EL PERSONATGE DE LA SETMANA
¡Quin mal rotllet, Paulo Coelho!
El milionari guru de l'autoajuda protagonitza els acudits de l'estiu al mostrar-se com un personatge crispat i contradictori en la promoció del seu últim llibre, 'Hippie'
zentauroepp44746421 mas periodico ilustracion de tassies t ssies dibujo paul180823195033
L’absurda entrevista de Paulo Coelho publicada el passat 19 d’agost al suplement que distribueix aquest diari, ‘XL Dominical’, té tots els ingredients per convertir-se en la conya global d’aquest estiu. Tenim un personatge que és alhora una indústria editorial errant –ha venut 225 milions d’exemplars de les seves 20 novel·les a 170 països i 81 idiomes– i un ninot del qual mig planeta es burla per la vacuïtat beneita del seu discurs, planter de pensaments per embolicar sobrets de sucre.
Tenim el seu últim llibre, ‘Hippie’, en les pàgines del qual el multimilionari autor reviu els anys de la dècada dels 70 en què viatjava d’Amsterdam a Kàtmandu mogut únicament pel verd de l’herba, no pel dels diners.
Tauró ‘flower power’
I tenim la pregunta obligada: “¿Continua sent ‘hippy’?”. Després de tres dècades exercint de celebritat literària mundial i infinitat d’entrevistes, l’escriptor brasiler havia d’esperar-la tant com la següent, inevitablement al·lusiva a la contradicció que comporta declarar-se un flower power i viure com un tauró de les finances en una de les millors mansions de Ginebra (Suïssa).
A la seva última novel·la, reviu els anys 70, quan va viatjar d’Amsterdam a Kàtmandu
Al veure’s reflectit al mirall que li va posar davant la periodistaVirginia Drake, la primera reacció de Coelho va ser creure que podia ventilar la situació amb una de les seves frases de tassa d’esmorzar i va defensar que ser ric no té res a veure amb estar folrat. Atrapat en la incoherència, al segon es va posar furiós, va demanar a crits a l’entrevistadora que esborrés la conversa i comencés de nou i va acabar reconeixent que ja no és un ‘hippy’, tot i que minuts abans havia dit el contrari.
Esbudellat a les xarxes
La sortida de peu de banc del creador de lemes com “no permetis que les teves ferides et transformin en una cosa que no ets” delata un autor que no llegeix el que escriu i viu de forma molt diferent de com pensa. Coelho fa 30 anys que proclama que cal ser honest amb un mateix i positiu amb els altres, però dues simples preguntes al principi d’una entrevista promocional han servit per mostrar-lo com unpersonatge confús i insegur, més pròxim a la histèria que al bonrotllisme que destil·len els seus escritsi molt menys coneixedor de la condició humana que el que es desprèn del to categòric de les seves sentències.
La seva novel·la ‘L’alquimista’ és l’obra més venuda de la història de les lletres brasileres
Amb la mania que li tenen els seus crítics, no és estrany que les seves respostes hagin sigut adequadament esguerrades a les xarxes socials, on el més amigable que se n’ha dit és que semblen una paròdia del personatge feta a posta.
Bones són les xarxes quan oloren sang fresca brollant d’una presa fàcil, i Coelho, que és unídol digital únic–té 30 milions d’amics a Facebook, 15 milions de followers a Twitter i a Instagram el segueixen un milió i mig d’usuaris– és també una de les figures públiques més recurrents per fer a la seva costa tota mena d’acudits virals. Compta amb milions de lectors a tot el món, però res a veure amb el nombre de persones que en algun moment han rebut als seus mòbils un mem amb el seu rostre sobre un fons negre al costat d’alguna frase demencial, i per descomptat apòcrifa.
Psiquiàtrics, presó i tortura
Tot s’hi val –l’entrevista també– si serveix per engrandir un personatge que fa 71 anys –va néixer el 1947 a Rio de Janeiro– que treu petroli de la seva experiència. Fill d’un enginyer i una museògrafa,el seu caràcter rebel en l’adolescència el va portar a ser ingressat diverses vegades en centres psiquiàtrics, on fins i tot va rebre sessions d’electroxoc. De jove va conèixer l’èxit com a lletrista de cançons, però també la presó i la tortura per escriure pamflets anticapitalistes i freqüentar ambients contraculturals en plena dictadura brasilera.
De caràcter rebel, d’adolescent va ser ingressat en un psiquiàtric; després va ser empresonat per la seva oposició a la dictadura
Un contracte de treball en una discogràfica li va permetre descobrir l’Europa psicodèlica dels 70, anys que relata en el seu últim llibre, i uniniciàtic viatge pel Camí de Santiagoel va persuadir, en la segona meitat dels 80, que el seu fort era l’escriptura inspirada en les seves pròpies vivències, tot i que coberta en esperit d’autoajuda.
L’autor més venut de les lletres brasileres
Seguint aquesta recepta, a partir de la seva segona novel·la, ‘L’alquimista’, l’obra més venuda de la història de les lletres brasileres, Coelho es va convertir en un autor dotat d’un olfacte especial per construirrelats carregats de passió, esoterisme, somnis vitals i, sobretot, de personatges a la recerca de si mateixosque amb tenacitat i un vademècum de savis consells acaben trobant el seu camí. Bon punt per a tants lectors perduts que habiten aquest planeta. Acabava de descobrir la mina d’or que 20 títols després continua alimentant el seu imperi. Res que una entrevista fallida pugui fer tremolar, tot i que el personatge hagi quedat en evidència.
