Anar al contingut
Tothom estima Pablo Escobar

ICONA POP

Tothom estima Pablo Escobar

Protagonitzada per Javier Bardem i Penélope Cruz, 'Loving Pablo' confirma la fascinació que sent la indústria de l'oci pel cèlebre narcotraficant

Nando Salvà

La papada, que li cobreix la mandíbula com un coixí de viatge, és llegendària. També el bigoti, que en algunes imatges s’assembla al de Burt Reynolds i en altres al de Joseph Stalin. La cara de Pablo Escobar s’ha convertit en el focus d’una indústria de l’oci que genera milions gràcies a pel·lícules i telesèries, i a pòsters i clauers i centenars de models de samarretes amb missatge jocós. La seva germana Alba Marina va escriure un llibre; la seva germana Luz María, també. El seu germà Roberto n’ha escrit dos. També el seu fill Juan Pablo, que a més a més es passeja pel món parlant del pare i fins i tot va crear una línia de roba inspirada en ell. Hi ha establiments anomenats Pablo Escobar a Kuwait –una gelateria–, a Brno (República Txeca) –un bar– i a Samara (Rússia) –un club de strippers–. I, a Colòmbia, el turista pot contractar visites guiades per alguns dels llocs on va viure, com la granja en què col·leccionava animals exòtics o el terrat on va ser tirotejat el 1993.

Pablo Escobar s’ha convertit en una icona pop, i això com a mínim crida l’atenció tractant-se d’algú que va arribar a controlar el 80% del tràfic mundial de cocaïna i a qui s’atribueixen uns 4.000 assassinats de policies, polítics, periodistes, delinqüents rivals o aliats i, en general, qualsevol que interferís en els seus assumptes. Sigui com sigui, donat que es tracta d’un personatge gegantí –en tots els sentits– s’entén que Javier Bardem decidís produir i protagonitzar la pel·lícula que divendres que ve arriba a la cartellera: Loving Pablo relata l’ascens i caiguda del més cèlebre senyor de la droga, que va arribar a amassar una fortuna de 30.000 milions sembrant el terror –el 1989 va ocupar el setè lloc en la llista d’homes més rics de la revista Forbes–, des de la perspectiva de qui va ser la seva amant Virginia Vallejo (Penélope Cruz).

Benicio del Toro, com el narcotraficant a 'Escobar: Paraíso perdido'.

La telesèrie ‘Narcos’ ha sigut considerada com la principal responsable de l'‘escobarmania’

Dirigida per Fernando León de Aranoa, la pel·lícula inclou tots els highlights de la seva trajectòria criminal: la fundació del cartell de Medellín i el seu ascens al capdamunt de l’organització, la seva entrada en política a cop de suborn, les seves maniobres per impedir ser extradit als Estats Units, les matances sistemàtiques que van convertir Colòmbia en una narcocràcia, la seva estada en una presó de luxe construïda per ell mateix –hotel i bordell a parts iguals– i, finalment, la seva mort.

Pantalles grans i petites

Hi deu haver qui opina que Loving Pablo arriba tard. Al capdavall, de cobrir aquest recorregut biogràfic ja fa tres temporades que se n’encarrega la sèrie Narcos, comunament considerada com la gran responsable de l’escobarmania –entre els seus fans més il·lustres hi ha el Chapo Guzmán, possiblement el traficant més gran de tots els temps–. Abans, això sí, el personatge ja havia aparegut a la pell –i la panxa– de Benicio del Toro a Escobar: Paraíso perdido (2014) i al centre tant del fantàstic documental The Two Escobars (2010) com dels 74 episodis de la telenovel·la El patrón del mal (2012). Així mateix va ser parodiat a la sitcom El séquito, i va oferir aparicions secundàries en pel·lícules com Blow (2001), protagonitzada per Johnny Depp a la pell del camell George Jung; i la seva figura plana invisible en títols recents com Infiltrado (2016) o Barry Seal: el traficante (2017), que recreen els sistemes de transport i rentat de diners del Cartell de Medellín.

Wagner Moura va encarnar Pablo Escobar a 'Narcos'.

¿Per què estem tan obsessionats amb ell? Es fa difícil saber-ho. A alguns potser els fascina la seva personalitat probablement bipolar, que el va portar a combinar el crim amb la filantropia –a la seva Antioquia natal, on va construir centenars de cases i va liderar grans obres de caritat, se’l segueix considerant un autèntic Robin Hood–. Altres potser estan enlluernats pel glamur i el perill que van envoltar la seva figura; o pels feixos de bitllets, tants que es veia obligat a enterrar-los sota terra. «Amb aquesta pel·lícula hem volgut dir que no hi ha absolutament  res de glamurós en la figura d’Escobar», assegura Bardem sobre Loving Pablo. «I que, si la idealitzes, acabaràs malament». ¿Contribuirà la seva pel·lícula a destruir la icona o, contràriament, la farà encara més gran? 

0 Comentaris
cargando