Anar al contingut
10 coses que les dones haurien de 'desaprendre', segons Moderna de Pueblo

FEMINISME IL·LUSTRAT

10 coses que les dones haurien de 'desaprendre', segons Moderna de Pueblo

La dibuixant i activista revisa en el seu últim còmic els absurds 'tòpics Disney'

Olga Pereda

En plena crisi dels 30, Raquel Córcoles (Reus, 1986) publica Idiotizadas, un cuento de empoderhadas (Zenith), la seva particular i divertida venjança contra les frases que van marcar la seva infantesa: «Aquesta és un putot», «això no és propi d’una senyoreta», «el casament serà el moment més feliç de la teva vida»... Enarborant la bandera del feminisme, Moderna de Pueblo s’entesta que les dones desaprenguem el que mai ens haurien d’haver ensenyat. 

Detall de la portada d''idiotizadas, un conte d'empoderhadas'.

CASA'T I SERÀS FELIÇ
«¿Com pot ser veritat això que el dia del casament serà el més feliç de la teva vida? A mi em sembla un dia estressant. I aquest rotllo de vestir-te de princesa, de recrear una cosa tan pel·liculera com la Bella Dorment de bracet del Príncep. Els nuvis acabats de casar van al castell i ja no importa la seva vida d’abans. Allà troben la pau. Però la realitat és que l’amor és només una part de les nostres vides i hauria d’estar equilibrat amb la resta. L’amor no ho pot omplir tot, aquesta és una idea molt Disney que hem vist massa vegades al cine». 

CALLADA ESTÀS MÉS MACA
«S’espera de nosaltres que estiguem sempre de bon humor, que siguem educades i deixem parlar els altres, que estiguem en segon pla, que no diguem res que molesti l’altre. Moltes celebrities afirmen en entrevistes que no són feministes i ho fan per no caure malament, perquè ningú les acusi de feminazis. Quin error tan immens, perquè el feminisme el que reivindica, precisament, és la igualtat. No obstant, hem arribat a un punt en què sembla que les feministes som totes unes amargades, lesbianes i radicals». 

NO SIGUIS UN PUTOT
«A les dones se’ns inculca que si practiquem sexe som uns putots perquè ens gastem. Als homes els passa el contrari, es pengen medalles cada vegada que es fiquen al llit amb algú. Ara no és com abans, no fa falta que siguem verges, però ens estan dient que tampoc ens passem. Jo mateixa vaig estar reprimida sexualment per no ser assenyalada de porca i puta. En canvi, ells són déus si follen».

TRIOMFARÀS PER GUAPA
«Les portades d’Esquire mostren homes de diferents edats i professions. Tipus amb caràcter i arrugues. Les revistes per a dones només mostren somriures perfectes en el món de la moda. ¿No tenim cap altre referent de dona? ¿Per què no es posa Isabel Coixet en portada? Tinc una amiga que és actriu de primera línia. No li va gens sortir retocada a les revistes i un dia li vaig preguntar per què ho feia. Em va contestar que si no ho feia estava en desavantatge, perquè si un director de cine la veu al natural pot pensar que no és tan espectacular, i llavors en pot trucar a una altra». 

TINGUES FILLS I REALITZA’T
«Hem crescut amb la idea que només et sentiràs completa quan siguis mare. De fet, cada vegada que tens un nadó al davant sembla que estàs obligada a agafar-lo només pel fet de ser dona. Jo, de moment, no tinc fills, i tots els missatges que m’arriben és que em congeli els òvuls ara que valen. Quin horror, ¿oi?»

Vinyeta del còmic de Moderna de Pueblo.

LES MARES SÓN FELICES
«He parlat amb moltes dones de la meva família i més d’una m’ha confessat que un fill no ho compensa tot, que es pateix molt i que donen disgustos tota la vida. També tinc amigues que han sigut mares i m’han deixat clar que són elles les que es mengen soles els seus fills. ‘No tinguis mai fills perquè a la teva parella li faci il·lusió, tingue’ls només si tu vols’, em repeteixen. I tenen raó». 

NOMÉS ELLS TREBALLEN 
«Treballen tant que se’ls ensorra la carrera professional si agafen la baixa per paternitat. Conec tios molt implicats en la criança dels seus fills que pensen així. Quina pena. Crec que la baixa per paternitat hauria de ser obligatòria. La mare i el pare de la criatura haurien de tenir un temps per a tots dos. Que, compte, no estan de vacances». 

VIU ALS AFORES
«Quan et converteixes en una família sembla que el centre de les ciutats no són per a tu. La gent necessita pisos més grans i, per tant, se’n van tots als afores. Quin enredada. Jo necessito estar a prop dels meus amics i de la vida del centre. Em sentiria molt aïllada si me n’anés a una casa que queda a una hora de la civilització. En aquests casos, fa mandra sortir i ens convertim en mestresses de casa dels anys 50, tancades a la llar». 

NO TINDRÀS AMIGUES
«Quina gran mentida que ens han explicat amb això que les dones no podem ser amigues sinó rivals. Jo soc qui soc per les meves amigues. Les parelles aporten molt, però ¿qui m’ha ajudat en els moments fotuts? ¿Qui m’ha apoderat? La meva mare, les meves germanes, les meves amigues, les meves caps...».

SI ET DIVORCIES, MALAMENT
«Quan la meva mare es va divorciar no sabia ni qui era. No havia sigut educada per cultivar-se. Es va sentir avergonyida i li feia por la xerrameca del poble [Reus]. Ho va viure com un fracàs personal perquè el seu únic valor, segons la seva opinió, era tenir una família feliç i unida. Amb el pas del temps es va adonar que tot allò no era veritat. És molt trist que moltes dones segueixin amb els seus marits únicament per aparentar». 

0 Comentaris
cargando