Anar al contingut

ENTREVISTA

José Luis Cordeiro: "D'aquí 25 anys, morir serà opcional"

Aquest enginyer afirma que la investigació genètica i les tècniques de rejoveniment cel·lular acabaran amb les malalties incurables i convertiran la vellesa en un mal evitable

Juan Fernández

Parla amb l'èmfasi extasiat dels il·luminats, es defineix com a "futurista, transhumanista i immortalista" i porta corbates decorades amb la portada del seu últim llibre, 'La muerte de la muerte' (Deusto), escrit conjuntament amb el tecnòleg britànic David Wood, en què anuncia que els avenços de la ciència estan portant l'ésser humà a tocar la immortalitat amb la punta dels dits. Pel que diu i per com ho diu, José Luis Cordeiro (Caracas, Veneçuela, 1962) està condemnat que el prenguin per un venedor de regeneradors capil·lars. Conscient d'aquesta sospita, la seva defensa consisteix a enumerar les descobertes científiques que li permeten proclamar la seva profecia. El temps dirà si estem en presència d'un xarlatà provocador o del visionari que va saber anticipar l'esdeveniment més gran de la història de la humanitat.

Entendrà que dubti del seu pronòstic. Convenci'm. És clar que entenc els seus dubtes, hi convisc diàriament, però també van dubtar de Darwin i Galileu, i després els van donar la raó. Per convèncer-lo, puc parlar-li de la tècnica descoberta pel premi Nobel japonès Shinya Yamanaka per convertir qualsevol cèl·lula del cos en una cèl·lula embrionària i rejovenir-la canviant els seus gens. ¡Això és orgàsmic! ¡I s'està fent! ¡Ja podem controlar l'edat biològica de les nostres cèl·lules!

Vostè parla de fer-les immortals. Em refereixo a les cèl·lules i a les persones. Ho afirmo partint d'investigacions com les que porta a terme al CNIO la biòloga María Blasco, que ha creat ratolins un 40% més longeus. O Juan Carlos Izpisúa, que ha aconseguit el mateix amb tècniques diferents. O les descobertes de Michael Rose, que ha multiplicat per quatre la vida de la mosca de la fruita. No som conscients de l'impacte que tindran en les nostres vides els tractaments gènics, la regeneració de teixits i la impressió d'òrgans. En dues dècades, pensarem que la medicina d'avui era com la dels egipcis. 

S'atreveix, fins i tot, a donar una data: 2045. Què passarà aquell any? No la dono jo, la donen investigadors com el tecnòleg Raymond Kurzweil, que pronostica que aquell any tindrà lloc la Singularitat i la intel·ligència artificial superarà la intel·ligència humana. D'aquí 25 anys, l'envelliment serà una malaltia guarible i morir o no morir serà opcional. Abans hi ha una altra data important: el 2029. Segons Kurzweil i el gerontòleg Aubrey de Grey, aquell any assolirem la velocitat d'escapament de la longevitat. És a dir: a partir de llavors, per cada any que visquem, en guanyarem un de longevitat. 

Sona a ciència-ficció. Digui'ls-ho als responsables de la NASA, Google, Amazon, Facebook, Microsoft o IBM, que estan invertint milions de dòlars en investigacions relacionades amb la longevitat. Creu que si fos ciència-ficció s’hi gastarien els diners? Ben aviat, la indústria del rejoveniment serà la més gran del món. 

"No només no penso morir-me, sinó que d'aquí 30 anys seré més jove del que soc ara mateix"

Cap dels científics que ha anomenat s'atreveix a firmar les seves profecies. De fet, alguns li ho retreuen. Parlar de vèncer la mort xoca amb els principis religiosos de determinada gent, els investigadors s'arriscarien a perdre fons si ho fessin, és normal que siguin prudents, s’hi juguen els diners i el prestigi. D'altra banda, la investigació avança menys ràpid del que podria fer-ho per l'excés de controls que hi ha en els experiments. En els temes de salut, a molts països s’hi va amb massa temor. En d’altres, com la Xina, no discuteixen el que estic explicant. Directament, ho estan fent realitat. 

Si no mor ningú, quin món ens espera, un món ple de vells? L'objectiu no és allargar la vellesa eternament, sinó viure joves per temps indefinit, i això serà possible gràcies a les investigacions de rejoveniment cel·lular que ja s'estan provant. No es tracta d'estendre la vida, sinó d'expandir-la. En un futur no gaire llunyà, l'ésser humà tindrà capacitats que avui ni sospitem.  

¿Què passa amb els que han d'afrontar la mort en els propers anys? Morir quan falta poc perquè puguem vèncer la mort és un drama terrible. Per a ells hi ha un 'pla b': la criopreservació. Parlo de congelar els seus cervells per implantar-los en el futur en cossos creats artificialment. És el que m'agradaria fer amb la meva mare. 

¿No creu que la mort forma part de la vida? No, la vida es va crear per viure, no per morir, i hi ha multitud de casos en la naturalesa que ho demostren. Les primeres formes de vida que hi va haver, els bacteris, són biològicament eternes. Vostè porta al seu interior cèl·lules immortals, les germinals, que poden reproduir-se indefinidament. És més: les cèl·lules cancerígenes no moren mai, per això els tumors creixen sense parar. Jo soc enginyer i en el meu ofici hi ha una norma: quan una cosa funciona, no la canviïs. No hem d'inventar res, la immortalitat ja existeix en la naturalesa.

La tecnologia que faria possible el paradigma del que parla sembla cara. ¿La immortalitat serà només per a rics? En absolut. Una vegada descoberts els mecanismes del rejoveniment cel·lular, posar-los en pràctica és senzill i barat. Estem fets d'aigua, carboni, potassi, nitrogen, elements abundants en la naturalesa. Vostè és molt barat, no costa ni 100 dòlars.

¿No l'inquieta la idea de viure eternament? Em sembla fantàstica. Tinc tant per fer que em faltarà temps. Parlo cinc idiomes i he estat en 137 països. Em falta conèixer la resta de llengües, visitar la resta de països, llegir els llibres que no he llegit, viatjar a altres planetes. No sé vostè, però jo ho tinc clar: no penso morir-me, ni tampoc avorrir-me. 

Hi deu haver qui no ho veu així. Sens dubte, hi ha qui prefereix morir, igual com els amish han decidit viure en el passat. Em sembla bé, qui vulgui morir, que es mori. Això ja ho hem viscut. Descendim de simis que van decidir evolucionar, però n'hi va haver d’altres que van preferir quedar-se com estaven. El que vulgui continuar sent ximpanzé, que ho sigui, però jo vull més, i avui és possible. 

"L'objectiu no és allargar la vellesa eternament, sinó viure joves per temps indefinit"

Sorprèn el seu optimisme tecnològic. ¿No creu que la possibilitat de vèncer la mort obrirà la porta a altres problemes? Segur que sí, igual que en el passat hi va haver problemes quan es van donar canvis transcendentals, però hi farem front. No parlo de si això passarà o no, sinó de com ens preparem per al que vindrà. Aquesta tecnologia no es desenvoluparà a Espanya. Aquí continua pesant la mentalitat cristiana, el primitivisme i la xarlataneria. Aquesta revolució la dirigiran els xinesos, els coreans, els japonesos. Europa és el passat, Amèrica és el present i el futur es diu Àsia. Això és així fins i tot des del punt de vista religiós.

¿A què es refereix? Les religions asiàtiques creuen en la superació humana. En canvi, el cristianisme i l'islam, no. Aquí diem que vam ser creats a semblança de Déu. En el budisme i l'hinduisme, tu pots arribar a ser Déu. Anem cap aquí, a transcendir la condició humana per entrar en una etapa posthumana. Serem superlongeus i superintel·ligents. 

¿Creu en Déu? Encara no existeix Déu. Nosaltres, els humans, el crearem.  

Les seves afirmacions creen polèmica. No és difícil trobar a internet referències que el titllen de xarlatà. ¿Què hi té a dir? El que deia Schopenhauer: "Tota veritat, primer és ridiculitzada, després xoca amb una violenta oposició i al final és acceptada". Jo no faig això per interès. Tinc la vida solucionada i no m'interessa ser el més ric del cementiri. Els drets d'aquest llibre els donarem a la fundació SENS de Califòrnia, dedicada a investigar en rejoveniment, i a l'associació espanyola Apadrina la Ciencia. Faig això perquè estimo la vida i vull fer el que estigui al meu abast per vèncer la mort com més aviat millor.

¿I si els seus pronòstics no es compleixen? ¿No tem crear falses expectatives en la gent? No tinc cap mena de dubte que el que dic passarà. No parlo de religió ni de filosofia, parlo de ciència. No soc un boig, li ho dic mirant-lo als ulls: no només no em moriré sinó que en 30 anys seré més jove del que ho soc avui. El desafio que ho comprovi. 

Claus biogràfiques

Fill d'espanyols emigrats a Veneçuela, després d'estudiar Ciències a la Universitat Simón Bolívar de Caracas, es va formar com a enginyer al Massachusetts Institute of Technology, es va especialitzar en Administració a l'escola francesa de negocis INSEAD, va estudiar Economia Internacional a la Universitat de Georgetown, va ser investigador de l'Institute of Developing Economies a Tòquio i va pertànyer al Club de Roma

El seu interès per la investigació científica aplicada a la longevitat el va portar a formar part de la Singularity University (Silicon Valley), de la World Future Society i de l'Associació Transhumanista Mundial.

Dirigeix el projecte Humanity+ i és membre de l'Acadèmia Mundial d'Art i Ciència, i de Millennium Project. Viatja pel món fent conferències sobre ciència aplicada al rejoveniment. No té fills. "¿Per a què, si viuré eternament? El meu fill soc jo", explica.

0 Comentaris
cargando