UN GRUP INCLASSIFICABLE I LIBÈRRIM

Seward: un any de gira per Barcelona

La banda tanca el 2017 amb una trentena de concertos en bars, centre cívics, sales, associacions i ateneus

zentauroepp41419250 barcelona 26 12 2017 concert de seward amb za  a un local de171228155011

zentauroepp41419250 barcelona 26 12 2017 concert de seward amb za a un local de171228155011 / ELISENDA PONS

7
Es llegeix en minuts
Nando Cruz
Nando Cruz

Periodista

ver +

Seward suma set anys en actiu com a banda i gairebé cada mes han actuat a Barcelona. El 2017 no han publicat disc i tot i així han fet més de 50 concerts, la majoria dels quals, una trentena, en diferents punts de la ciutat: de Sants a Vallcarca, del Poble-sec a Nou Barris i de Sant Andreu al Raval. «No és cert que a Barcelona no hi hagi lloc per 

tocar», neguen. «Però que els músics es puguin guanyar la vida, ja és un altre assumpte», afegeixen.

Aquest grup de música inclassificable i libèrrima explora la ciutat per buscar nous escenaris i lluita com cap altre per dignificar les condicions laborals dels músics. La seva obstinació fa de Seward el protagonista ideal d’un reportatge en el qual sondejar què significa a Barcelona ser músic d’un grup amb bagatge i prestigi. Parlem amb Pablo Schvarzman (26 anys d’ofici), Juan Rodríguez (14) i Adriano Galante (12). Marcel·lí 

Bayer (17) estarà una estona a l’entrevista, però se n’anirà aviat perquè toca al musical Cabaret.

Cada any, una de les primeres actuacions de Seward és la de la celebració de l’aniversari del grup, el 28 de gener. Aquest any va ser a El Pumarejo, associació cultural de Vallcarca. «Ells cobren la quota de soci i la taquilla és teva. Segons el preu d’entrada que posis, et pots emportar 600 euros», explica Galante. No hi ha negoci ni estafa, sinó «una sensació de comerç just», raona Juan.

Explorant espais al marge de la indústria del directe, és fàcil trobar llocs on escassegen els diners. En aquest cas, abans de decidir si toquen o no, Seward es pregunta: «Què hi ha que no denigri la professió i vagi a favor de la música». En aquest local van trobar una camaraderia i unes facilitats de les quals s’ha derivat una residència mensual. Des de la tardor, ofereixen un concert sobre imatges d’una pel·lícula diferent. Seward i

El Pumarejo s’han fet família.

Una de les màximes de Seward és tocar en llocs on no han tocat abans. Així van descobrir el bar Sinestesia de Sants, on  van tocar el mateix mes que obrien. «Va ser un altre moviment a favor de l’escena», resumeixen, encara que aquesta vegada no va ser tan positiu. «Va venir molt poca gent, però ens venia de gust estar en la programació d’un lloc que obre i que sentim pròxim», reconeixen.

Centres cívics

A l’abril van viure una experiència que qualifiquen de «preciosa» en el cicle 4Raons que se celebra a l’equipament municipal La Capsa del Prat de Llobregat. «La intenció era que el grup no només passés per la ciutat, sinó que conegués algun col·lectiu. Vam fer un passeig amb les Dones Sàvies, ens van passar música i tot això va marcar l’energia de l’actuació», expliquen. A més, «les condicions econòmiques eren un luxe i l’equip humà i tècnic era molt sa».

No és l’únic centre cívic que han trepitjat aquest any. Al febrer van actuar al de Parc-Sandaru i a l’octubre a l’Albareda. «Ho vam fer per la il·lusió de fer alguna cosa amb l’ajuntament, que sàpiguen que estem disposats a fer coses interessants amb projectes musicosocials», explica Rodríguez. Tot i així, Galante lamenta que «encara que la predisposició dels programadors sigui total, l’espai no acompanya: són edificis morts per dins i és difícil generar-hi alguna cosa». Ah, ni tan sols en aquest circuit públic es contracta laboralment el músic.

Malgrat no ser amics de les marques, Seward va acceptar tocar al Palo Alto Market Fest que es va celebrar a l’abril a la fàbrica Fabra i Coats. «Vam posar molt clar per escrit que no hi havia d’haver logos a 

l’escenari i quan hi va haver  problemes vam treure el paper», celebra Schvarzman. Perquè n’hi va haver: «Quan ens estàvem acomiadant es va encendre un logo de Moritz i just ens van fer unes fotos en aquell moment. Se suposa que va ser un error tècnic, però ens vam haver d’assegurar que no sortissin aquelles fotos publicades», diu  Galante.

 

 

¿I els festivals?

¿I els festivals?Seward ha tingut topades amb el Primavera Sound, el Vida i el Cruïlla. Gairebé sempre, per assumptes relacionats amb la presència de marques. Per això, aquest any no hi ha aventures festivaleres. L’únic macroesdeveniment en què va participar Seward va ser el No Callarem, coorganitzat per ells mateixos en protesta davant els atacs a la llibertat d’expressió. Més de 5.000 persones i 25 grups (d’Albert Pla a KOP, de Maria Arnal a Txarango) van passar el 21 de maig pel parc del Gran Sol de Badalona en la cita musical més imprescindible de l’any. Seward va recolzar els versos del locutor Javier Gallego, amb qui també van actuar al febrer (Antic Teatre) i novembre (Ateneu Popular 9 Barris).

 

Aquest any Seward també ha tornat a la sala Be Good del Poblenou, on l’any passat van tenir una experiència una mica freda. «Acabava d’agafar la sala la gent que abans portava l’Heliogàbal, però encara no se l’havien fet seva», recorda Galante. Aquesta vegada van compartir tarima amb la cantautora basca Ainara Legardon en un concert que va organitzar el centre cultural Euskal Etxea. «No podien pagar el nostre caixet i es va quedar en 700 euros», recorden, però van acceptar per tocar amb Ainara i per logística: la sala és molt a prop  del seu local i el transport era fàcil. I per a treure’s l’espina del Be Good.

A punt d’acomiadar l’any, va arribar la sorpresa. A la Fabra i Coats van fer una residència de tres dies per crear un espectacle audiovisual. ¡I els van oferir un contracte laboral! «De sobte, aparec com a treballador davant el sistema», celebra Rodríguez, que també toca amb rapers com Mala Rodríguez i Kase-O. Rap Solo, l’agència d’aquest últim, «és un exemple de valor humà i professionalitat», destaca. El donen d’alta fins i tot quan treballa de productor. En canvi, en la totpoderosa RLM, abans agència de Mala Rodríguez, no.

Seward, a Fabra i Coats, on va tenir una residència de tres dies. / ELISENDA PONS

Galante recorda que quan ha col·laborat amb companyies de dansa i ha preguntat si el donarien d’alta el miraven com si fos tonto: «És clar que sí. ¿I si et passa alguna cosa?», li deien. Això subleva Schvarzman: «Parlem de mons molt pròxims com la dansa i la música, però un té integrat un funcionament i un altre, no». Són aquestes dinàmiques enquistades les que Seward vol combatre. «Però ja no lluitaré més sol. Això és un problema col·lectiu», adverteix. Això explica la constitució del Sindicat de Músics Activistes de Catalunya, del qual Adriano Galante i Pablo Schvarzman són, per descomptat, dos dels impulsors principals.

¿Suïcidi o resurrecció?

L’any 2017 ha sigut fructífer per a Seward. «Hem perdut la por», diu Adriano Galante, i explica que acaben de rebutjar «actuar al Curt Circuit perquè volen posar el logo d’Estrella darrere del grup». Anys enrere van tenir desavinences amb aquest mateix cicle. «Quan ens van fer l’entrevista, demanaven que beguéssim la cervesa mentre parlàvem i vam dir que no», recorda. «Al veure l’entrevista filmada, el pla estava agafat al costat d’una cervesa. Havíem dit que no volíem fer-ho, però ho van gravar igual», afegeix Juan Rodríguez.

La seva bel·ligerància no és ben vista pel gremi. «Alguns amics ens diuen que aquesta no és la manera, però jo estic convençut que sí», diu Galante. «Al circuit Primavera, Cruïlla i Vida ja ens vam suïcidar, però estem més vius que mai. ¿Què  canviarà en la nostra vida si no toquem allà?», es pregunta Pablo. «Això que un festival significa promoció i tocar més és una fantasia. Els festivals ja no són una necessitat, sinó un acord», asseguren.

Notícies relacionades

«Quan tu canvies la teva perspectiva davant el món, el món canvia una mica», llança Juan Rodríguez. Aquesta setmana Seward ha tancat l’any amb sis concerts en sis dies en els quals ha participat el seu cercle d’amistats musicals. Tots sis, a El Pumarejo, evidentment. I el seu projecte més immediat és un espectacle a proposta de L’Auditori en què tindran contracte laboral... ¡d’una setmana!

Tot pinta millor de cara a l’any 2018, encara que és clar que ja mai seran famosos. «Però serem mimosos», replica Rodríguez. ¿Mimosos? «Sí, en lloc de fa-mosos, mi-mosos: mig to més baix», resol amb un somriure. 

Temes:

Música Concerts