Anar al contingut

EL PERSONATGE DE LA SETMANA

Rosalía: l'huracà trá-trá

La cantant acaba l'estiu convertida en la bomba de l'any: el seu 'Malamente', que ja supera els 18 milions de visites a Youtube, s'erigeix en l'últim 'hype' de Hollywood

Ignasi Fortuny

Rosalía: l'huracà trá-trá

Un dels versos de l’oda de Yung Beef, primer espasa del trap a Espanya, a Rosalía que inclou el seu mixtape A.D.R.O.M.I.C.S. 4’ diu: “New new wave, tú estás repetida”. Quan es va publicar aquesta cançó, la cantant de 25 anys de Sant Esteve Sesrovires estava de ple en la gira del seu primer disc, ‘Los Ángeles’ (Universal, 2017), que havia cuinat amb Raül Fernández, ‘Refree’. Un àlbum d’homenatge al flamenc, amb la mort –tema molt present en aquest gènere– com a eix vertebrador del treball. L’abraçaven els elogis i la pessigaven les crítiques dels més puristes (apuntaven cap a la guitarra, no flamenca). “Tú estás repetida”, els diria Yung Beef a aquestes últimes veus encotillades. 

Per tot això, pel rum-rum i, evidentment, per la seva obra –la coneguda i la que ha d’arribar–, Rosalía Vila Tobella s’ha convertit en el nom de l’any i el gran fenomen de l’estiu, quan la música es comparteix més que en qualsevol altra època. Una prova són les seves aparicions aquests últims mesos en mitjans del nivell de ‘The New York Times’, ‘The Guardian’, ‘Billboard’... Una dona, paia i catalana encapçalant titulars sobre flamenc. Primer apunt: un motiu per celebrar i reivindicar la permeabilitat i la influència de la cultura gitana en la societat. I segon: ¿per què una paia és la capdavantera del flamenc?

Nova generació d’artistes

En el centre de la qüestió s’ha col·locat Rosalía, de la mateixa manera que no s’ha brindat aquesta posició de privilegi a altres artistes gitanes. Una mirada esbiaixada i un debat que haurien d’afrontar aquells que mouen els focus i creen relat, des del públic fins a la premsa, fora de noms propis. El talent de Rosalía sembla evident. I el seu cap, diu qui la coneix bé, està molt ben moblat. 

Tornant al vers de Yung Beef, Rosalía representa aquella “new new wave” que, més enllà de les seves evidents diferències, poden encapçalar tots dos. Una nova generació d’artistes que fuig d’etiquetes i de models, i que abraça l’experimentació. Manera de ser, de crear i expressar que encara es veu amb recel des de segons quina òptica. Rosalía defensa que el seu treball és d’“inspiració flamenca” o que el flamenc, disciplina que estudia des dels 13 anys, és l’origen de tota la seva música.

Sense ser família d’artistes, la jove catalana diu que va descobrir Camarón al parc amb els seus amics i la va colpejar per dins. Va estudiar, va investigar i va córrer per locals i tablaos. En això, el seu mentor a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) va ser Chiqui de la Línea. Alhora, també va escoltar i va aprendre d’altres gèneres que ara supuren en les seves cançons, com el rap, el r&b o el soul. El seu ventall de referents sempre ha sigut molt ampli, també fora del flamenc.

Sons urbans

Una bona empenta cap als sons urbans que sempre l’han inquietat va ser Antes de morirme, tema triomfador de l’estiu del 2016 interpretat amb C. Tangana. A partir d’aquell punt, el vertigen es va apoderar de la seva carrera. En aquell temps, el periodista Luis Troquel ja l’havia presentat a Refree, amb qui precisament va connectar parlant de Kendrick LamarKany West, James Blake i de trap. ‘Los Ángeles’ estava de camí. Més tard era nominada com a cantant revelació en els Grammy Latino 2017, el seu gran aparador al món. I va arribar l’estiu, amb la cantant ja convertida en fenomen: a més de rodar amb Pedro Almodóvar la pel·lícula ‘Dolor y gloria’, les seves cançons les han ballat des del clan Kardashian a Halle Berry.

Rosalía i Refree, el març passat al Palau de la Música / ferran sendra

La barreja de tradició amb sons moderns és potser el motiu pel qual Rosalía ha entusiasmat joves aliens al flamenc. Això i que és de la seva generació, que es mostra per xarxes socials amb aquella aparent transparència que es té a internet. Un bon exemple es va poder veure a la platea del Palau de la Música en el concert de final de la gira de ‘Los Ángeles’. Pocs coneixeran referents de la catalana profundament, com ara la Niña de los Peines, però sí que hauran sentit parlar de l’esmentat Kanye West, per exemple. 

A les portes del nou disc

Inquieta i treballadora incansable, durant la gira de Los Angeles ja estava donant forma al que serà el seu segon disc, El mal querer (Sony),que produeix amb El Guincho. Un treball que ja va començar a forjar-se a l’ESMUC amb el productor canari. Un gir més a l’etiqueta de neoflamenc que li han col·locat per acostar-lo al gran públic. ‘El mal querer’ es preveu que surti entre finals de setembre i principis d’octubre, tot i que durant tot l’estiu l’ha presentat en directe.

Rosalía,al Sónar / ferran sendra

D’una posada en escena purament flamenca, cantant asseguda juntament amb Refree i la seva guitarra, a omplir la pista ballant amb un seguici d’acompanyants. Per a ella el ball no és una cosa nova, perquè també ho va estudiar des de petita. Sempre havia tingut la idea de ballar i cantar, diuen els del seu entorn. Al Sónar, on va defensar per primera vegada l’espectacle, va desbordar expectatives i va captivar les plomes. Va sortir d’allà sent Beyoncé (mirin, si no, hemeroteques).

De moment, es coneixen dues cançons del seu nou treball, que deambula per un altre tema molt propi del flamenc: la foscor que envolta l’amor. Malamente, amb el seu ja cèlebre ¡tra-trá!, va tenir un provocatiu primer avançament amb el videoclip de la productora catalana Canadà (es dediquen a vendre coses, a la publicitat), en què se la presenta entre constants referències al món gitano, que van fer explotar el debat per les acusacions que va rebre d’apropiament cultural. Milions de reproduccions després a Youtube, va treure la seva cançó sobre la gelosia en la parella, Pienso en tu mirá, amb gairebé el mateix èxit i també amb una mica de murmuri.