Anar al contingut
Feminista i ecologista: així és la primera ministra d'Islàndia

Feminista i ecologista: així és la primera ministra d'Islàndia

Katrin Jakobsdóttir, investida després de quedar segona i amb socis de Govern conservadors, prioritza en el seu programa l'educació, la salut i la igualtat

Rosa Massagué

Fa 40 anys, al Barça li va tocar jugar amb l’equip islandès Akranes en un partit de Recopa. Poc sabíem d’Islàndia l’any 1979. En l’imaginari mediterrani dominaven dos aspectes: que el millor bacallà venia d’allà i que hi havia carrers amb calefacció. Avui tots els aficionats al futbol saben que la selecció d’aquella illa s’ha classificat per al Mundial de futbol del 2018 i molts han estat o han vist fotos espectaculars de la platja de Vik, la dels trols gegants.

Entre els dos esdeveniments futbolístics, la informació procedent d’Islàndia ha anat creixent per mostrar dues cares: la del país enfonsat fa una dècada per la  crisi econòmica i financera, i la del continuat progrés en polítiques socials, ambientals i de paritat.

La síntesi d’aquestes dues cares és, des del 30 de novembre, la nova primera ministra, Katrin Jakobsdóttir, d’Esquerra Verda (IV), el Govern de la qual ha començat a caminar amb uns socis que sobre el paper no s’amalgamen gaire bé, amb el conservador Partit de la Independència, liderat per Bjarni Benediktsson, i el Partit Progressista, una formació de centredreta i populista agrària.

TRES ELECCIONS EN QUATRE ANYS

Jakobsdóttir, mare de tres fills, sembla més jove dels 41 anys que té. La seva cara, amb els pòmuls marcats i el nas arromangat, recorda la islandesa més cèlebre: Björk. Les tasques de govern no li són estranyes. Nascuda en una família de l’elit política i acadèmica del país, ha estat al pont de comandament del partit des del 2003, i ha sigut ministra d’Educació, Ciència i Cultura, i de Cooperació nòrdica, en els durs anys de la crisi, quan Esquerra Verda, fundada per la poeta Birgitta Jónsdóttir, va entrar al Govern de Johanna Siguroardottir, la primera dona a presidir un Executiu a Islàndia i la primera declaradament lesbiana del món.

L’objectiu del seu Govern és tornar l’estabilitat al país el qual, després de superar la crisi, ha patit diversos escàndols que han portat a convocar tres eleccions en quatre anys. L’abril del 2016, el primer ministre, Sigmundur David Gunnlaugsson, va dimitir per la seva aparició en els papers de Panamà. Al setembre, el seu successor, Bjarni Benediktsson, va fer el mateix. Havia ocultat l’ajuda que el seu pare havia donat a un pederasta per rentar la seva reputació.

MILLOR PAÍS PER SER TREBALLADORA

L’escàndol no era tant per l’acció del pare, una cosa que la llei permetia. El que va causar indignació en un dels països menys corruptes del món, segons Transparència Internacional, va ser precisament la falta de transparència del primer ministre.

Les eleccions del 28 d’octubre van donar la victòria de nou a Benediktsson, encara que va perdre diversos escons. Esquerra Verda va quedar segona. La inconveniència de tornar a encarregar la formació de Govern a un personatge discutit i el fet que es consideri Jakobsdóttir com la política més fiable d’Islàndia, segons diversos sondejos, van portar el president, Guoni Th. Jóhannesson, a optar per ella.

A Jakobsdóttir la voten dones i joves. El seu ganxo és el d’augmentar la inversió pública en salut i educació, i millorar les polítiques de gènere, una cosa que vista des d’aquí sembla redundant, perquè Islàndia ja compta amb una legislació molt avançada. Segons l’Informe Global sobre igualtat de gènere que elabora el Fòrum Econòmic Mundial, Islàndia és el primer país i ha sigut el més igualitari des que el 2006 es va començar a publicar aquest estudi anual. I segons un índex de The Economist, és el millor lloc del món per ser dona treballadora, encara que la bretxa salarial no està totalment tancada.

La primera ministra no ho té fàcil. Durant la campanya, Björc Eva Erlendsdóttir, secretària general d’Esquerra Verda, assegurava que el país buscava un canvi de rumb ideològic, però això serà difícil amb els seus companys de coalició. I després hi ha l’economia. Superada la crisi, el PIB creix el 7%, més que en qualsevol altre país occidental. Els salaris ho han fet un 20% per sobre dels anteriors a la crisi, però comença a haver-hi signes de desacceleració.

Jakobsdóttir es va llicenciar en Literatura islandesa amb una tesi sobre l’escriptor de novel·la negra Arnaldur Indridason. Al seu pas per Barcelona, el mes de gener passat, per presentar Betty, l’autor ja avisava que l’illa viu un nou boom, aquesta vegada turístic, amb el  risc de crear una altra bombolla. La seva estudiosa necessitarà disposar d’una bona trama i saber lligar bé els caps per no sucumbir en l’intent.