DEL RESCAT AL CREIXEMENT

El 'miracle' portuguès

El país s'ha convertit en tres anys en la gran sorpresa mundial: la seva economia creix, s'impulsen polítiques socials i rep l'aplaudiment tant de l'esquerra com de l'FMI

zentauroepp44236597 portugal  estremadura  lisbon  baixa  praca do comercio  seg180711135426

zentauroepp44236597 portugal estremadura lisbon baixa praca do comercio seg180711135426 / Eye Ubiquitous

9
Es llegeix en minuts
Maribel Vives

Portugal podria estar com Grècia, les dues economies rescatades entre el 2010 i el 2011 per la Unió Europea (UE), però no ho està. Les mesures que es van imposar en aquells anys van ser doloroses, en un país on el salari mínim no arriba encara als 700 euros mensuals, on els treballadors autònoms, que són legió, tenen una retenció obligatòria del 25% i on l’IVA  general és del 23% (a Espanya, el 21%).  En el pitjor moment de la crisi, hi va haver decisions dràstiques en el pla laboral, com l’eliminació de les pagues extres i la de diversos dies festius, que ara s’estan començant a recuperar.

Però, ¿quina fórmula ha funcionat per passar de tenir un dèficit descontrolat i un creixement nul a un del 3%? Seguidament, donem diverses claus de les causes de la transformació del país i de les assignatures encara pendents.

Canvi de rumb polític

Els miracles no només s’esdevenen a Fàtima, com es diu a Portugal, ja que de les últimes eleccions legislatives (2015) va sortir un govern d’estabilitat pel qual ningú apostava a priori, però que ja fa que governant mitja legislatura i ni els més escèptics el qüestionen avui. El primer ministre, el socialista António Costa, necessita acords amb el president, l’independent Marcelo Rebelo de Sousa (conservador), i, per a les seves polítiques, necessita també el recolzament del Bloc d’Esquerra, els Verds i el Partit Comunista (PCP), a més dels dos vots d’un partit dretà.

El preu de la vivenda a Lisboa (a la foto, el cèntric barri de Baixa Chiado) n’està expulsant els veïns. / JULIO CARBÓ

La cohabitació entre la presidència de la República i el primer ministre està donant millors resultats dels esperats. Rebelo de Sousa, catedràtic de Dret i  considerat el Bernard Pivot de la televisió portuguesa –durant més de 15 anys va estar al capdavant, tots els diumenges, d’un programa de televisió en què feia la crítica d’una desena de novetats editorials–, destaca per la seva empatia. 

La taxa d’abandonament escolar ha baixat de manera important: del 45%, el 2002, al 13%, el 2017

Se’l pot veure consolant els damnificats pels incendis forestals, saludant venedors i compradors dels mercats, banyant-se a les platges de l’Atlàntic, i allà on va acostuma a fer-se ‘selfies’ amb qui se li acosti i no escatima petons i abraçades als més necessitats, visites a hospitals, recolzament a minusvàlids, a escoles, a militars. I encara li queda temps per posar condecoracions, tallar cintes inaugurals, presentar llibres (siguin d’amics o no) i presidir sopars benèfics. Com esmentava algú recentment, a molts països els ciutadans tenen fotos del seu president, a Portugal la gent té fotos amb el seu president. 

La cohabitació

El primer ministre, António Costa, avesat als passadissos del Parlament Europeu i a l’alcaldia de Lisboa, exministre, de solidesa i capacitat de govern a prova de foc, no li va al darrere, tot i que és més mesurat en manifestacions d’afecte que Rebelo de Sousa. 

La cohabitació, no obstant, no sempre és fàcil. Sovint alenteix l’avenç de mesures pendents en polítiques socials: entre d’altres, l’educació i la sanitat. 

El sistema de salut ha registrat millores de tipus laboral: el personal ha tornat a cobrar hores extres i s’ha reduït l’horari d’infermeria a 35 hores setmanals. Però la sanitat segueix amb deficiències greus i cròniques, especialment a l’interior del país per la precarietat de mitjans i per la falta de metges i sanitaris. 

Quant a l’educació, en els últims 30 anys, Portugal ha fet un salt gegantí per erradicar l’analfabetisme i ha reduït enormement la taxa d’abandonament escolar. En paral·lel, ha augmentat el nivell d’exigència escolar i de la selectivitat, així com el percentatge d’èxit dels alumnes, i la taxa d’abandonament ha passat del 45% del 2002 al 13%, el 2017. El Govern està intentant donar prioritat i dotar de més mitjans l’escola pública, i reduir els ajuts a la concertada. 

En polítiques mediambientals, es donen condicions excel·lents des del punt de vista geogràfic i climàtic, com el sol, la pluja i el vent, que s’estan aprofitant per generar energia renovable. Es calcula que el 2040 es podrà produir aquest tipus d’energia per a tot el país.

El pes de la història

El present s’explica, en part, pel passat. Portugal és un país que, amb serioses dificultats, va sortir de les conseqüències econòmiques de l’aïllament d’una llarga dictadura i de guerres colonials, i va recuperar la democràcia amb una revolució pacífica l’any 1974. Es va continuar produint una modernització a batzegades principalment després d’entrar a la UE, el mateix dia que Espanya el 1986, per afany principalment del llavors president, el socialista Mário Soares.

El país va perdre les colònies i els ingressos que suposaven i va haver d’acollir més d’un milió de ciutadans, els anomenats retornats, que van tornar a la metròpolis, en molts casos sense haver-hi estat mai, ja que pertanyien a la tercera o quarta generació de portuguesos a Angola, Moçambic, Cap Verd, São Tomé, Guinea Bissau, Goa i Macau. Va ser un cop que va condicionar l’evolució del país, la seva configuració i la seva economia.

Els ‘visats Gold’, els avantatges fiscals per a jubilats de la UE i tributs baixos per a 'start-ups' han atret inversions 

En els últims anys, la imatge de Portugal ha anat millorant, principalment gràcies a esdeveniments internacionals, com l’Expo (1998); Lisboa, Ciutat Europea de la Cultura (1994); diverses cimeres polítiques; l’Eurocopa (2004) i, fins i tot, més recentment, Eurovisió. 

Avui dia, el seu entramat empresarial té bona salut –gairebé 7.000 empreses exporten a Espanya–, però seria injust ignorar que la renovació ha sigut provocada també per altres vents favorables. Vegem-ho.

Turisme de conjuntura

Els conflictes àrabs han revaloritzat el país lusità com a destinació turística alternativa al Magrib, amb el missatge que es tracta d’un lloc genuí, a un trajecte d’avió de qualsevol ciutat d’Europa i de clima agradable i segur (el terrorisme no s’hi ha acarnissat). Tot això, i l’auge del turisme de baix cost, ha fet més per a aquest sector que moltes mesures econòmiques. 

També les dificultats del Brasil han atret a la metròpolis brasilers rics, que van veure com la proximitat de la llengua i la cultura els acostava al país dels seus avantpassats i a Europa. 

El president, el conservador Marcelo Rebelo de Sousa, ha recorregut pel país insuflant moral als seus conciutadans (i fent-se ‘selfies’). / AFP (MIGUEL RIOPA)

La concessió de 'visats Gold' als extracomunitaris que compressin una casa per un import superior a 500.000 euros ha cridat l’atenció de xinesos, turcs i russos. I s’ha d’esmentar, així mateix, en aquest capítol els importants avantatges fiscals per a jubilats comunitaris, que són exonerats d’impostos pels seus ingressos durant 10 anys si es retiren a Portugal. I ja, al marge del turisme, els 'hubs' de 'start-ups' tributen moltíssim menys que en altres països europeus, la qual cosa ha contribuït a rellançar l’economia. 

Paradís de famosos

Els portuguesos són gent pacífica, discreta i cortesa –es diu a Espanya: “‘es más cortés que un portugués’”–, gairebé ignoren l’ús de l’imperatiu i parlen en condicional, en diminutiu i baixet. Potser, aquest és un altre actractiu que ha portat a aquest país poderosos i 'celebrities' com ara l’Agakan, l’arquitecte i dissenyador Philippe Starck, el futbolista Éric Cantona, l’actriu Monica Bellucci i Patti Smith, que s’hi passeja. Un lloc on se sent parlar portuguès amb accent brasiler, on Madonna lloga l’hotel Palacio Ramalhete per viure-hi i surt de casa seva sense veure ni un paparazzi a l’horitzó. I Mourinho pot comprar a El Corte Inglés sense que ningú el molesti o l’interrompi ni li demani un autògraf. I Serrat pot pujar al tramvia 28 sense que ningú el descobreixi o l’importuni. 

Tecnologia i digitalització

Entre les ciutats i el camp hi ha una important bretxa tecnològica. En algunes urbs, hi ha wifi gratis en els transports públics i en aeroports, alguns ajuntaments disposen d’aplicacions per pagar els parquímetres amb el mòbil, cotxes elèctrics, caixers on es paga el consum, l’IVA, les multes i fins i tot les costes judicials. Hi ha un passi anomenat Via Verde per pagar les autopistes, braçalets amb codi per alertar la policia dels nens que es perden a les platges i aplicacions per fer transferències instantànies gratuïtes. Modalitats que utilitzen principalment els joves per compartir despeses de cotxes amb conductor, taxis o copes. 

Els salaris baixos contrasten amb el preu de la vivenda: els pisos turístics asfixien l’exigu parc de lloguer

Hi ha una nova generació d’emprenedors, alguns d’ells 'millennials', que va demanar pas, després de decidir quedar-se a Portugal en els pitjors moments, crear empreses –en les quals la tecnologia juga un paper important– i oferir llocs de treball. És el cas de Paulo Pereira da Silva de Renova, dedicada a la fabricació de paper; José Avilléz, amb diversos restaurants amb estrelles MichelinNuno Carvalho, amb una xarxa de més de 50 fleques, A Padaría Portuguesa; sabaters que només venen 'online', com Undandy, i multimarques de roba que venen 'online' com ara Farfetch a Porto.

Desigualtats

Com es va veure quan els dramàtics incendis de l’estiu passat a l’interior de Portugal, queden pendents enormes reformes estructurals, reordenació del territori i infraestructures. De nou, l’asimetria entre les ciutats i la resta del país. 

L’exemple de Lisboa és emblemàtic de les dues velocitats. S’està generalitzant el lament que està anant tot massa de pressa. Molts actors socials estan demanant mesures per no convertir la ciutat en un parc temàtic i desposseir-la de la seva personalitat. 

Salaris 

Els salaris baixos continuen sent un mal endèmic, que s’aguditza comparant-los amb els preus de la vivenda. L’auge del turisme i dels allotjaments ha retirat del mercat el poc lloguer existent de vivenda habitual, i els preus del metre quadrat són prohibitius (l’últim any la vivenda va pujar de mitjana un 10,4%, mentre que a Espanya l’escalada va ser del 6,7%). 

Treball i vivenda

Hi ha desnonaments provocats per la nova llei de lloguers, que cada dia s’estan intentant frenar. Es tem que el centre i els barris històrics de les principals ciutats s’acabin dedicant només al turisme i que únicament hi visquin els estrangers rics i els locals.  

Només a Lisboa hi ha 50.000 cases buides i per renovar, i al país, 700.000, però la precarietat salarial i les dificultats econòmiques de les famílies centrifuguen la gent als cada vegada més anells dels voltants de les ciutats, que tampoc s’escapen dels alts preus.

L’arquitecta i diputada socialista Helena Roseta recorda en una entrevista recent que al final de la llarga dictadura es va produir la pèrdua de les colònies i Portugal va haver de reintegrar més d’un milió de retornats de les colònies. El país, llavors, tenia més habitants que cases, ara hi ha més cases que habitants. Roseta, responsable en diverses instàncies de temes d’urbanisme i vivenda, afirma que cal regular l’oferta i la demanda per protegir els ciutadans i que aquests no paguin més impostos que els estrangers rics, i que es construeixin cases de protecció oficial amb accés restringit per als joves i els més necessitats. 

És just reconèixer que el país està sortint d’un sot de grans dimensions, però les crítiques a cert descontrol i als preus no són poques. 

Xarxes de xarxes

Notícies relacionades

En vista d’aquesta situació de desequilibri, ¿com sobreviu la població més desfavorida? Doncs moltes famílies funcionen en xarxa. Són molt solidàries i aporten solucions conjuntes a algunes necessitats. L’Estat de benestar social està recolzat pels avis, que sense treva ajuden els fills i nets a tirar endavant. Aquesta xarxa dona consistència a una societat que ha necessitat aquests pilars per superar moments difícils. El model de la família que funciona en xarxa es traspassa a totes les altres coses. Tot el país funciona en xarxa.