Anar al contingut
La profunda empremta de Bergman

CENTENARI DEL DIRECTOR D''EL SETÈ SEGELL'

La profunda empremta de Bergman

De Lynch a Truffaut i Scorsese, bona part del cine posterior s'ha mirat en el seu mirall

Nando Salvà

Viatjar a través de la filmografia d’Ingmar Bergman ho deixa clar: el seu cine continua sent tan modern i rellevant com el primer dia, i un mirall en què bona part del cine posterior s’ha mirat. Aquí teniu una breu llista dels directors que el suec va inspirar amb el seu estil, els seus temes i els seus tons.

Lars von Trier 

Parla de moltes de les mateixes coses de què parlava el mestre: la mort, la fe, la humiliació, el sofriment, la culpa, la redempció. «L’estimo tantíssim. Ho és tot per a mi. Quina merda. ¡Que se’n vagi a la merda Bergman!», va proclamar Trier davant la càmera al documental ‘Descubriendo a Bergman’ (2013).

David Lynch

Com Bergman, Lynch  sempre s’ha basat en el subconscient com a ressort emocional. Les pel·lícules de tots dos, a més, estan fetes de capes i capes de subtext; hi ha pocs directors més recurrentment sotmesos a interpretació i debat que ells dos. I, finalment, ¿no són òbvies les similituds entre ‘Mulholland Drive’ (2001) i ‘La hora del lobo’ (1968)?

François Truffaut

Les innovacions en el llenguatge cinematogràfic que els directors de la ‘nouvelle vague’ van dur a terme als 60 tenen bona part del seu origen en la fascinació que sentien per BergmanTruffaut fins i tot va citar ‘L’estiu amb Monika’ en una de les escenes de ‘Los 400 golpes’ (1959), pel·lícula fundacional del moviment.

John Cassavetes

Comparteix amb Bergman l’amor a l’actor, i la certesa del paper essencial de la interpretació en l’art fílmic. ‘Somriures d’una nit d’estiu’ (1955) s’assembla a ‘Nit d’estrena’ (1977) de la mateixa manera que ‘Secrets d'un matrimoni’ (1973) s’assembla a ‘Corrientes de amor’ (1984): són pel·lícules per celebrar les veus i els cossos dels homes i dones que hi ha davant la càmera.

Nuri Bilge Ceylan

Les seves pel·lícules inclouen personatges amb atributs bergmanians, que lluiten contra les seves inseguretats i són víctimes de la seva arrogància. La influència és especialment òbvia a la pel·lícula més aclamada del turc, ‘Winter sleep’ (2014), que connecta argumentalment amb ‘Secrets d’un matrimoni’ i temàticament amb la trilogia sobre el silenci de Déu.

Stanley Kubrick

El febrer del 1960, va escriure una carta al suec en què es llegia: “Volia expressar-te la meva gratitud per la contribució brillant i sobrenatural que has fet al món amb les teves pel·lícules. La teva visió de la vida m’ha commogut profundament [...]. Crec que ets el millor cineasta que existeix”. ¿Fa falta dir res més?

Woody Allen

Les seves pel·lícules són plenes de subtils referències visuals al cine de Bergman: ‘Interiors’ (1978), per exemple, evoca les tècniques d’enquadrament de ‘Crits i murmuris’ (1972) i ‘L’última nit de Borís Gruixenko’ (1975) utilitza el pla més icònic de ‘Persona’ (1966). A més, l’afany d’Allen per explorar la psique femenina és herència del seu ídol, a qui va definir com “el gran poeta fílmic de la mortalitat” i com “l’artista més gran des de la invenció de la càmera”.

Michael Haneke

A ‘La cinta blanca’ (2009) va incloure referències a tres obres del suec: ‘Passió’ (1969), ‘Els combregants’ (1963) i ‘Fanny i Alexander’ (1982). L’escena de mutilació vaginal a ‘La pianista’ (2001) està inspirada en una de similar a ‘Crits i murmuris’. I és fàcil establir connexions entre ‘Amor’ (2011) i ‘Saraband’ (2003).

Andrei Tarkovski

Diversos elements dels seus treballs eren influència directa dels de Bergman, però cap tant com l’ús expressiu del so i el silenci. Els dos directors es professaven una admiració mútua, i és essencial en les carreres de tots dos la convicció en la relació íntima entre el món existencial i el religiós.

Martin Scorsese

Va prendre del suec el costum d’utilitzar el cine per revisitar la seva infantesa i explorar les seves crisis existencials, i molt més. “Si en els anys 50 i 60 eres un adolescent i volies fer cine, no crec que fos possible no estar influït per Bergman”, ha dit Scorsese. “Hauries d’haver fet un esforç conscient per aconseguir-ho i, tot i així, la influència s’hi hauria colat”.