PREPUBLICACIÓ
Manuel Barbero: un pare coratge
El progenitor d'una de les víctimes de Joaquim Benítez, l'exprofessor dels Maristes acusat de pederàstia, relata en un llibre el calvari viscut per la família. A continuació, reproduïm part del capítol 'En estat d'alerta'
zentauroepp33696643 barcelona 28 04 2016 sociedad declara el pederasta de los m180213120228 /
Mesos després d’aquell episodi tan lamentable que em va fer presentar a la casa d’en Benítez, vaig creure que podia fer alguna cosa per alertar les forces de seguretat i avisar-los que hi havia un pederasta que voltava lliure. Vaig buscar algun web on, quasi en l’anonimat, pogués denunciar-lo. Al dels Mossos no era possible denunciar aquests delictes si no en feia la ratificació, presencialment, en una comissaria, i jo no tenia l’autorització del meu fill.
La denúncia, però, no va deixar de ser una obsessió. Un dia de desembre del 2015, vaig anar a parar a un web de la Policia Nacional que permet posar en coneixement un delicte. No és una denúncia anònima, però a través d’un formulari es poden explicar i relatar fets denunciables (...) No vaig parlar només del meu fill, sinó que també vaig incloure-hi els fets comesos per en Benítez el 2011 amb un altre menor del mateix centre Maristes.
El fet que hi hagués dues denúncies de dos menors contra el mateix docent propiciaria que comencés a funcionar la maquinària de la justícia (...). La vergonya que havia suportat el meu fill la traspassaríem aviat a l’abusador i, una vegada per totes, sabríem què havia passat en aquell despatx, en aquells pocs metres quadrats equipats amb una llitera i tancats amb forrellat, al costat del des- patx de la piscina.
Trucada dels Mossos
(...) Setmanes després d’enviar aquell missatge, a mitjan gener del 2016, vaig rebre una trucada dels Mossos d’Esquadra per tal que passés per la comissaria per una denúncia que havia presentat a través de la Policia Nacional. Els vaig ser sincer: «Agent, només vull posar en alerta els cossos de seguretat que hi ha una persona que, com a mínim, ha abusat de dos menors, però no el puc denunciar perquè el meu fill és major d’edat i no en tinc l’autorització». De totes maneres van insistir que passés per la comissaria. (...) Vaig anar a casa a parlar amb en Toni per dir-li el que acabava de passar. (...) «Papa, quan jo era al col·legi vaig patir l’assetjament dels meus companys i per part d’en Benítez, tots em van fer mal. Papa, ningú no es va recordar de mi». (...) No m’esperava aquelles paraules. Però jo vaig insistir-hi. «Denunciaré en Benítez davant dels Mossos d’Esquadra i que ells facin les indagacions necessàries. Els responsables de la investigació arribaran fins on puguin». També el vaig advertir que s’arxivaria el cas si ell no posava la denúncia. «Fes el que vulguis, jo no penso ratificar la denúncia». Aquella tarda en Toni es va enfadar amb mi com mai no ho havia fet abans. Sentia que l’havia traït. (...) Amb la denúncia jo buscava un bé comú, també intentava que en Benítez es podrís entre reixes i que el meu fill pogués sortir del pou de foscor on habitava (...) El 18 de gener del 2016 em vaig presentar a la comissaria de Mossos d’Esquadra de la travessera de les Corts. Vaig parlar amb la unitat d’investigació que duria el cas.
¿Què has fet?
(...) En la meva declaració vaig posar en coneixement de l’agent que en Toni havia estudiat a l’escola Maristes situada al carrer Vallespir, número 160, de Barcelona, i que el professor d’Educació Física, Joaquim Benítez Peña, havia abusat d’ell. Vaig explicar també el moment en què ens ho va explicar, a la seva mare i a mi, així com les entrevistes del 2013 amb la direcció del centre i amb la Fundació Champagnat.
(...) Al final de la declaració, l’oficial em va advertir que si en Toni no ratificava la denúncia, no es podrien fer més indagacions i la investigació no continuaria (...) Només d’arribar a casa vaig deixar caure la denúncia damunt la taula, davant de l’Eva. «Però, què has fet? El nen no vol anar a declarar!». «No passa res. Si ell no vol anar-hi, s’arxivarà la denúncia i ja està, però hauria d’aprofitar ara que està bé per denunciar-lo». (...) En Toni va sentir que havia posat la denúncia i va començar a dir-me que estava boig, que no podria tornar a sortir al carrer perquè la gent l’assenyalaria i que tenia por que en Benítez vingués a casa i li fes mal.
(...) L’Eva va aconseguir fer-li entendre que no podia tancar-se en el silenci. La denúncia era el primer pas per treure’s el pes d’en Benítez de sobre, i que ell fos castigat (...) Finalment va accedir a posar-la si jo l’acompanyava i si podia anar-hi amb una amiga.
(...) El 26 de gener del 2016, a la una del migdia, va sortir de casa amb la seva amiga i amb mi. En arribar a la porta principal de la comissaria vaig trucar per telèfon (...) a la unitat que duia la investigació, així un dels investigadors baixaria a buscar en Toni sense que hagués de passar pel mostrador (...) Va baixar l’oficial, que em va prendre declaració i va acceptar que en Toni declarés acompanyat d’una amiga. Els vaig deixar i me’n vaig anar a treballar.
(...) Quan vaig arribar a casa li vaig preguntar a l’Eva (...) on era la denúncia. Les llàgrimes li lliscaven per la galta. «Manolo, és molt fort, pobret. Aquest fill de puta... mira el que li ha fet al nostre fill». Vaig agafar la denúncia (...) Em volia morir.
Assetjament escolar
Que es presenta davant d’aquesta instrucció per denunciar els fets que va patir quan era menor (...) a l’escola els Maristes (...) al carrer Vallespir,160, de Barcelona.
Que el senyor BARBERO estava escolaritzat en aquest centre des del 2006.
Que des dels inicis en aquest centre escolar va patir assetjament escolar per part de la resta d’alumnes, circumstància que li va fer canviar el comportament.
Que, a mitjan juny de l’any 2010, quan tenia 15 anys, i mentre feia classes d’Educació Física, com a conseqüència d’un problema que tenia a l’esquena, el seu professor de gimnàstica, el senyor Joaquín BENÍTEZ PEÑA, li va dir que anés al seu despatx, situat al costat de la piscina.
Que una vegada al seu despatx el senyor BENÍTEZ va fer tombar-lo en una llitera i li va començar a examinar l’esquena.
Que al cap d’una estona va començar a fer-li massatges i va començar a tocar-li els genitals i tot el cos, amb la qual cosa el denunciant es va quedar totalment paralitzat sense saber com reaccionar.
Que el senyor BENÍTEZ va asseure’l damunt dels seus genitals fent-li diversos moviments, però sense arribar a penetrar-lo.
Que posteriorment el senyor BENÍTEZ va deixar-lo anar i el denunciant va continuar les classes.
Que els mateixos fets van succeir en més ocasions, com a mínim en dues ocasions més, quan el senyor BENÍTEZ li demanava d’anar al despatx amb l’excusa de parlar amb ell. Que el denunciant se sentia molt intimidat pel senyor BENÍTEZ, pel fet que era professor i molt més gran que ell, amb la qual cosa mai va oposar resistència.
Que en altres ocasions el senyor BENÍTEZ es despullava completament i va realitzar al denunciant diverses fel·lacions i masturbacions, i va demanar al denunciant que el toqués i li fes alguna masturbació. Que el senyor BENÍTEZ també el besava utilitzant la llengua.
(...) Que posteriorment i pel fet que els seus pares van veure que el seu fill ho passava malament a l’escola van decidir treure-l’en. Que creu que a l’escola van patir abusos més persones perquè els veia el comportament, encara que no pot acreditar-ho.
Notícies relacionadesQue fa aproximadament dos anys va decidir explicar-ho als seus pares (...)
Cap mare ni cap pare hauria de llegir un text així. Paraules demolidores (...) Vaig deixar la denúncia damunt la taula (...) Creia que havia de fer alguna cosa i que allò no es podia quedar així.
