Anar al contingut
Arantxa Sánchez Vicario: tornem-hi amb els diners i la família

EL PERSONATGE DE LA SETMANA

Arantxa Sánchez Vicario: tornem-hi amb els diners i la família

L'extennista ha saltat de nou a la pista mediàtica després de saber-se que Josep Santacana, el seu marit des del 2008, ha presentat una demanda de divorci

Ramón de España

Encara que el tema de María Lapiedra y el paparazzi Gustavo es de traca, Tele 5 ha vist que no es pot omplir tota la programació amb les seves aventures, així que s’ha llançat a la recerca d’algun altre personatge públic susceptible de protagonitzar el seu propi culebró per entregues i l’ha trobat en l’extennista Arantxa Sánchez Vicario (Barcelona, 1971), que està a matar amb el seu segon marit, Josep Santacana –el primer, Joan Vehils, amb qui es va casar el 2000, només li va durar un any–, un tipus que ningú ha sabut mai gaire bé com es guanyava la vida, però que sembla haver nascut per sortir en programes com Sálvame de Luxe, que ara presenta María Patiño, aquesta dona en permanent estat de tensió (que se li manifesta a la vena del coll sempre a punt d’explotar) a qui, fa anys, Antonia Dell’Atte, exdona del comte Lecquio, va executar en directe amb aquesta frase letal: «Tu sei una enana malévola».

Com tots sabem, Arantxa va ser una tennista excepcional. Va agafar la seva primera raqueta als quatre anys i va triomfar mundialment el 1989, a l’imposar-se a Steffi Graff en la final del Roland Garros. El 1994 va acaparar vuit títols importantíssims i es va convertir breument en la jugadora número u del món en categoria individual. Es va retirar el 2002, encara que va protagonitzar puntuals retorns per a determinades ocasions. I a partir d’aquí, fa la impressió d’haver emprès, de manera involuntària, una segona carrera trufada de desgràcies familiars i financeres, que és la vida que realment interessa a María Patiño i a la selecta parròquia de Sálvame de Luxe. 

Primera 'exclusiva'

Patiño és de les que ensuma la sang, i quan va saber que Arantxa i el seu segon marit estaven a matar i es mostraven disposats a arribar a les mans per la custòdia dels seus dos fills, va despatxar un equip a Miami–on viu Arantxa– per entrevistar la tennista (suposo que en pròximes entregues s’esplaiarà el senyor Santacana). Això sí, el que Patiño ens va vendre com la primera exclusiva d’Arantxa es va reduir a unes frases d’aquesta dient que no pensava dir res de la seva situació i que per a això estava el seu advocat. Així doncs, Patiño, que no és de les que s’acovardeixen fàcilment, donava entrada a cada nova part de la seva exclusiva dient que parlaria Arantxa, però el que sortia en pantalla era un senyor calb i angloparlant que és un dels advocats de divorcis més cars de Miami. «Endavant, Arantxa», clamava Patiño. I tornava a sortir el calb.

Des que va deixar el tennis, ha sigut notícia per les seves desavinences amb Hisenda, el mal rotllo amb els seus pares i la poca sort amb els marits

 Des que va deixar el tennis, Arantxa ha sigut notícia per les seves desavinences amb Hisenda –el 2009, quan tenia fixada la seva residència a Andorra, li van bufar gairebé tres milions i mig d’euros pels ingressos no declarats entre el 1989 i el 1993–, el mal rotllo amb els seus senyors pares, a qui va acusar d’haver-la arruïnat i estafat durant anys –com quedava meridianament clar en la seva autobiografia del 2012, Arantxa, ¡vamos! Memorias de una luchadora, una vida y una mujer, i una sort, diguem-ne, discutible a l’hora de trobar marit: a l’espera de les declaracions de Santacana, s’ha de dir que a aquest home el precedeix certa fama d’aprofitat i tarambana, la qual cosa, si tenim en compte que s’encarregava de gestionar els calerons de la seva dona, fa pensar força.

Abús psicològic

De moment, la mare d’Arantxa no diu ni piu (el pare va morir el 2016). Al seu dia, els pares van fer córrer la veu –quan ella els acusava d’haver-li pispat 45 milions d’euros guanyats a les pistes de tot el planeta– que potser la nena no hi era tota i veia fantasmes. Santacana també va sol·licitar no fa gaire un examen psiquiàtric de la seva dona, suposo que en vistes al tema de la custòdia. Entre uns i un altre, Arantxa apareix com un d’aquells personatges de pel·lícula a qui se sotmet a una pressió psicològica per fer-li creure que està boja. Afortunadament per a ella, els que l’acusen de tal cosa són de poc fiar: un marit sense ofici ni benefici coneguts –que té una altra nòvia des de fa dos anys– i uns pares, en aquells anys, en la línia dels de Macaulay Culkin no generaven gaire confiança, la veritat, encara que és molt possible que ex i família acabin desfilant pel Sálvame de Luxe, perquè ja sabem que en aquella casa són dels que mosseguen i no deixen anar.

Si abans va ser la Hisenda espanyola la que es va interessar per les finances d’Arantxa, ara la demanda de diners ve de Luxemburg. I Arantxa torna a estar en boca de tothom pels temes de sempre, els seus, segons sembla eterns, problemes a l’hora d’enfrontar-se als diners i a la família més pròxima. Jo la veig com una víctima, però potser m’equivoco.