Anar al contingut
Brisa Fenoy és 'la bona'

Brisa Fenoy és 'la bona'

La compositora que està darrere de l'èxit de 'Lo malo', amb les veus d'Aitana i Ana Guerra, és una dona compromesa amb diverses causes socials

Noelia Sastre

Compromís, transformació, conscienciació són les paraules que més repeteix Brisa Fenoy (Algesires, 1991), l’artista que ha versionat Bad Boy per a Operación triunfo: quatre hores a l’estudi li van servir per donar-li la volta, canviar la lletra i convertir el trap de Morgan Will Simms en Lo malo, interpretat per Aitana Ana Guerra per defensar la candidatura espanyola a Eurovisió. La cançó no va guanyar, però es va posicionar com a número 1 a Spotify España i 6 a la llista global, cosa que significa que hi ha molts, molts nois escoltant-la. I que a ella li ha arribat molt, molt d’èxit de sobte. 

«Estic molt agraïda per la repercussió. Sé com és de difícil arribar fins aquí i estic molt contenta que hagi succeït a nivell compositiu, que és el que més m’importa: la transformació des del pop, el debat a Eurovisió… Tot això ajuda a transmetre el missatge». Perquè els seus temes són això, missatges.

Experiències

Lo malo canvia el masclisme pel feminismeElla parla de dones que no es deixen dominar; Jericó, dels immigrants que travessen l’Estret; 3 minutos, el single que llançarà d’aquí uns dies, demana una pausa per no perdre’s entre tant d’estrès, i a Flores de colores explica la seva experiència en la moda. «És part de mi, de la meva estètica, i en aquest tema que a més m’acompanyarà en una campanya d’El Corte Inglés intento reflectir com et volen comprar».

 

Brisa Fenoy és model des dels 19 anys. «M’ha permès viatjar i guanyar diners per ser independent, però des de fa tres anys estic totalment bolcada en la música, a la qual dedico tot el meu temps. Si no, és impossible», assegura aquesta compositora, cantant, dj, activista, model… Va començar a tocar el piano al conservatori als 8 anys, i als 12 va compondre la seva primera cançó. «Era la meva teràpia». Això, i el compromís social, perquè aquesta noia que va néixer al costat de la brisa del mar en ple mes d’agost («a la meva mare li va semblar el millor nom, donades les circumstàncies»), ha crescut acompanyant el seu pare sindicalista a les manifestacions que demanen el tancament dels CIE (Centres d’Internament d’Estrangers), llegint els versos de la seva mare, Josefina Núñez, que escriu sobre les dues ribes, i veient el treball del seu germà Erasmo, fotoperiodista que denuncia les condicions dels que arriben en pastera.

«Ells m’han marcat molt, però també jo m’he preocupat per informar-me. M’indigna, no entenc el racisme. Per això el que més em mou és projectar a través del meu art. El mainstream, la música comercial, és la millor via per arribar a més gent. Els indies estan més conscienciats. El camí més efectiu per arribar als joves desconnectats de la política i les notícies és fer alguna cosa masticable i atractiva, però amb missatge. Necessitem agents de canvi que arribin a la joventut. Com més atractiu sigui el canal, millor. M’encanta la música comercial, el pop, em surten melodies realment molt xiclet… Però s’ha de canviar el contingut, els artistes hem de tenir essència i ajudar la societat, no pot ser només una qüestió de fama, sinó d’anar plantant llavors», apunta Brisa Fenoy.

 

En el futur immediat, dues iniciatives que intenten precisament això: serà la imatge de la marca de roba creada pels manters de Barcelona, que ja tenen la seva primera col·lecció Top Manta per millorar la situació del col·lectiu. I espera presentar al juny un documental sobre el viatge dels subsaharians que apareixen al seu videoclip Jericó, realitzat juntament amb la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat. ¿Un somni? «Girar, tocar, viure a l’Amèrica Llatina».