La màquina d'escriure: un invent que va néixer per amor

L’amor i la guerra han sigut darrere de no pocs invents humans. En el cas de la màquina d’escriure, precursora de l’ubic ordinador, va ser l’amor. L’any 1808,  el mecànic toscà Giuseppe Pellegrino Turri es va esprémer les meninges per trobar una manera de comunicar-se per carta amb la comtessa Carolina Fantoni, la seva jove amant cega. L’artefacte combinava el paper carbó –que també va inventar el sagaç italià– amb un sistema de tecles. 

El 1855, un altre italià, Giuseppe Ravizza, va registrar un model basat en el funcionament del piano, 'il cembalo scrivano' (el címbal escrivent), del qual va fabricar 16 unitats. I una dècada més tard, el nord-americà Christopher Sholes va patentar un prototip similar, però amb el teclat 'qwerty', que la firma Remington –en mans dels descendents del fabricant dels revòlvers més utilitzats a l’Oest– es va encarregar d’industrialitzar i col·locar a l’abast dels oficinistes de la revolució industrial.  

Però, encara faltava un capítol important en la vida d’aquest mític artefacte. I aquest s’estava escrivint, mentrestant, a la petita i agrícola localitat piemontesa d’Ivrea, entre Torí i la vall d’Aosta, on un veí, Camillo Olivetti, protagonitzava l’episodi, un dels més brillants de la història del progrés a Itàlia. I per què no, en el món. 

Decisiu viatge als EUA

Olivetti (1868-1943), fill d’una família de la burgesia jueva i orfe de pare quan tenia un any, es va llicenciar en Enginyeria a Torí i va viatjar a la Gran Bretanya per estudiar anglès. “Volia visitar fàbriques i aprendre l’organització de les més avançades. Tenia ganes de fer una cosa important, era un home molt intel·ligent”,  el defineix Enrico Capellaro, exempleat d’Olivetti, la que arribaria a ser la primera i més fructífera factoria de màquines d’escriure d’Europa. “El 1893, Camillo Olivetti va viatjar als Estats Units i va conèixer, entre altres empresaris, Thomas Alva Edison, inventor del fonògraf i la bombeta, i va quedar impressionat amb la màquina d’escriure que Underwood fabricava a Nova York”, descriu Capellaro, que també va conèixer el seu fill i successor, Adriano  Olivetti (1901-1960). 

En el seu retorn dels Estats Units, Camillo Olivetti va convèncer la família per vendre algunes terres i amb els diners obrir, el 1908 –fa 110 anys–, la fàbrica Olivetti. “Va començar amb 20 empleats i als anys 70 va arribar als 72.273”. Capellaro ho té anotat tot en un paper que guarda al costat d’un dels llibres que va estudiar en el Centro de Formazione Mecanici (CFM) que Camillo Olivetti va fundar per preparar els joves que serien contractats en la seva empresa. 

Examen i entrevista

“Per entrar, havíem de superar  un examen escrit i una entrevista. Eren tres anys d’estudis que incloïen pràctiques en l’empresa. A més de les matèries troncals, com química, física i matemàtiques, i les clàssiques com literatura italiana, estudiàvem el cos humà, arquitectura, filosofia, política i sindicalisme. Era una formació extraordinària”, recorda l’antic empleat, que avui és un dels 30 voluntaris que guien la visita a Tecnologic@mente, un laboratori museu situat a Ivrea que compta amb el suport de la Fundació Natale Capellaro, l’enginyer que va començar acoblant les màquines Olivetti M-1 i va acabar dissenyant les calculadores que van convertir el seu cap en líder del sector. 

La divulgació de la cultura tecnicocientífica entre alumnes d’escoles italianes –amb tallers i celebració d’aniversaris– té ara un amplificador mundial després del reconeixement d’Ivrea com a Ciutat Industrial del Segle XX i la inclusió de la ciutat en la llista de Patrimoni de la Humanitat elaborada per la Unesco. “Esperem que la declaració ens ajudi a posar en òrbita el museu i mostrar a xinesos, canadencs o australians la base tecnològica, psicològica i filosòfica del món Olivetti,  així com la història de l’escriptura i el càlcul”, anhela Luciano Iorio, president del laboratori museu Tecnologic@mente.

Cultura i indústria

“Olivetti va potenciar fa un segle la  inclusió del paper de la cultura en el procés industrial com a base de millora de la producció, i  la relació fàbrica i ciutadania,  i seria bo que avui fossin incorporades en el discurs polític i social”, anima Carlo della Pepa, exalcalde d’Ivrea. El seu mandat va finalitzar dies abans del veredicte de la Unesco, el juliol passat. El nou alcalde, Stefano Sertoli, recull el guant i timonejarà les reformes en els 27 edificis inclosos per la Unesco, molts d’ells buits. La ciutat espera amb aquest operatiu atreure inversors “convençuts al 100% que parlem d’un valor únic en el món”, apunta Sertoli. Comerç, turisme, restauració, aparcament i senyalització seran protagonistes en la reescriptura de la història d’una ciutat que va ser en el seu moment el Silicon Valley d’Itàlia. “Un gran objectiu és atreure nova economia, incubadores de 'startups' i crear ocasions de turisme”, indica Renato Lavarini, coordinador de la candidatura de la Unesco.

Una de les iniciatives en les quals Camillo Olivetti i el seu fill Adriano van ser pioners, a més d’oferir als treballadors servei de menjador, guarderia fins als 6 anys, activitats culturals i sortides a esquiar, va ser muntar les primeres colònies d’estiu per als fills dels seus empleats a Itàlia. També va ser la primera empresa, el 1936, que va augmentar sous i el període vacacional una setmana respecte a la resta d’empreses del país.  

Assoliments socials

“Camillo Olivetti va implantar el concepte de benestar entre els seus assalariats. Venien de tota la vall i de més lluny. Als agricultors els ajudava a mantenir la seva activitat en el camp, els permetia fer vacances al juliol per combinar la feina a la fàbrica amb la seva tasca agrícola a l’agost”, explica Maria Aprile. Ella tenia 16 anys quan va entrar a Olivetti. Al matí, era administrativa a la fàbrica i a la tarda, es desplaçava amb el seu Fiat 500 a Torí, on estudiava Ciències Polítiques i Economia. Després es va ocupar de la formació del personal –uns 700 empleats–, de les botigues a tota Itàlia i va gestionar l’automatització i optimització de processos. 

Olivetti es valia de les seves innovacions per augmentar l’eficiència a les seves fàbriques i punts de venda. També d’una mentalitat que mai va perdre de vista les persones. “Van comprar un sistema suís, que va ser traduït i implantat per Cesare Musatti –el pare de la psicoanàlisi italiana– per oferir el millor lloc a cada empleat segons la seva potencialitat i caràcter personal –explica Aprile–. Això que avui plantegen les empreses més innovadores, Olivetti ja ho va imposar als anys 40”, explica. Aprile va ser una de les úniques dones amb càrrec executiu en l’empresa. “El desequilibri que hi havia entre el poder en mans d’homes i dones  no era un tema únicament de l’empresa, sinó de tota la societat”, justifica. 

Avui Maria Aprile es troba al capdavant del Gruppo Turismo di Confindustria Canavese, nascut el 2013 per promoure viatges de negocis i estades de vacances a Ivrea i el seu entorn. Durant l’edat daurada d’Olivetti –actualment integrada en el grup Telecom Italia, la companyia de telecomunicacions més gran del país–, que va enriquir la regió i va fer guanyar autoestima als seus veïns, no va necessitar atreure visitants. Els empresaris de tot el món anaven a aprendre del fenomen Olivetti. “El Camillo va ser una persona extraordinària. I l’Adriano no només era un industrial, també era un filòsof, un intel·lectual amb una mirada humana; encara avui no ha sigut compresa tota la seva grandesa”, reivindica Enrico Capellaro. “Un matí, a l’entrar jo la fàbrica, es va obrir la porta de l’ascensor i va aparèixer l’Adriano. Em va cedir el pas a mi. Era d’una humilitat, proximitat i humanitat excepcionals”, afegeix.

Idees d’avantguarda

Notícies relacionades

Olivetti: la connexió barcelonina

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

A Ivrea no hi ha una sola casa on no es recordi el carisma de pare i fill Olivetti. “La meva tia explicava que no havia agafat cap dia de festa, perquè era un plaer ser operària en aquella fàbrica”. Ho explica Cristina Mazzola, que va estudiar arquitectura i és una apassionada de la història d’Olivetti. “Em fascina que en els anys 50 i 60 haguessin construït a la meva ciutat aquesta empresa amb idees tant d'avantguarda”, precisa la jove. El seu besavi matern va arribar a la vall i va demanar feina al senyor Camillo Olivetti. Ara ha optat per quedar-se a Ivrea i progressar a la botiga de motxilles de disseny que regenta amb el seu germà i amb un 'loft’ per a turistes, Open Space Castellazo, en el centre històric, a l’interior del qual diverses màquines d’escriure parlen als visitants de la seva passió. 

Alguns venen per amarar-se en “un viatge sorprenent a l’interior de les idees d’Adriano Olivetti, que va transformar la seva ciutat en un veritable laboratori per a la construcció d’una nova comunitat, alternativa i superior a les ideologies capitalista i socialista”, segons el defineix en el seu llibre 'Ivrea, Guida alla città di Adriano Olivetti', Marco Peroni, un altre jove entusiasmat per l’univers que va fer de la fàbrica industrial un espai de cultura i progrés. Peroni segueix l’estela Olivetti. Amb dos socis i recolzament d’entitats com la Fondazione Adriano Olivetti, ha creat una associació que promou la renovació del model d’empresa cap al bé comú i el creixement personal.