¿Què hi ha darrere de l'orgull maternal (in vitro) de Beyoncé?

La història oficial sol descartar els detalls que no interessen. Per exemple, que la primera bebè proveta va ser obra de Subhash Mukhopadhyay, un metge de Calcuta que va aconseguir l'espurna de vida a casa seva, amb un instrumental pedestre i un frigorífic. Les autoritats de l’Índia –i la lògica colonial, que a la llarga va consentir atorgar-li un segon lloc al podi– van tallar el pas a la publicació del seu descobriment i el metge, menystingut, es va acabar suïcidant el 1981. 

Segons la versió no oficial, dies després va néixer la robusta i mediàtica Louise Brown, tot i que els seus creadors, el tàndem britànic Steptoe-Edwards, també van patir l’hostilitat dels seus col·legues i l’eixordadora condemna del Vaticà, que va utilitzar el púlpit per afirmar que el naixement de la Louise tindria "conseqüències molt greus per a la humanitat", perquè divorciava el sexe conjugal de la procreació. Ells no van desistir, i mesos després, el gener de 1979, van fer possible el naixement de l’escocès Alastair MacDonald, el primer home in vitro.

el secret escocès

La història de l’Alastair, avui enginyer de sistemes de la Royal Fleet Auxiliary –cos civil de suport a la Royal Navy–, té la seva gràcia. A la seva mare, la Grace, li van anunciar el 1972 que no podria concebre. Un dia, quan era a casa d’un amic, va fer una ullada a un número de la revista 'The Lancet’, va llegir un article sobre la investigació de Steptoe i Edwards i va començar el tractament el 1975. No va aconseguir un òvul fertilitzat fins al 1978, però va tornar a casa embarassada i no va donar explicacions sobre el com.

De fet, l’Alastair no es va assabentar del seu origen fins als nou anys, quan va caçar al vol una notícia sobre la mort de Steptoe que el mostrava al costat de l’Oncle Bob, com s’anomenava Edwards, present en la seva vida des del bressol. L’Alastair agraeix avui haver-se deslliurat de ser una atracció de fira infantil, però ho assumeix i manté una relació afectuosa amb Brown (junts, per exemple, van celebrar el seu 30è aniversari a la clínica Bourn Hall, a Cambridge, fundada pels seus faedors).

Pastís a la clínica

Aquesta tendència a festejar l’aniversari al centre reproductiu també va assolir Victòria Anna Perea, la primera bebè proveta espanyola, que va veure la llum el 12 de juliol de 1984. Ella, convertida en una encantadora llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques per la UAB, explica que al principi no entenia per què, en comptes de portar-la al Tibidabo, els seus pares, la Dolors i el Ricard, li feien bufar les espelmes a la Dexeus.

Després va valorar l’escenari de la pirueta genètica realitzada per la biòloga Anna Veiga, que va fer viatges a França amb el seu utilitari per comprar materials, i el doctor Pere N. Barri, que als 80 va explicar fins i tot l’afonia que allà no guardaven "nens en pots" (en un sondeig de TVE de l’època, la majoria de paisans opinava que als nens se’ls havia de fer "per la via tradicional", els dissabtes, preferiblement).

Passat el temps, les 300.000 pessetes [1.800 euros] que van desemborsar els Perea, no només van resultar la seva millor inversió, sinó la prova que existia un filó d’inversió per al capitalisme extractiu.

Orgull de 'celebrity'

Segons dades del Comitè Internacional de Monitoratge de les Tecnologies de Reproducció Assistida (ICMAERT), més de 8 milions de naixements s’originen en una placa de Petri. I ningú posa pegues bioètiques a això, sinó que, amb el retard de la maternitat a edats més avançades, s’aplaudeix i fins i tot s’aireja en el cuixé. Hi ha Beyoncé, exhibint als seus bessons Sir i Rumi com la Verge dels Clavells de Rafael; o Angelina Jolie, amb Vivienne i Knox (Pitt); o Nicole Kidman i Emma Thomson, amb les seves respectives bebès proveta, Sunday Rose i Gaia.

Espanya suma 286 centres especialitzats, 75 a Catalunya, i factura 539 milions d’euros a l’any, una xifra similar a la del sector dels videojocs. 3 de cada 100 nens espanyols neixen mitjançant tècniques de reproducció assistida. 7.000 cada any.

Un zoom per als que pensin apuntar-s’hi: el primer cicle de tractament en una clínica privada costa uns 6.500 euros. I tot depèn del nombre i la qualitat dels embrions aconseguits en el cicle. Segons la Societat Espanyola de Fertilitat (SEF), la probabilitat d’èxit en la transferència embrionària és d’un 36,6%, i al voltant del 85% de les parelles aconsegueixen un embaràs després dels tres primers intents.

¿De París? No, 'made in Spain'

L’Estat espanyol, al furgó de cua en gairebé tot, aquí treu pit: és la tercera potència mundial en tractaments de reproducció assistida –al darrere del Japó i els EUA– i és la destinació del 40% del turisme reproductiu a Europa. La clau és en la Llei 14/2006 sobre tècniques de reproducció assistida de la ministra Elena Salgado, aprovada malgrat l’oposició del PP al capítol de selecció d’embrions per curar germans malalts.

El marc legal a penes té rival. A Alemanya està prohibit el diagnòstic genètic preimplantacional (DGP), una tècnica per a pacients amb risc de transmetre malalties genètiques, perquè consideren que la manipulació de l’embrió no és ètica. A Itàlia no es permet destruir els embrions diagnosticats com a malalts per DGP. L’elecció del sexe del bebè només està permesa als EUA, Bèlgica i Mèxic.

I mentre a Alemanya, Itàlia, Dinamarca i Suïssa està prohibida la transferència d’embrions post mortem, a la Xina fan cabrioles. ‘The Guardian' va publicar la història de Shen Jie i Liu Xi, un matrimoni xinès infèrtil que va decidir recórrer a la fecundació in vitro. Cinc dies abans de la transferència de l’embrió, la parella va morir en un accident. Els seus pares els van plorar, però van recórrer a una agència de gestació subrogada de Laos i, quatre anys després, tenien en braços el Tiantian, el seu net.

Llavors als llimbs

En cas de no ser pels avis, el Tiantian seria una llavor als llimbs. A Espanya hi ha més de 450.000 embrions humans en contenidors amb nitrogen líquid a temperatura de -196°. Les clíniques de fertilitat denuncien que més de la meitat no tenen destí. Els amos dels òvuls fecundats no responen a la reclamació de la quota de manteniment ni exposen què volen fer amb ells (només un 13,5% es posiciona).

La resta, si no hi ha resposta a dues cartes de requeriment, són susceptibles de ser donats en adopció (entre un 10% i un 15% de naixements per reproducció assistida procedeixen d’embrions sobrants), destinats a la investigació o destruïts.

Prole a la carta

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Però la indústria avança. Klaus Schwab, fundador del Fòrum Econòmic Internacional, alerta que es pot seqüenciar el genoma en poques hores i per menys de 1.000 dòlars, i que la biologia sintètica permetrà "personalitzar" la prole. “En el futur podrem veure el naixement de bebès de disseny que tindran trets particulars o seran resistents a determinades malalties”, ha dit.

De moment, i per a horror d’Occident, investigadors de la Universitat Yat-sen de Guangzhou –una altra vegada a la Xina– van publicar el 2015 el primer document científic sobre l’alteració de l’ADN d’embrions humans. Les limitacions, com en els temps de Mukhopadhyay, Steptoe i Edwards, són ètiques. Sempre ho són.