Fernando Botella: "La màquina no ve a esclavitzar-nos, sinó a alliberar-nos"

En un futur més proper del que creiem, les nostres relacions laborals, socials i personals no s’assemblaran gens a les que avui coneixem. La digitalització, que està calant com una pluja fina en tots els àmbits de la vida sense que ens n’adonem, farà que treballem, consumim, ens divertim i fins i tot estimem com ara mateix ni sospitem. El consultor Fernando Botella es dedica a ajudar empreses, líders i organitzacions a preparar-se de cara al brutal canvi que s’acosta. Alguns dels consells que els dona els ha reunit en el llibre 'Bienvenidos a la revolución 4.0' (Alienta). La cosa no va d’aprendre a manejar el 'big data' i la intel·ligència artificial, que també, sinó d’adoptar una nova mentalitat davant de la vida i el món. 

La història de la humanitat és plena de moments de canvi. ¿El d’ara és especial?

En aquesta ocasió hi ha un element que es repeteix i dues importants novetats. El comú és que el canvi que s’acosta, igual que els que hi va haver en el passat, passarà en les persones. Només quan els éssers humans canviem, la història canvia. Per tant, no s’ha de tenir por de la màquina, ni de la tecnologia, ni de la intel·ligència artificial, perquè parlem d’un canvi en les persones. I compte, els robots no són persones, ni mai ho seran.

¿Quins són les particularitats específiques del canvi d’ara?

Una té a veure amb el fet que el desenvolupament de la tecnologia és exponencial i el del talent humà és lineal. Bé, en realitat no ho és, però com que només vivim 80 anys, ens sembla una línia recta, mentre la tecnologia dibuixa una corba cada vegada més alta. Avui vivim un moment d’inflexió: per primera vegada, la tecnologia comença a estar per sobre del nostre talent. Per això necessitarem la intel·ligència artificial per continuar desenvolupant-nos. La segona diferència és que fins fa poc temps les dades generaven informació i coneixement, i això ens permetia sentir que sabíem alguna cosa. Ara la quantitat de dades és tan gran que no podem manejar-la, la qual cosa ens impedeix ser savis en res.  

¿Això quines conseqüències té?

El dataisme afirma que tot es mou per la combinació algorítmica de dades, igual el funcionament d’una flor que una simfonia de Beethoven o una operació en una sala d’operacions. A partir d’ara, a l’haver-hi tanta informació, per no perdre coneixement haurem de combinar les dades tecnològiques i les biològiques. Dit d’una altra manera: la pròxima generació evolutiva de l’ésser humà, aquesta nova mona cap a la qual anem, necessitarà la màquina, és a dir, la intel·ligència artificial, per sobreviure. Disposarem d’un exocervell que ens permetrà continuar sent savis. 

El panorama que descriu sona tan fascinant com inquietant. 

Comprenc la seva inquietud, és la mateixa que va sentir el primer home de l’Edat de Pedra o els que van veure arribar les primeres locomotores en la revolució industrial. Qualsevol canvi genera incertesa, però és que la vida, per definició, és incertesa. L’estabilitat és una il·lusió que es fa l’ésser humà per sentir-se més feliç, però en realitat tot és inestable. No pateixi, aquest canvi no serà traumàtic, ja està passant i no ho estem percebent. Fixi’s: fa 25 anys no portàvem telèfons mòbils i avui no podem viure sense el Whatsapp.

¿Continuarem parlant d’éssers humans? 

La tecnologia mai impedirà que continuem sent humans. Per una senzilla raó: la màquina imita l’humà, però no sap crear. En les organitzacions, i en la vida, als humans se’ns continua demanant intel·ligència social i emocional, que mantinguem relacions intuïtives entre nosaltres i amb l’entorn, que actuem amb intel·ligència col·laborativa, i això només ho sap fer un humà. El robot es dedicarà a tasques que ens avorreixen. La màquina no ve a esclavitzar-nos, sinó a alliberar-nos de certs modes d’esclavitud. 

¿Com hem d’afrontar aquest nou entorn?

Hem d’estar preparats digitalment. Això significa que al nostre talent de tota la vida hi hem d’afegir les noves competències digitals. Però, sobretot, hem d’adoptar la cultura digital. Parlo de canviar de mentalitat, de pensar com es pensa en el món digital.  

¿Per exemple?

Li’n posaré uns quants del món empresarial, que és el que més conec. Les companyies han de saber que el sector de la intermediació està en declivi. Amazon és la prova. També aniran malament els negocis basats en la possessió de béns, perquè el sentit de la propietat canviarà. Si té inversions immobiliàries, guanyarà diners si les lloga, però oblidi’s de vendre-les, perquè ningú voldrà comprar cases. Tampoc cotxes. La gent es voldrà moure, però per a això no necessita adquirir un vehicle, preferirà llogar-lo. El concepte de tenir canviarà molt, fins i tot en les relacions familiars. 

Parla de canviar de mentalitat. ¿Això com es fa?

La millor eina és l’educació, però per desgràcia no la utilitzem. Un quiròfan d’avui no s’assembla gens al de fa 20 anys, però les nostres aules són iguals que fa un segle. L’escola hauria de fomentar més la intel·ligència col·lectiva i els protagonistes haurien de ser els alumnes i la connexió del talent entre ells, no el professor. I hauria d’estar orientada a la consecució d’un món millor, no només a adquirir coneixements. I una cosa molt important: els nens d’avui haurien d’entrenar-se en el pensament disruptiu, i no ho fan. 

Explíqui’s.

El coneixement disruptiu consisteix en la capacitat de veure la realitat d’una manera desacostumada, és a dir, de negar la realitat i qüestionar-la per generar noves possibilitats. Aquest pensament crític ha sigut el motor del desenvolupament de la humanitat. Tots el tenim, hi naixem, però no l’utilitzem perquè no ens n’han ensenyat. S’hauria d’ensenyar a les escoles, perquè al món líquid i canviant cap al qual ens dirigim, serà més necessari que mai. 

Canviar no és fàcil, imagino que ho haurà comprovat a la seva feina.

Em dedico a això. Les resistències de la gent a la idea de canviar solen ser de tres tipus. Una té a veure amb la por del futur. Tenim una visió negativa de l’avenir i això ens paralitza. La segona està relacionada amb el rebuig de gastar energia a l’hora de canviar. L’exemple és aquest professional que es diu: ¿una altra vegada m’he de posar a estudiar, un altre cop m’he de formar? ¡Quina mandra! La tercera forma de resistència té a veure amb la cultura i els valors, és la resistència a anar contra el que un sempre ha pensat o defensat, com si canviar signifiqués renunciar a la mateixa identitat. 

Portem tot això al terreny pràctic i immediat. La setmana que ve comença un nou curs. ¿Li diria a aquest professional que sent què que ha tocat sostre en la seva carrera i necessita canviar? 

En primer lloc, que no deixi de fer el que està fent, però que vagi afegint una mirada que qüestioni el seu statu quo. El secret és l’actitud. Els grans canvis cal fer-los a poc a poc, a través de petits canvis. És fonamental que s’incorpori a la nova cultura digital. Això no va de ser a totes les xarxes socials i aconseguir 3.000 'likes' al dia. Va de presentar-nos socialment d’una altra manera, de relacionar-nos de manera diferent i d’assumir amb humilitat que ens hem de formar contínuament, que serem sempre aprenents. I oblidi’s de la feina per a tota la vida, perquè ha desaparegut. Hi ha una web, https://willrobotstakemyjob.com/, que et diu la probabilitat que la teva professió sigui suplantada per robots en els propers anys.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Si tornem a mantenir aquesta conversa d’aquí a una dècada, ¿de què estarem parlant?

En el món laboral, no existirà, o estarà en via de desaparèixer, el model de cap que avui coneixem. La societat no serà tan jeràrquica com ara, els treballadors formaran equips per projectes, no per pertinença a organitzacions, no existiran els contractes fixos i les companyies no competiran en entorns competitius com ara, sinó en mercats més col·laboratius.