Anar al contingut
Selena Gómez, la princeseta anodina

MARIO ANZUONI

Selena Gómez, la princeseta anodina

L'artista, malgrat tenir milions de seguidors i Justin Bieber entregat, no es treu de sobre la depressió

Ramón de España

La van batejar com a Selena perquè els seus pares –el mexicà Ricardo Joel Gómez i la ianqui Mandy Teefey– eren admiradors de la cantant texana Selena Quintanilla, tota una estrella a l’Amèrica del Nord hispana dels anys 90 a qui a Europa mai se li va fer gaire cas. L’homenatge es va imposar a la mala sort, ja que s’ha de tenir present que la Selena original va ser assassinada a trets el 31 de març de 1995 per la presidenta del seu club de fans, Yolanda Saldívar (l’inevitable biopic, protagonitzat per Jennifer Lopez, es va estrenar el 1997, quan Selena Gomez tenia 5 anys).

La seva principal influència és Britney Spears, però diu meravelles de Taylor Swift i Ella Fitzgerald

Actualment, Selena Gomez és moltíssim més famosa del que mai ho va arribar a ser la seva antecessora, a qui respecta, però no destaca com una de les seves principals influències. La més important, com ha reconegut, és Britney Spears, però també diu meravelles de Taylor Swift –que és la insipidesa musical personificada–, de l’atractiu Bruno Mars i de la gran Ella Fitzgerald –no sé gaire on s’acaba l’eclecticisme i on comença una alarmant falta de criteri–, a qui admira especialment, segons ella mateixa ha dit, per haver aconseguit amb la seva veu el que va aconseguir en una època en què no existia l’autotune. Una afirmació en la línia d’aquella burrada que va dir el seu nòvio etern, Justin Bieber, sobre la pobra Anna Frank: que en l’època actual hauria pogut ser una gran belieber (nom amb què es coneixen els fans del noi canadenc).

Reina d'Instagram

Amb els seus 133 milions de seguidors, Selena Gomez és la reina d’Instagram. Això vol dir que milions de persones distingeixen les seves cançons les unes de les altres, privilegi que a mi m’està negat: tot em sembla la mateixa barreja de diferents estils, hàbilment prefabricada per agradar a la màxima quantitat de gent possible. I no ho dic per fer-me el llest, ja que entre els meus plaers culpables figuren Pitbull i la mateixa Britney Spears: encara que soc incapaç de comprar-me un disc de cap dels dos, segueixo atentament els seus videoclips, que és on donen el millor de si mateixos.

Jo no renego de la cultura porqueria; simplement, soc una mica selectiu. En aquest sentit, no he aconseguit mai veure-li la gràcia a Selena Gomez. De tot el contingent 'de-nena-a- dona' que ha assaltat el món del pop en els últims anys, em sembla la més anodina: m’he empassat diversos vídeos seus i que em pengin si recordo el títol de les cançons o la lògica dels seus xumba-xumba respectius (no obstant, tinc gravat al cervell el hit de Camila Cabello 'Havana').

  

Una noia treballadora

El que sí que em consta és que Selena és una noia molt pencaire que treballa des dels 7 anys, quan va participar en la sèrie de televisió Barney & Friends. Després, el 2007, va venir 'Los magos de Waverly Place', sèrie en què va estar quatre anys i amb una versió cinematogràfica que ella va protagonitzar. El seu pas pel cine, reconeguem-ho, ha consistit en una col·lecció de bírries, amb una única excepció,  'Spring breakers'  (2013), del delirant cineasta alternatiu Harmony Korine, que va fer una burla en tota regla de les pel·lícules per a adolescents i va aconseguir que l’anessin a veure aquests mateixos adolescents.

Actualment, està més concentrada en la seva carrera musical –els seus dos últims àlbums,  'True colors' i 'Revival', s’han venut com a rosquilles–, però li queda temps per tenir la seva pròpia línia de roba, Dream out Loud (Somia en veu alta) i un perfum que porta el seu nom. A més, practica la filantropia i no para d’aportar diners a causes nobles.

Dimonis interiors

Malgrat el seu perfil anodí, Selena Gomez pateix d’angoixa i depressió, cosa que l’ha portat a internar-se en un parell d’ocasions (la més recent, aquest mes de gener). És un fet comú entre persones creatives, però, en el seu cas, els dimonis interiors no es manifesten en la seva producció musical, que és d’una banalitat desconcertant.

Com els nòvios que se li coneixen: Nick Jonas –dels pesats Jonas Brothers–, Abel Ferlaye (en art, The weeknd, tal qual, sense la e que hi falta– i Justin Bieber, l’adolescent més insofrible de tots els temps, amb qui surt de manera intermitent des del 2011 i que, segons sembla, ara és la seva principal font de suport després de passar per la teràpia.

La veritat és que fan una gran parella. Més que res, en el sentit que mentre estiguin junts no faran mal a tercers. Llàstima que a la mare de Selena –que la va criar a soles perquè el pare era un penques que utilitzava la nena per lligar als parcs amb altres mares– Justin li caigui fatal. Per culpa seva, mare i filla han deixat de seguir-se mútuament a Instagram.