Cesc Casadesús: «Proposo agafar el metro i en 10 minuts veure dansa»
El director del Grec aposta per connectar Barcelona amb l'àrea metropolitana i inundar de dansa Badalona, l'Hospitalet, Santa Coloma, Esplugues i Cornellà.
zentauroepp41882716 barcelona 02 02 20018 cuaderno cesc casades s coordinador de180209115809 /
Després de dirigir el Mercat de les Flors, Cesc Casadesús es va posar al timó del seu primer Grec, l’estiu passat. Va batre el rècord d’espectadors (121.795) i va triomfar amb espectacles com Bodas de sangre a la Biblioteca de Catalunya. Ara fa un pas més, s’apunta a descentralitzar l’oferta cultural i esquitxa de dansa l’àrea metropolitana de Barcelona. Dansa. Quinzena Metropolitana es titula la proposta i es desplegarà entre l’1 i el 18 de març.
¿Què dispara aquesta nova idea?
Neix a partir d’un fòrum de regidors de cultura metropolitans que expressen la seva voluntat de treballar junts. Quan arriba la proposta de desenvolupar un festival de dansa, lligada al programa polític de Jaume Collboni [exsegon tinent d’alcalde i responsable de l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona], ens posem en marxa.
¿L’objectiu és popularitzar la dansa? ¿Donar oportunitats a les companyies?
Tenir un festival metropolità que aglutini tots els municipis i els faci partícips de l’elaboració del model. Però compte, aquesta serà només una edició zero. Quan la idea va sorgir no teníem clar el concepte, només els objectius.
¿Posar-nos a tots en dansa?
La idea és que la programació transformi municipis que no programen dansa per crear nous públics a l’àrea metropolitana. La sensació és que la dansa està instal·lada en llocs com el Mercat o la Sala Hiroshima, per citar-ne alguns. La Quinzena intenta ampliar el focus i acostar-la a qui no sol consumir-ne.
Serà difícil no topar-se amb ella perquè fins i tot hi haurà espectacles al metro, on no hi ha gaire espai per moure’s. ¿No es passen?
La idea de portar la dansa al metro va sorgir de la comissió on hi havia representants de gairebé tots els municipis. Ballar al metro té sentit perquè és un mitjà de transport i un espai públic que permet arribar a un gran nombre de persones. El grup de hip-hop Brodas Bros s’ha encarregat de desenvolupar aquest projecte en què s’han implicat grups locals de les poblacions per on circula.
Insisteixo. A segons quines hores els vagons van del tot plens.
Hem coordinat els horaris amb els responsables de TMB . La idea és que passin coses al metro i que serveixin per obrir boca dels espectacles que es poden veure a la Quinzena. Els Brodas i els Brincadeira aniran pels vagons caldejant l’ambient i, en tres parades, també hi haurà actuacions.
Serà més espectacular 'Origami’, aquell contenidor gegant de 12 metres sobre el qual ‘vola’ la japonesa Satchie Noro.
Són diferents. Origami és una proposta potent a l’aire lliure que es veurà en espais públics de tots els municipis. Serà molt xulo. El camió que es desplega és espectacular, i circularà per tota l’àrea metropolitana, unint-los a través d’una dansa aèria que no deixarà a ningú indiferent.
¿Com van les inscripcions del flaixmob per al dia 17?
Hi ha molta gent apuntada. La idea és que totes les escoles i grups locals s’hi puguin apuntar per fer una cosa junts a les 12 del migdia. Després, cadascú organitzarà activitats de dansa a la seva mida. L’Hospitalet, per exemple, ocuparà el centre amb foodtrucks, dansa al carrer i també altres coses.
¿I a Barcelona?
Com que ja té habitualment molta oferta de dansa, hem optat per muntar una festa a l’Apolo, sala que celebra 75 anys. Se n’encarrega Pere Faura i està més destinada a la comunitat professional.
¿Quin ha sigut el criteri per seleccionar els espectacles de sala?
El Mercat ja tenia la programació tancada i la va posar sota el paraigua de la Quinzena. Altres sales, com la Hiroshima, en diàleg amb la comissió de la Quinzena, que és qui aporta el pressupost, han programat especialment per a la mostra. El SAT! va ser semblant, però ells van aprofitar per portar propostes que no poden tenir com el Pinocchio de Jasmin Vardimon, i en el cas de La Caldera, van triar les propostes per concurs a través d’una comissió.
¿La comissió artística de la Quinzena què tenia pensat fer?
Servir plats forts de la programació fora de Barcelona. El Teatre Segarra de Santa Coloma no es pot plantejar portar una companyia internacional com el Ballet Nacional de Marsella. Doncs la vam programar, a veure si aconseguim que la gent es desplaci en metro per anar-hi, o que vagi a Badalona per veure una altra cosa.
És un experiment.
Sens dubte. I espero que molt temptador, perquè tindrem Kukai Dantza a l’Hospitalet, el Ballet Nacional de Marsella a Santa Coloma i Antonio Ruz a Badalona. Hi té cabuda tot allò que entra en la paraula dansa: hip-hop, clàssic, contemporani, performance, flamenc... El repte és generar un públic nou i aconseguir que el de Barcelona es desplaci a altres teatres que, en realitat, no queden tan lluny. La frontera és més mental que real. Es triguen 10 minuts en metro per arribar des de Barcelona al teatre de l’Hospitalet.
¿Tindrà continuïtat l’any que ve?
L’Ajuntament té intenció de seguir endavant, però s’han d’analitzar els resultats d’aquesta edició zero. Tinc la intuïció que aquest model pot funcionar perquè hem trobat una bona fórmula de col·laboració.
La dansa fa temps que intenta obrir-se pas fora del seu paisatge habitual. ¿Pensa a estendre la iniciativa a tot Catalunya?
Hi ha municipis de la segona corona metropolitana que ja s’hi han interessat. Estaríem encantats que alguns espectacles fessin més bolos a Catalunya. Tot dependrà de l’estructura que tingui el festival. Actualment no en té una de pròpia. Tot s’ha fet sumant esforços, a estones lliures d’uns i altres.
Tot i així, doni idees.
Hi hauria d’haver algú que organitzi, coordini, se’n preocupi. S’hauria d’estimular la producció i fomentar projectes. En aquest moment, el més necessari és fomentar l’obertura de públics. Necessitem festivals com el Sâlmon, amb uns vectors estilístics molt concrets, o el Sismògraf, que potencia els creadors locals al territori. Tot és compatible.
¿I hi seguirà implicat en futures edicions?
Aquest any ha sigut una excepció. He contribuït a crear el festival, i si es decideix fer un concurs per a la direcció artísitica del festival, hi puc col·laborar com a col·lega. Si s’opta per seguir amb la comissió artística, se n’haurà de parlar. En l’edició zero he sigut generós amb el meu temps perquè venia de deixar el Mercat de les Flors per fer-me càrrec del Grec i tenia molta informació sobre espectacles de dansa. Ara ja no hi estic tan en contacte. És una feina que requereix més del que jo hi puc dedicar en les meves estones lliures.
¿El preu de les entrades serà una barrera?
Els preus dels teatre municipals solen ser ajustats. A més, si vas a veure un espectacle a l’Hospitalet, per exemple, i un altre dia, un altre a Badalona, ensenyant l’entrada del primer espectacle tindràs un 50% de descompte. Volem que la gent circuli, que vagi d’un teatre a l’altre per veure més d’un muntatge. La barrera entre municipis és més psicològica que no pas física. El transport públic et porta molt ràpid. Hem de ser ambiciosos: el públic potencial és de quatre milions de persones.
¿Alguna previsió de públic?
Potser peco de naïf, però tinc la sensació que anirà molt bé. Els espectacles de carrer triomfaran. L’èxit seria omplir els teatres de fora de Barcelona, arribar al 80% d’ocupació en espais on no programen ni estan acostumats a veure dansa.
L’any passat va assumir la direcció del Grec. ¿Pot avançar alguna cosa de la pròxima edició?
Estem en un viatge que va del Mediterrani a Singapur. Hi haurà un perfum asiàtic, perquè el 20% dels espectacles vindran de l’Índia, la Xina i Corea. I entre els temes, hi haurà la crisi del capitalisme i el paper de la dona.
Notícies relacionades¿Hi haurà una aposta forta pels creadors locals?
Sí. Destinarem una quarta part del pressupost, gairebé 500.000 euros dels dos milions totals, a coproduccions i artistes locals d’una línia més contemporània, creadors compromesos d’una nova generació. També estic desenvolupant una xarxa internacional de coproducció. Hi ha projectes tancats amb Avinyó, Hong Kong, Taiwan, Grècia i Nova York.
