les primeres hi ha, a més de la majoria de les citades, 'El amor de Swann' (1983), 'La missió' (1986), 'Coneixent la Julia' (2004), 'El mercader de Venècia' (2004) i 'Inland empire' (2006). Entre les segones, 'Jungla de vidre III' (1995), l’estrident 'remake' de 'Lolita' (1997), 'L’home de la màscara de ferro’ (1998), 'Dragones y mazmorras’ (2000), 'La pantera rosa 2' (2009), 'Assassin’s creed' (2016) o 'Gorrión rojo’ (2018). Fins i tot ha sigut el majordom de Batman en la nova franquícia cinematogràfica de DC Comics i li han començat a agradar els superherois: el seu pròxim treball és en la sèrie televisiva sobre 'Watchmen', el còmic d’Alan Moore.
