HI HAVIA UNA VEGADA LA MÀQUINA D'ESCRIURE

Olivetti: la connexió barcelonina

La primera fàbrica del grup fora d'Itàlia es va aixecar a les Glòries. Avui és un centre comercial

zentauroepp44423233 mas periodico olivetti en barcelona180731112736

zentauroepp44423233 mas periodico olivetti en barcelona180731112736

2
Es llegeix en minuts
Carme Escales
Carme Escales

Periodista

ver +

El 1929, quan a Ivrea ja es produïen 15.000 màquines d’escriure a l’any, Olivetti va obrir la seva primera fàbrica fora d’Itàlia. I va triar Barcelona, on l’enginyer Juli Caparà, un prohom nascut a Argentona el 1884, va liderar la posada en marxa de la filial. La Hispano Olivetti va tenir un ascens espectacular, i el 1940 va adquirir un solar de 10.000 metres quadrats al costat de l’actual plaça de les Glòries. En el número 866 de la Gran Via de les Corts Catalanes va aixecar un elegant edifici, encara dret i actualment integrat al complex comercial Glòries. Al terrat, fins al 1987 es podia llegir Olivetti, on avui apareix el rètol de Carrefour. I el que actualment és la seu de Barcelona Activa va ser la guarderia dels fills dels empleats, així com els serveis d’esbarjo i  activitats esportives. 

La Hispano Olivetti, un dels centres de fabricació més grans de màquines d’escriure del món, comptava el 1963 amb 3.200 empleats que produïen 600.000 unitats a l’any. Per les mans d’Adrián Miguel Leal (Villanueva del Duque, Còrdova, 1922) en van passar unes quantes. Va entrar a treballar com a soldador el 1945 –unia les cinc peces a 25 màquines d’escriure al dia–, amb un sou 25 pessetes superior que el de la seva anterior ocupació. A més, en una època de racionament, “Olivetti ens donaven un lot cada setmana”, recorda l’exempleat que es va acollir a una jubilació anticipada als 62 anys.

Diploma de Franco

Camí dels 97, aquest militant de les Joventuts Socialistes Unificades i del PSUC i membre del comitè d’empresa de la Hispano Olivetti, recorda serveis que la filial donava als treballadors i que va ser mereixedora fins i tot d’un diploma entregat per Franco: “Hi havia economat, camp d’esports amb piscina, frontó, pista de bàsquet i camp de futbol. També hi havia espai per jugar a bitlles, tennis, i fins i tot hi havia secció de boxa i gimnàs a l’aire lliure. I cap al 1948 es va obrir la guarderia. Seguia l’exemple italià, tot i que érem independents”.

Notícies relacionades

No obstant, malgrat erigir-se en una empresa modèlica, també va protagonitzar una de les primeres vagues de Barcelona per reclamar millores salarials i laborals. “Van ser 25 dies, primer amb parades i, més tard hi va haver aturada total”, explica Adrián Miguel. Com es coneixia la seva filiació comunista, el 1953 el van anar a buscar a la fàbrica i va estar pres de juliol a novembre. “Mai vaig cessar la meva activitat política. Al tornar a la fàbrica van respectar la meva militància, però mai em van pujar el sou ni la categoria”.