ECOLOGIA SENSE FRONTERES
Història d'un linx a Portugal
Opala, un cadell criat a Andalusia, corre des de fa una setmana pels camps lusitans de la vall del Guadiana
zentauroepp42582062 mas periodico opala lince ib rico reintroducido en portuga180322171626
La vida del felí resumeix una història d'èxit, la cooperació internacional entre Espanya i el país veí per reintroduir l'espècie als llocs on va regnar: de una població residual a Andalusia fa dues dècades a una repartida per tota la península ibèrica.
Al voltant de les 14:30 del 14 de març passat, Opala –una femella de linx d’un any criada a Espanya– va saltar fora de la seva gàbia i va fer els primers passos en el món salvatge, al parc natural de la vall del Guadiana, a Portugal. Després de deixar-se veure durant mig minut pels biòlegs i els curiosos congregats, es va refugiar en un matoll.
La jove linx devia necessitar una mica de calma: havia viscut sempre al centre de cria de La Olivilla (Andalusia) i portava a sobre set hores de viatge per arribar al seu destí.
«Va ser fugaç, però intens [...]. Vam assistir a un moment històric», comenta Pedro Rocha, director del departament de conservació de la naturalesa i dels boscos de l’Alentejo, la regió on hi ha el parc. «Feia mal temps, però ella es va comportar de forma magnífica», coincideix Miguel Simón, director del programa LIFE Iberlince, el projecte europeu per a la recuperació de la població històrica del linx ibèric.
La història d’Opala resumeix un cas exemplar de cooperació internacional per a la conservació: la reintroducció del linx a Portugal, a partir de l’experiència espanyola. Aquest projecte, iniciat el 2011, acaba el desembre d’aquest any.
Més de 20 organitzacions dels dos països han aconseguit deixar anar 33 animals a Portugal, des de desembre del 2014. Els animals reintroduïts ja han tingut 16 cries al medi natural i només quatre han mort (per enverinament, atropellament, infecció i causa desconeguda).
"Hem rebut molta informació d'Espanya", afirma el conservacionista portuguès Pedro Rocha
El mateix projecte ha reintroduït l’espècie també en zones d’Espanya on havia desaparegut – la vall de Matachel a Extremadura, la muntanya de Toledo i la Sierra Morena a Castella-la Manxa– més enllà de les zones d’Andalusia (Doñana i Andújar) on fa dues dècades quedava l’única població residual, i on va començar la seva remuntada.
«Hem rebut molta informació d’Espanya i hem portat els propietaris [de les zones de reintroducció] a conèixer els seus homòlegs espanyols, perquè entenguessin el programa: ha sigut fonamental», afirma Rocha.
La genealogia d’Opala reflecteix aquest esforç. La seva besàvia Iguaçú, una femella de Doñana, va donar llum a Esperanza. A aquesta no li va anar bé i el 2001 la van rescatar mig morta i la van criar amb biberó al zoo de Jerez. Allà, Esperanza va engendrar Cynara, la mare d’Opala, que també va créixer amb humans. No obstant, els integrants del projecte de reintroducció van aconseguir tornar a familiaritzar-la amb els linxs. Cynara va desenvolupar un instint maternal impecable amb els seus 11 cadells, nou dels quals viuen avui en entorns salvatges de la península ibèrica.
«Cap linx millor que Cynara representa els ràpids canvis que ha viscut el programa de conservació del linx ibèric, on cada granet de sorra, cada neguit i cada il·lusió han contribuït a aconseguir que gens d’Esperanza s’hagin escampat per tota la península», observa Simón
No és estrany que els germans estiguin separats. «Quan fundem una població novament, com a Portugal, intentem començar amb una diversitat genètica alta: deixem anar individus diversos i no consanguinis dels que ja hi són presents», explica José Godoy, genetista de l’Estació Biològica de Doñana.
Per fer-ho, els investigadors maximitzen les diferències en 36 punts a l’ADN de sang, excrements i pèls d’individus captius i salvatges. Ara, Godoy està treballant a ampliar aquest conjunt de punts.
No obstant, no n’hi ha prou de tenir la genètica correcta. «Opala va néixer el març del 2017. Al setembre vam començar a preparar-la: va aprendre a caçar conills en camps de 1.000 m2, es va posar en contacte amb altres linxs a través de les malles que els separen, i la vam espantar amb sorolls i moviments perquè desenvolupi prevenció cap als humans», explica Simón.
"A la tardor, Opala va aprendre a caçar i va tenir contacte amb altres linxs", explica el biòleg Miguel Simón
Tan important com la selecció dels individus a deixar anar, és la del lloc, i especialment la col·laboració dels que hi viuen. «El parc és una zona estupenda: amb molts conills, linxs establerts i bona voluntat dels propietaris de finques», diu Rocha.
«Al principi [del programa] algunes organitzacions de caçadors van tenir actituds vergonyoses: van fer xerrades per convèncer la gent que s’hi oposés. Avui el sentiment general és de satisfacció i orgull per tenir un animal tan emblemàtic», explica João Madeira, administrador dels terrenys on avui corre Opala.
A més a més d’Opala, es deixaran anar 30 linxs en totes les àrees de reintroducció de la península ibèrica. Com tots ells, Opala es va a enfrontar a uns reptes. La dinàmica ecològica és idèntica a la dels territoris espanyols, coincideixen els experts.
Moment en què és deixat anar Opala. /
Després de sortir del seu amagatall, ja deu haver començat a explorar la seva zona (els animals alliberats estan dotats de sensors de posició). «Haurà d’interactuar amb els linxs existents per establir territori. Podria començar a reproduir-se a la primavera», explica Rocha. Només tres linxs de tots els deixats anar a la península s’han hagut de retirar, perquè no van saber trobar el seu espai.
No obstant, el repte principal al qual s’enfrontarà és la interacció amb els humans. Dels 185 linxs alliberats fins a finals del 2017, 58 van morir, informa Simón. Al marge de les malalties i de la mort natural (un linx viu més d’una dotzena d’anys), els principals obstacles són els atropellaments i, en menys mesura, la caça i els enverinaments.
"Hi ha orgull per tenir un animal tan emblemàtic”, assegura un administrador de terrenys amb linxs a Portugal
Si aconseguís superar barreres i carreteres (potser gràcies als passos per a linxs soterrats a sota de la calçada que el programa pretén impulsar), Opala podria fins i tot tornar a Espanya. Almenys tres animals han fet viatges d’anada i tornada, recorrent distàncies impressionants.
Notícies relacionadesUn es va detectar a prop de Sevilla, després a Vilanova de Milfontes, a Portugal, i finalment a prop de Lisboa. «Amb una connexió natural entre les diferents àrees de presència, els principals problemes genètics es podrien solucionar», reflexiona Simón.
«El balanç global del projecte és molt positiu: vam començar amb menys de 100 linxs a Andalusia i ara en tenim 400 a tota la península», resumeix Simón. La baixa mortalitat de Portugal és esperançadora. «El projecte ha anat millor del que esperàvem», conclou Rocha.
