L'Acadèmia de Hollywood i els Oscars: l'imperi de l'home blanc

La institució avança lentament cap al seu objectiu de doblar, per a l'any 2020, el nombre de dones i minories entre els seus membres

La seva composició encara reflecteix falta de diversitat i replica problemes sistèmics com la desigualtat salarial i d'oportunitats

zentauroepp21665146 guillaume rocheron  l r   bill westenhofer  erik jan de boer180223132150

zentauroepp21665146 guillaume rocheron l r bill westenhofer erik jan de boer180223132150 / MIKE BLAKE

2
Es llegeix en minuts
Idoya Noain
Idoya Noain

Corresponsal als EUA

Ubicada/t a EUA

ver +

Quan a principis de mes es va celebrar el dinar que reuneix els nominats als Oscars, es podia palpar certa sensació d’alleujament en el flamant president de l’Acadèmia de Hollywood, John Bailey, elegit a l’agost. Amb quatre negres entre els 20 intèrprets candidats, gairebé s’ha esvaït la polèmica del #OscarsSoWhite. A més, en les nominacions de Greta Gerwig com a directora (cinquena en 90 anys) i de Rachel Morrison com a primera dona que opta a l’Oscar en direcció de fotografia, i en els cinc potents personatges femenins que interpreten les cinc aspirants en categoria d’actriu principal, alguns hi han volgut llegir tebis senyals d’avanços en qüestió de gènere, un fet transcendental en l’any de l’escàndol Harvey Weinsteindel #MeToo i del Time’s Up.

Fins i tot les múltiples nominacions de la pel·lícula de Guillermo del Toro i la de Coco silenciaven una mica la protesta organitzada per col·lectius llatins, a les portes del dinar, que denunciaven infrarepresentació. I Bailey, encara que reconeixia que la institució es troba en «una cruïlla de camins de canvi», proclamava orgullós: «Estem sent testimonis de com aquesta Acadèmia es reinventa davant dels nostres propis ulls, i d’una consciència i responsabilitat més grans per equilibrar gènere, raça, etnicitat i religió».

Un avanç molt lent

Aquesta reinvenció és, no obstant, un procés incipient que avança lentament. Des que fa un parell d’anys l’Acadèmia es va proposar doblar el nombre de dones i minories a les seves files per al 2020, aquesta representació només ha augmentat tres i cinc punts, respectivament, fins al 28% i el 13%. I l’Acadèmia, amb més de 7.500 membres, segueix sent majoritàriament un imperi de l’home blanc.

En unes nominacions que semblen mostrar més sensibilitat per històries i professionals més diversos, hi pot haver influït que els gairebé 1.500 membres que han entrat per invitació a l’Acadèmia en els dos últims anys, gairebé el 19% del total, representen 59 països diferents. Però Hollywood segueix dominant i a la seva Acadèmia es repliquen els problemes de diversitat i de falta d’igualtat salarial i d’oportunitats que són sistèmics en la indústria de l’entreteniment.

Distorsions de raça i gènere

«Jutjar la indústria per la cobertura mediàtica o els repartiments en films i sèries és com jutjar un llibre per la portada», diu Jessica Jackson, analista que ha preparat per a l’Institut Milken un informe sobre el problema de la diversitat a Hollywood que evidencia les distorsions segons raça i gènere.

En un país on el 60% de la població és blanca, els blancs nominats representen el 80% de les categories d’interpretacióel 69% de guionistes, el 87% de productors i el 100% de directors de fotografia o efectes visuals. I encara que es pugui augurar que la pròxima gala parlarà en femení, tant a l’Acadèmia (que ha donat el 77% de les nominacions a homes) com en general a Hollywood els queda molt per fer-ho.

Només un 1% més de dones que el 1998

Notícies relacionades

Tot i que el 47% dels 8.100 membres del sindicat de productors dels EUA són dones i que en el sindicat d’intèrprets, el més gran, amb 160.000 membres, les actrius suposen el 42%, els percentatges de representació cauen en picat en altres camps: només són dones el 15% de directors i el 25% de guionistes (encara que suposen el 60% de l’audiència), segons els sindicats respectius.

En els 250 films que més van recaptar l’any passat, segons un estudi de la Universitat Estatal de San Diego, dirigit per Martha Lauzen, només l’1% va tenir 10 dones o més en llocs clau darrere de la càmera. I en aquests 250 títols, les dones van suposar només el 18% dels llocs de direcció, guió, producció o muntatge. Només un 1% més que el 1998, fa 20 anys.