Anar al contingut
Emma Clit: "La càrrega mental ens treu llibertat i poder"

ENTREVISTA

Emma Clit: "La càrrega mental ens treu llibertat i poder"

La il·lustradora francesa tradueix en imatges els estereotips que aixafen les dones

Eva Cantón

La francesa Emma Clit ha aconseguit cridar l’atenció sobre la càrrega mental que suporten les dones a través de dibuixos senzills penjats al seu blog (emmaclit.com). Vinyetes que desgranen situacions quotidianes i generen comentaris del tipus: «¡Això és exactament el que em passa a mi!».

Les seves historietes tenen més de 200.000 seguidors a Facebook. Un èxit que ha arribat a les llibreries. Massot ha editat a França els dos toms de l’àlbum Un autre regard (Una altra mirada) que Lumen editarà a Espanya. Aquesta informàtica de 36 anys, mare d’un nen de 6, es presenta com a «feminista i revolucionària» i prepara una nova salva de reflexions. Aquesta vegada sobre la càrrega emocional.    

–Vostè ha posat imatge a la càrrega mental. ¿Qui va parlar per primera vegada del concepte?
–Sorgeix en el context laboral, i en els anys 80 la sociòloga feminista Monique Haicault el reprèn per parlar de la càrrega mental a la casa. La feina domèstica no està remunerada i aquesta càrrega ens treu independència, llibertat i poder.

–Si no hi ha res de biològic que porti les dones a exercir aquest paper, ¿per què l’assumeixen?
–La primera raó és perquè interessa que les dones segueixin fent aquesta feina gratis. És el que permet mantenir el sistema. La criança dels fills i la feina domèstica situen la dona en aquest esquema. De fet, sovint la dona apareix als mitjans en el seu rol de mare i de mestressa de casa, mentre que als homes se’ls veu en contextos més valorats. Després hi ha el màrqueting capitalista: hi ha joguines per a nens i per a nenes i així es ven el doble. I després hi ha el model que mostrem als nostres fills.
 
–¿El seu objectiu és oferir eines per sortir d’aquest model? 
–Intento mostrar la importància dels estereotips, perquè només es busca una solució quan hi ha un problema. No és innocent educar una nena com una nena i un nen com un nen, perquè d’adults en patim les conseqüències. I dono pistes per a una educació no sexista, sempre a través de situacions concretes.

–Diu que la dona és la «titular» de la responsabilitat domèstica. ¿Qui li ha donat aquest títol?
–El patriarcat. No són els homes a títol individual, és una societat dominada per la classe masculina, que ha tingut el poder polític i religiós durant segles i ha mantingut el control sobre les dones, especialment sobre la seva capacitat reproductiva, que és un poder essencial.

La parella mira la tele, però pel cap d'ella passen les tasques pendents. / EMMA CLIT

–¿Què la porta a dibuixar una vinyeta?
–Acostumo a partir d’una situació social que em sembla inacceptable, i que no es deu a una catàstrofe natural sinó a un sistema que col·loca una categoria d’éssers humans per sobre d’una altra. Quan llegeixo alguna cosa que m’afecta i em dic «¡vaja, no ho havia vist així!», decideixo dibuixar per traduir en imatges la meva reflexió.

–Entre els temes que aborda, hi ha el del sexisme a la feina i les dificultats per denunciar-lo.
–Aquí entrem en un terreny emocional. Les dones solen posar la comoditat dels altres al davant de la seva. Culturalment no ens permetem demanar a algú que deixi de fer bromes sexistes per no col·locar-lo en una situació compromesa. Com si estiguéssim socialment programades per ser agradables.

–Arran del cas Weinstein, ¿els homes estan disposats a fer passos?  
–Alguns sí. Conec centenars d’històries de dones agredides a qui se’ls demana que no parlin perquè això posarà en dificultats un pare, un germà o un amic. Internet ha permès superar aquest intent de silenciar-ho, però hem d’animar els homes a qüestionar-se sobre la seva educació i el seu comportament sexual. Això és dur per a ells.

"Però... ¡haver-m'ho dit! T'hauria ajudat".  / EMMA CLIT

–¿Com veuen els homes el que vostè reflecteix al seu blog?
–He tingut reaccions positives d’homes que estan contents perquè els ajuda a intentar fer les coses millor. Després hi ha els que rebutgen qüestionar-se i se senten agredits i els que es queixen perquè diuen que els poso a tots dins el mateix sac.

–¿Com va néixer el seu esperit feminista?
–Va néixer quan vaig entendre que les coses eren més complicades per a mi perquè era dona i no per una qüestió de mala sort o perquè no me’n sortia. Vaig veure que la solució no era individual sinó global, política.
 
–¿El seu èxit li dona esperances?

–Sí, perquè hi ha dones gens polititzades que s’han interessat, encara que també n’hi ha que pensen que només són històries de dones i esperen solucions individuals a un problema social. H

0 Comentaris
cargando