LA CRISI GLOBAL DEL SISTEMA DE PARTITS

¿Podríem viure sense Govern?

Els experts opinen sobre els efectes que té en la ciutadania la suspensió de la vida política

zentauroepp36536034 files  this file photo taken on february 02  2016 shows the 180316195841

zentauroepp36536034 files this file photo taken on february 02 2016 shows the 180316195841 / FILIPPO MONTEFORTE

2
Es llegeix en minuts
Juan Fernández
Juan Fernández

Periodista

ver +

Han passat 150 dies des que Mariano Rajoy va dissoldre el Govern de la Generalitat en aplicació de l'article 155 de la Constitució, però en els últims quatre mesos d'interinitat de la vida política catalana no s'ha paralitzat el que és estrictament la rutina administrativa. Tampoc s'ha aturat la locomotora d'Europa en els 171 dies que Alemanya ha passat sense govern, ni es va enfonsar l'economia espanyola en els 10 mesos i mig transcorreguts entre les eleccions del 20 de desembre del 2015 i la proclamació del nou Executiu del PP el 3 de novembre del 2016.

Al contrari: al llarg d'aquell any, el PIB espanyol va créixer més que mai des de l'esclat de la crisi, la desocupació va baixar en mig milió d'aturats i el dèficit fiscal es va continuar corregint a gran ritme. L'economia belga també va anar sobre rodes durant els 589 dies que el país va estar sense president, entre el 2010 i el 2011, i el superàvit alemany s'ha disparat fins a cotes mai vistes en els mesos en què Angela Merkel ha estat més pendent de negociar acords amb l'SPD que de dirigir el país. ¿Deu ser que podem viure sense govern?

«Es produeix aquesta curiosa paradoxa: mentre creixen les dificultats perquè els partits es posin d'acord i formin executius estables, veiem que l'Administració funciona sense problemes, com si pogués marxar sola», observa Fernando Vallespín. En realitat, l'estabilitat que es respira en els períodes de desgovern aporta un senyal positiu: «Significa que tenim sistemes administratius sòlids i fiables i que la maquinària està ben greixada. No oblidem que la major part de la tasca de governar consisteix a gestionar», afegeix el politòleg. 

Pèrdua d'oportunitats

Però, en contra del que pugui suggerir una primera impressió, no és cert que els mesos d'interinitat surtin gratis. De fet, un estudi del BBVA va calcular el 2017 que el període de prop d'un any transcorregut sense que es prenguessin decisions governamentals li havia costat a Espanya una pèrdua de mig punt del PIB. «Encara que no ho vegem en un primer moment, ho acabem notant a la llarga. No tenir govern significa perdre oportunitats que passen de llarg sense ser aprofitades i endarrerir mesures que podrien solucionar els problemes de la gent», adverteix Pablo Simón

Notícies relacionades

És cert que l'Administració pot seguir el seu curs sense tenir nous càrrecs polítics al capdavant, però en aquests casos, ni s'atenen els contratemps que sorgeixen ni es posen en marxa iniciatives de cara al futur. L'any 2018 ha començat calent i el carrer ha sigut testimoni de protestes de pensionistes, dones i altres col·lectius. «Molts dels conflictes que ara tenim sobre la taula no estarien com estan si abans s'haguessin pres mesures», relaciona Simón.

Més enllà d'aquesta pèrdua d'oportunitats, l'absència prolongada de govern té un efecte pervers afegit. «Trasllada a la ciutadania la idea que el món de la política és una superestructura allunyada de la realitat del país, que els partits es dediquen a les seves coses i és la tecnocràcia la que ens governa», assenyala Vallespín. «Tota aventura col·lectiva necessita un lideratge, és impossible prescindir dels polítics», afegeix el psiquiatre Adolf Tobeña. Encara que només sigui per tenir algú a qui elevar les queixes, al governant se l'espera.