ESTRENA DE CINE
Jackie Chan segueix repartint llenya (als 63)
El llegendari actor torna a la pantalla amb dos llastos: el descontrol dels seus fills i les seves opinions polítiques
El extranjero /
Els terroristes que maten la seva filla (en la ficció) comprovaran que encara li queden puntades voladores. Els seus 63 anys permetien que li haguessin matat la neta, però amb la fúria assassina d’un avi se’n ressentiria la credibilitat. Passa a El extranjero, la pel·lícula de Jackie Chan que s’estrena el cap de setmana que ve. Esperin un dramatisme inèdit en l’actor hongkonguès a més a més de les preceptives plantofades. És l’últim gir d’una biografia agitada que culmina amb la rara conquista de Hollywood per un asiàtic. Chan va ser el cinquè actor més ben pagat de Hollywood el 2017 (41,5 milions d’euros).
Els seus pares van emigrar de la Xina a la llavors britànica Hong Kong i la família va viure a l’Ambaixada francesa, on ell cuinava i ella netejava. Als 7 anys va ingressar a l’Acadèmia de Drama Xinesa. En la següent dècada, va compaginar els estudis d’arts marcials, acrobàcies i cant amb la neteja de les instal·lacions en jornades de 19 hores. Després va treballar com a extra en les pel·lícules d’arts marcials. Chan assegura que no conserva ni un sol os sense fractura després de dècades de carrera. Tampoc li ha quedat indemne el crani, trencat en una caiguda des de 12 metres.
La reinvenció
Les seves habilitats van cridar l’atenció de la indústria i Lo Wei, mític director i productor, el va ungir com a successor de Bruce Lee, que va morir el 1973. Però la fórmula va fracassar i quan Chan ja era verí per a la taquilla, va comprendre que el gènere i ell necessitaven un canvi. Va esponjar les escenes de puntades de peu i cops de puny amb l’humor callat del seu admirat Buster Keaton. Aquesta troballa, obstinadament copiada, encara apuntala la seva carrera.
Va ser Quentin Tarantino,
devorador de cine d'acció asiàtic, qui el va recolzar
La resta és història. El seu triomf immediat a Hong Kong el va convertir en una estrella que actuava, dirigia i produïa. El seu primer intent a Hollywood, als anys 80, va fracassar i només la reivindicació als 90 de Quentin Tarantino, devorador del cine d’acció hongkonguès, va possibilitar el seu desembarcament final. El primer dels seus èxits va arribar l’any següent. Cap de les seves pel·lícules ha sigut glossada per la seva qualitat, però va deixar pòsit la parella protagonista amb Chris Tucker en la triomfant saga d’Hora Punta: un xinès i un negre en un Hollywood que encara pinta els blancs per a alguns rols ètnics.
Un pare 'gay friendly'
Jackie Chan exerceix d’ídol i reserva moral a l’Àsia. Encapçala les campanyes recaptatòries després de terratrèmols a la Xina o tsunamis al Japó i reprèn els famosos més garrepes. La seva filantropia cobreix tots els camps i les multinacionals se’l rifen. Només les turbulències filials i les seves opinions polítiques embruten la seva imatge. Etta Ng, de 18 anys, freqüenta la premsa rosa per intents de suïcidi i denúncies de maltractament a la seva mare. Davant la commoció a la Xina per la seva sortida de l’armari a través de les xarxes socials, Chan va dir: «Si a ella li agrada, està bé».
Etta Ng i la seva nòvia, Andi Autumm. /
Etta és el fruit d’una aventura amb la reina de la bellesa Elaine Ng. «Només vaig cometre un error que molts homes cometen», va definir Chan, casat des del 1982 amb la taiwanesa Feng-Jiao Lin. Ella s’ha referit a ell com «un estrany» i ell ha dit que no veurà un dòlar hongkonguès de la seva herència.
"Començo a pensar que els xinesos necessitem
estar controlats", declara, per a estupor del món lliure
Més el va afectar l’escàndol del seu fill. Jaycee, en la trentena,va ser detingut amb marihuana en una campanya contra la droga focalitzada en la faràndula. Resulta que Jaycee organitzava fumades olímpiques al seu àtic pequinès per als seus amics. Resulta també que Chan és l’entusiasta ambaixador de la Xina contra la droga. Es va declarar avergonyit com a figura pública i trencat com a pare. «Espero que els joves aprenguin la lliçó de Jaycee i es mantinguin lluny de les drogues», va afirmar.
Un tuf cínic
El seu discurs està més alineat amb la dictadura pequinesa que amb el de l’excolònia on va néixer. Fins i tot és membre de la Conferència Consultiva Política del Poble Xinès, un òrgan paral·lel al Parlament que en els últims anys ha atret famosos per donar-li una mica de categoria. A Chan li han caigut més pals per defensar el règim que en les seves pel·lícules. Va descriure les eleccions taiwaneses del 2004 com «la broma més gran del món», i anys després va dir que no estava segur que la llibertat fos bona. «Començo a pensar que els xinesos necessitem estar controlats. Si no, faríem el que ens donés la gana». No és una opinió estranya a la Xina. La defensa el Govern i part de la població. Però en boca de Chan, que viu a cavall entre Hong Kong i els Estats Units, té un irresistible tuf cínic.
